Torna

Arxiu i Museu de l'Educació de les Illes Balears

Esfera lunar amb peu

Els primers vehicles d'exploració lunar dels anys 50 van ser pioners primitius. Però la tecnologia aeroespacial s'ha desenvolupat tan ràpid que tan sols una dècada els separa de les primeres incursions de vol i els passos de Neil Armstrong sobre la superfície de la Lluna.

Lluna 1

Al gener de 1959 una petita esfera soviètica plena d'antenes, denominada Lluna 1, va volar al costat de la Lluna a una distància d'unes 3.725 milles (5.995 quilòmetres). Encara que Lluna 1 no va impactar sobre la seva superfície, com es pretenia, la seva equipació científica va revelar per primera vegada que la Lluna no tenia cap camp magnètic. La nau també va recuperar proves de fenòmens espacials com el flux constant de plasma ionitzat conegut avui com a vent solar.

 

 

 

Primer contacte amb la superfície de la Lluna

Més tard, el Lluna 2 es va convertir en la primera nau espacial que va aterrar a la superfície de la Lluna en impactar prop dels cràters Arístides, Arquímedes i Autolycus. Una tercera missió va captar posteriorment les primeres imatges borroses de la cara oculta de la Lluna.

En 1962 la NASA va posar la seva primera nau espacial en la Lluna: la Ranger 4. Les missions de les Ranger eren missions kamikaze, ja que la intenció era llançar-les cap a la Lluna i que prenguessin el major nombre d'imatges possible abans d'estavellar-se en la seva superfície. Desgraciadament, la Ranger 4 no va poder enviar cap dada científica abans d'estavellar-se en la cara oculta de la Lluna.

Dos anys més tard, no obstant, la Ranger 7 va ser llançada cap a la Lluna amb les seves càmeres centellejant i va prendre més de 4.000 fotografies en els 17 minuts abans que s'estavellàs contra la superfície. Les imatges de les missions Ranger, i en particular les de Ranger 9, van mostrar que la superfície de la Lluna és irregular. Amb elles es van posar en relleu els reptes de trobar una zona d'aterratge plana en la seva superfície.

En 1966 la nau espacial soviètica Lluna 9 va superar els obstacles topogràfics de la Lluna i es va convertir en el primer vehicle en tocar sòl de forma suau i segura sobre la seva superfície. La petita nau anava assortida amb equipament científic i de telecomunicacions, i va fotografiar el panorama lunar a nivell del sòl. Lluna 10 es va llançar més tard aquest mateix any i es va convertir en la primera nau espacial que va orbitar amb èxit al voltant de la Lluna.

Amb tota aquesta informació, la marca comercial danesa Scanglobe, l'any 1966, va treure al mercat una maqueta de la Lluna de 15 cm de diàmetre allà on es podien veure, amb els seus noms, els mars, oceans, cràters..., així com els llocs en què van impactar els diferents coets llançats abans de 1966, any de fabricació de l'esfera. Es pot llegir el nom del coet i qui ho va llançar.

Esfera lunar de llauna amb peu

lluna

 

ESFERA LUNAR DE LLAUNA AMB PEU

SCAN-GLOBE

DATACIÓ: ANY 1966

PROCEDÈNCIA: DONACIÓ D'ISABEL BALLE MAS

NIG: A 1634

TRACTAMENT: NETEJA

 

Continuació de les recerques lunars

Posteriorment, altres projectes i altres naus espacials com la Surveyor (1966-68), les naus de la sèrie Apollo, entre d'altres, completaren la investigació sobre l'aspecte de la superfície de la Lluna.

nasaEl 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong i Edwin "Buzz" Aldrin es van convertir en els primers homes en trepitjar la Lluna quan el mòdul Apol·lo 11 va tocar sòl en el Mar de la Tranquil·litat.

Però en 1994, la NASA va tornar a centrar-se en la Lluna. La missió Clementine va realitzar amb èxit un mapa de la seva superfície en diverses longituds d'ona, sota llum visible, en ultraviolada i infraroig. Més tard, la Lunar Prospector (1999) va orbitar la Lluna a la recerca de proves de l'existència de gel en els pols lunars.

Avui en dia, l'Índia, la Xina i el Japó tenen projectes d'exploració lunar en desenvolupament, però potser sigui el pla dels Estats Units el més ambiciós: tornar a portar a l'home a la Lluna pel 2020 i, finalment, utilitzar la Lluna com a escala per a vols tripulats a Mart i més enllà.

Tota l'aventura espacial dugué aparellat un desenvolupament tecnològic de primera magnitud, i especialment pel que fa a la informàtica, tant pel que es refereix al programari com al maquinari. Pel que fa al segon, el maquinari, la necessitat de tenir eines a les naus que pesassin poc va fer que deixassin de banda les làmpades per passar als transistors i posteriorment als circuits integrats.