Torna

Arxiu i Museu de l'Educació de les Illes Balears

peça02-17.jpg

MANUAL  “POUR APRENDRE À PARLER ET À ÉCRIRE LE FRANÇAIS”

DATACIÓ: 1924

PROCEDÈNCIA: CESSIÓ BÀRBARA GAZA

ESTAT DE CONSERVACIÓ: MOLT BO

El manual per a l’aprenentatge d’un idioma al llarg del segle XX es veia com un instrument per adquirir el domini d’una llengua estrangera i també augmentar la cultura general. No sols anaven dirigits a adults sinó a adolescents que estudiaven als instituts acabats de crear i als que s’havia de formar moral i políticament.

Als anys 20, dècada en la que està datat aquest manual, França i sobretot París, esdevenia el centre d’un nou estil de vida i es convertia definitivament en la ciutat del turisme de tot el món. Hi arribaven nord-americans rics, sud-americans més rics, aristòcrates europeus, exiliats de la revolució russa, cabdills àrabs i rajàs hindús. Tos confluïen en un turisme de luxe a París però també estudiants, artistes novells, aspirants a literats i intel·lectuals consagrats. Només allà es podia beure en primera persona de les fonts de “l’avant-garde”. Eren els anys bojos, els anys de la cita a París.

El francès a les hores, era un dels idiomes més parlats del món i que més persones aprenien. Conèixer el francès obria les portes a molts països de l’estranger que l’havien adoptat com a primera o segona llengua, fossin o no colònies franceses. Era la llengua internacional de la cuina, la moda, el teatre, l’art visual, la dansa, l’arquitectura; una gran llengua de comunicació internacional. Conèixer francès permetia accedir en versió original als gran texts de la literatura francesa i francòfona, però igualment al cinema i a la música. Per altra banda permetia realitzar estudis a França en universitats de prestigi o a les grans escoles de comerç o de enginyeria.

Aprendre francès era i segueix essent adquirir una riquesa suplementària i obrir-se altres horitzons personals i professionals.