Torna

Arxiu i Museu de l'Educació de les Illes Balears

Peça del mes de juny: Conjunt de plomes i plomins

 

Aquest mes de juny, l’AMEIB presenta com a Peça del Mes un conjunt de plomes i plomins cedits a l’AMEIB per Maria Mediació Ribot Mulet el mes d’abril de 2009. Els mànecs i els plomins estan protegits per una vasa (de 33,5x40 cm) i apareixen exposats sobre diverses cartes de 1931 manuscrites en català per Dona Teresa Carbou.

 

Breu història

LA PLOMA: Una ploma era un instrument d'escriptura fet d'una ploma (preferiblement d'ala d'una gran au). Les plomes s'usaven per escriure amb tinta abans de la invenció de la ploma estilogràfica i del bolígraf. Les plomes d'oca tallades a mà poques vegades se segueixen utilitzant com a instrument de cal•ligrafia. Tot i això, segueix sent l'eina preferida per alguns professionals al tenir més flexibilitat que la ploma metàl·lica.

Les més resistents i fortes s'obtenen de les plomes primàries rebutjades per les aus durant la muda anual. Generalment les de l'ala esquerra són les preferides per la majoria dels escriptors destres pel fet que estan corbades a l'esquerra, lluny de la mà que la sosté.

Les plomes d'oca són les majorment utilitzades, encara que les més escasses i costoses són de cigne (considerades d'òptima qualitat). Altres plomes usades per a la cal·ligrafia són les de corb, àguila, mussols o òlibes, falcó, i gall dindi. La barba de la ploma sempre es despulla de manera parcial o total, ja que són una distracció pràctica.

Les plomes d'au van ser el principal instrument d'escriptura des del segle VI fins al segle XIX, però van entrar en declivi després de la invenció de la ploma de metall amb dipòsit.

 

20160602_104311 br.jpg

 

EL PLOMÍ: Un plomí (diminutiu de ploma, en Llatí pinna), és un dispositiu que imita la funció d'una ploma d'oca, usat per entintar una superfície amb el propòsit d'escriure o dibuixar sobre ella, usualment sobre paper, després de mullar-lo (submergint) al tinter quan s'acaba la tinta. Encara que normalment és metàl·lic, fet d'una xapa prima d'acer, d'uns tres centímetres de llarg, hi ha altres materials (com vidre). El plomí s'assegura en un portaplomes, fet de fusta.

El plomí d'acer va sorgir, a mitjan 1800, substituint a la ploma d'oca fins que va començar a entrar en desús durant la dècada de 1920 quan va ser reemplaçat per la ploma estilogràfica i més tard en la dècada de 1950 per bolígraf i el retolador.