Torna

Arxiu i Museu de l'Educació de les Illes Balears

Loteria d'imatges

 

Material pedagògic - Col·lecció Maria Trespallé 

El bingo (de l'anglès bingo) és un joc d'atzar bastant antic.  Consisteix en un bombo amb un nombre determinat de bolles bingonumerades en el seu interior.  Els jugadors juguen amb cartrons amb nombres aleatoris escrits en ells, dins del rang corresponent.  Un locutor o cantor va traient bolles del bombo, cantant els nombres en veu alta.  Si un jugador té aquest nombre en el seu cartró el ratlla, i el joc contínua així fins que algú aconsegueix marcar tots els nombres del seu cartró.

Existeixen diverses teories sobre quan es va començar a jugar bingo, però la majoria d'elles el daten al segle XVI .  Es tracta d'un joc molt popular a tot el món del qual existeixen dues varietats típiques, que són el bingo de 90 bolles i el bingo de 75 bolles.

 

Maria Montessori

Maria MontessoriMaria Montessori va néixer el 31 agost de 1870 a Chiaravalle, província d'Ancona, Itàlia, en el si d'una família burgesa catòlica i va morir a Holanda l'any 1952, als 81 anys d'edat.  La seva mare va ser Renilde Stoppani.  El seu pare Alessandro Montessori era militar de professió i molt estricte, en aquesta època, pel cap alt al que aspirava una dona era a ser mestra en aquell temps; encara que en la seva família es reconeixia el dret a una certa educació de la dona.

Va estudiar enginyeria als 14 anys, després va estudiar biologia i finalment va ser acceptada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Roma "La Sapienza".  Tot i que el seu pare s'hi va oposar al principi, es va graduar el 1896 com la primera dona metgessa a Itàlia.  Va ser membre de la Clínica Psiquiàtrica Universitària de Roma. Més tard, va estudiar antropologia i va obtenir un doctorat en filosofia, època en la qual va assistir a un dels primers cursos de psicologia experimental. És contemporània de Freud i va desenvolupar la seva pròpia classificació de malalties mentals.
 
Entre 1898 i 1900 va treballar amb nins considerats mentalment pertorbats. Es va adonar que aquests nins tenien potencialitats que, encara que estaven disminuïdes, podien ser desenvolupades i que eren dignes d'una vida millor sense representar una càrrega per a la societat, per això decidí dedicar-se als infants la resta de la seva vida.  Va observar els nins d'una institució per a infants "ineducables" jugant amb les engrunes del menjar, perquè no hi havia cap objecte més a la cambra.  Va veure que no se les menjaven, sinó que les manipulaven i es va adonar que el que els feia falta eren objectes per manipular, que l'ésser humà té necessitat d'activitat, de realitat, de conrear la seva intel·ligència i personalitat. Hi ha molts jocs sensorials creats per Montessori, com ara jocs de loteries i encaixos, jocs de classificació, de discriminació, dòminos sensorials, blocs lògics, etc. Tots aquests jocs tenen l'objectiu d'estimular els sentits, que ha esdevingut un dels aspectes més característics del mètode. La pedagoga classificava aquest material en material per a l'educació motriu o de la vida pràctica, material per a l'educació dels sentits i material didàctic.

Jocs sensorials

Loteria loteria 2

Aquesta Loteria d'Imatges, elaborada per l'antiga mestra del CP Pràctiques Maria Trespallé Enseñat als voltants dels 60, és un clar exemple del material Montessori