Torna

Portal de l'Aigua de les Illes Balears

Gestió de riscs

PLA DE GESTIÓ DEL RISC D’INUNDACIÓ

Les inundacions constitueixen el risc natural que més danys (materials i humans) a llarg termini ha causat al nostre país. En aquest context, una de les actuacions que contempla la gestió i control del DPH és la gestió del risc d’inundació.

La Directiva Marc de l’Aigua (DMA) de l’any 2000 i, específicament, la directiva d’inundacions de l’any 2007, concreten un nou enfocament de la problemàtica, obligant als estats membres de la UE a assumir una política hidràulica molt més preventiva i a incloure l’urbanisme, el medi ambient i la protecció civil en la gestió dels riscos d’inundació. En aquest sentit, l’Administració hidràulica és l’encarregada de redactar els plans de gestió del risc d’inundació, així com prendre mesures de prevenció i protecció en coordinació amb Les autoritats competents en matèria de protecció civil.

La transposició de la directiva d’inundacions es va fer a través del Reial Decret 903/2010, de 9 de juliol, d'avaluació i gestió de riscs d’inundació, segons el qual s’estableix l’obligació de disposar d’un Pla de Gestió del Risc d’Inundacions (PGRI). Aquest pla és l’instrument que defineix les mesures sobre l’avaluació i gestió del risc d’inundació elaborades pels diversos ens competents i que tenen com a objectiu principal aconseguir que no s’incrementi el risc d’inundació existents actualment, en compliment de l’establert al RDI i tenint en compte l’estat i els objectius ambiental de les masses d’aigua.

El PGRI no és un pla de gestió d’una emergència per inundació, aquest és l’INUNBAL, del que podeu trobar més informació en aquest link.

Podeu consultar  la documentació relativa al Pla de Gestió de Risc d’Inundacions vigent en aquest enllaç.

Podeu trobar més informació sobre el procés de planificació del risc d’inundació a aquest link (6.1.1).

Actualment s’està revisant i podeu trobar tota la informació aquí (informació que apareix a continuació).

Procés de planificació del risc d’inundació

La normativa relativa a l’avaluació i la gestió del risc d’inundacions defineix un cicle complert de gestió del risc que s’actualitza de forma cíclica cada 6 anys. Cada cicle de planificació està format per tres fases per tal de garantir una correcta gestió del risc d’inundacions:

  • Fase I: Avaluació Preliminar del Risc d’Inundació (APRI)

D’acord amb el que estableix l’article 7 del RDI, la primera fase de planificació té per objecte determinar aquelles zones del territori on existeix un risc potencial d'inundació significatiu, o bé on la materialització d'aquest risc es pot considerar probable. A aquestes zones se les qualifica com a Àrees amb Risc Potencial Significatiu d'Inundació (d’ara endavant ARPSI) i, es classifiquen per tipologia segons puguin associar-se a inundacions ocasionades pel desbordament de lleres públiques (fluvial), a inundacions ocasionades per efectes de la marea i/o onatge (costanera) i les associades al desbordament de corrent d’aigua continues o discontinues que no constitueixin una llera pública (pluvial).

L’Avaluació Preliminar del Risc d’Inundació (APRI), aprobada el 28 de febrer de 2014, es troba actualment en revisió i identifica un total de 43 Àrees de Risc Potencial Significatiu d’Inundació (ARPSIs): 11 pluvials amb una longitud de 31,06 km, i 32 costeres amb una longitud total de 60.69 km.

  • Fase II: Mapes de Perill i Risc d’Inundació (MAPRI)

D’acord amb el que estableixen els articles 8 i 9 del RDI, la segona fase de planificació té com a objectiu representar gràficament les zones amb diferents nivells de probabilitat d'inundació associats a les ARPSI identificades a l’APRI, així com el tipus d'afecció potencial de les inundacions sobre les persones, el medi ambient, el patrimoni cultural, l'activitat econòmica i les infraestructures.

Els Mapes de Perillositat d’Inundació permeten caracteritzar el grau d’inundabilitat mitjançant la delimitació gràfica de les zones inundables i la distribució dels calats màxims assolits, essent possible tenir en compte informació addicional rellevant com ara els cabals i/o les velocitats màximes assolides pel corrent.

Els Mapes de Risc d’Inundació, d’altra banda, permeten caracteritzar els danys potencials que poden causar les inundacions mitjançant la representació gràfica de la vulnerabilitat de les zones inundables, tenint en compte el nombre d’habitants i el tipus d’activitats econòmiques que poden veure’s afectats, entre d’altres paràmetres.

Els mapes es realitzen per als següents escenaris:

  • Alta probabilitat d'inundació (associada a un període de retorn igual a 10 anys: probabilitat d'ocurrència en un any qualsevol del 10%).
  • Probabilitat mitjana d'inundació (associada a un període de retorno igual a 100 anys: probabilitat d'ocurrència en un any qualsevol de l'1%).
  • Baixa probabilitat d'inundació o escenari d'esdeveniments extrems (associada a un període de retorno igual a 500 anys: probabilitat d'ocurrència en un any qualsevol del 0,2%).

El mapes de perillositat es publiquen al Sistema nacional de cartografía de zonas inundables i el Visor de l’aigua en aquest enllaç.

L'objectiu del Pla de Gestió del Risc d'Inundació és aconseguir que no s’incrementi el risc d'inundació actualment existent per a aquelles zones determinades en l'avaluació preliminar del risc, i que, en la mesura del possible, es redueixi a través dels diferents programes d'actuació. Aquests hauran de contemplar tots els aspectes de la gestió del risc d'inundació:  prevenció, protecció, preparació, previsió d'inundacions i els sistemes d'alerta primerenca, tenint en compte les característiques de la conca hidrogràfica i considerant els possibles efectes del canvi climàtic.

Pla Especial d’Actuació en Situacions de Sequera (PESIB)

A les Illes Balears, igual que altres regions mediterrànies de característiques climàtiques semblants, la sequera, quan es produeix, constitueix un seriós problema amb repercussions greus en el subministrament d'aigua, tant en quantitat com en qualitat. Per això és fonamental disposar, primer, d'indicadors que ens avisin de la seva possibilitat amb la necessària antelació i, segon, de mesures per a mitigar els seus efectes.

El 15 de desembre de 2017 es va aprovar el Pla Especial d’Actuacions en Situacions d’Alerta i Eventual Sequera a les Illes Balears.

L’objectiu del Pla és garantir el subministrament d’aigua de qualitat a la població i evitar els efectes negatius sobre el medi ambient i l’activitat econòmica davant una possible sequera. Amb aquesta finalitat, s’estableixen mesures operatives, de planificació i prevenció, estratègiques i mitigadores per als diferents escenaris, i es detallen les actuacions que s’han de dur a terme i els organismes que les han d’executar. Per fer un seguiment més acurat de l’estat dels recursos de la comunitat autònoma, s’estableixen les unitats de demanda d’acord amb criteris hidrogeològics i de gestió. S’estableixen set unitats a Mallorca (una més que fins ara) i una per a cadascuna de la resta d’illes. Els indicadors de sequera els determinen els nivells dels aqüífers i s’han de calcular mensualment.

En aquest enllaç trobareu els gràfics de seguiment mensual de l’índex de sequera hidrològica de cadascuna de les unitats de demanda de les Illes Balears i dels indicadors auxiliars, així com la representació cartogràfica de l’escenari de sequera en el que es troba cada Unitat de Demanda.

Trobareu més informació en aquest enllaç.