Torna

Arxiu i Museu de l'Educació de les Illes Balears

Projector NIC

Cine NICFou dissenyat i fabricat l'any 1931 a Espanya, basat en els principis de la llanterna màgica; per la seva originalitat i per les característiques especials va tenir una difusió sense precedents entre els nins de diverses generacions. Aquest petit cine fou patentat pels germans Nicolau Griñó a Barcelona el 25 d'abril de 1931 i la fabricació s'encarregà a l'empresa catalana Proyector NIC S.A. El funcionament era molt simple i enginyós a la vegada: una cinta de paper que tenia dues imatges lleugerament distintes, la part superior i la part inferior, era projectada de manera que un obturador alternava la visió d'una i altra imatge (aconseguint així una precària il·lusió de moviment basat només en dues imatges que es veien alternativament), i al mateix temps la pel·lícula passava lentament davant l'objectiu, que s'enrotllava a un costat i es desenrotllava a l'altre. L'òptica estava formada per dues lents simples que mostraven la part inferior i la part superior de la pel·lícula, i s'havia de cercar el punt d'enfocament acostant o allunyant el projector de la paret o pantalla on es projectaven les imatges. La il·luminació provenia d'una bombeta domèstica.

Projector

Si bé s'incorporaren innovacions tècniques, adaptant un gramòfon per tenir so - fins i tot els models finals varen tenir un motor elèctric que substituïa la maneta -, el model bàsic no varià amb el pas dels anys i fou el més popular. La fabricació del Cine NIC es va interrompre l'any 1974, i es vengueren milions d'aparells per tot el món. Un dels atractius d'aquesta joguina era que qualsevol podia crear noves pel·lícules dibuixant-les amb cura sobre paper vegetal.

Les pel·lícules eren petites obres d'art de la síntesi i l'enginy, i de temàtica variada, però sorprèn trobar personatges com Popeye, Félix el gato o fins i tot adaptacions de les primeres pel·lícules de Disney, com Pinocho o Los tres cerditos.

Pel·lícula

CompletL'any 1974 l'empresa Proyector Nic SA tancà les portes. Anys després, el col·leccionista Tomàs Mallol va adquirir tots els elements que quedaven a la fàbrica: aparells, prototips, patents, documents d'empresa, etc., que passaren a augmentar la seva col·lecció d'objectes cinematogràfics i precinematogràfics. L'any 1994 l'Ajuntament de Girona comprà la Col·lecció Tomàs Mallol amb l'objectiu de crear el Museu del Cinema, que obrí a Girona el 8 de abril de 1998.

Actualment, el Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol conserva el que es pot considerar com el fons de Cine Nic més complet que existeix i una de les seves parts es pot veure com exposició permanent.