Torna

Portal de l'Aigua de les Illes Balears

Aigües superficials

ELS TORRENTS

Els torrents es consideren rius temporals i a les Illes Balears hi podem trobar de tres tipus:

  • De muntanya: caracteritzats per tenir un pendent mitjà, valors de precipitació mitjans-alts i conques de mida petita o mitjana. Aquests es troben representats només a l’illa de Mallorca.
  • De canó: caracteritzats per tenir pendents elevats, precipitacions també elevades i una configuració en forma de canó. Aquests només estan representats a la Serra de Tramuntana de Mallorca.
  • De plana: caracteritzats per tenir baixes pendents, valors de precipitació baixos i conques de mida petita-mitjana. És el tipus més comú a les illes.

En el Pla Hidrològic vigent hi ha identificades 94 masses d’aigua de categoria riu, 3 de les quals són embassaments considerats masses d’aigua de categoria riu molt modificades. En la seva divisió per illes, en trobem 75 a Mallorca, 12 a Menorca i 7 a Eivissa.

  • ESTAT DELS TORRENTS (LINK 2.1)
  • PROGRAMES DE CONTROL I SEGUIMENT DELS TORRENTS (LINK 3.1)

LES AIGÜES DE TRANSICIÓ

D’acord amb la DMA, les masses d’aigües de transició són aquelles masses d’aigua superficial que reben aportacions d’aigües continentals (torrents i aqüífers) i tenen connexió amb l’aigua de mar.

A les Illes Balears, aquestes masses d’aigües de transició corresponen en gran part a les zones humides naturals existents a l’arxipèlag. Tenen el seu origen en una franja de costa amb un cordó de dunes, topogràficament més elevat, que separa del mar una zona interior relativament deprimida. Aquesta rep aportacions d’aigua superficial en èpoques de pluges a través de torrents i d’aigua de l’aqüífer, i també tenen connexió amb l’aigua del mar.

A les illes trobem identificades un total de 30 zones humides amb categoria de masses d’aigües de transició: 14 a Mallorca, 13 a Menorca, 1 a Eivissa i 2 a Formentera. En funció de la salinitat es diferencien en tres tipus:

  • Euhalí, amb salinitat alta (≥30‰)
  • Mesohalí, amb salinitat mitjana (6-30‰)
  • Oligoahalí, amb salinitat baixa (≤6‰)

  • ESTAT DE LES AIGÜES DE TRANSICIÓ. (LINK 2.2)
  • PROGRAMES DE CONTROL I SEGUIMENT DE LES AIGÜES DE TRANSICIÓ. (LINK 3.2)

LES AIGÜES COSTANERES

Les aigües costaneres són les aigües superficials situades des de la línia de costa fins a una milla nàutica mar endins. La morfologia de la costa balear fa que la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears no s’estengui més enllà d’una milla nàutica, tret que ha fet necessari considerar l’existència de les masses d’aigües costaneres profundes.

Atenent aquests criteris, a les Illes Balears es diferencien 37 masses d’aigües costaneres naturals: 18 a Mallorca, 4 a Menorca i 14 a Eivissa i Formentera. Aquestes es poden classificar en quatre tipus segons la planificació hidrològica balear, en funció del substrat i la profunditat:

  • Aigües costaneres rocoses profundes (AC-T22)
  • Aigües costaneres sedimentàries profundes (AC-T23)
  • Aigües costaneres sedimentàries superficials (AC-T24)
  • Aigües molt profundes (AC-T30)
CODI DENOMINACIÓ PROFUNDITAT (m) SUBSTRAT
AC-T22 Aigües costaneres rocoses profundes >40 Rocós
AC-T23 Aigües costaneres sedimentàries profundes >40 Sedimentari
AC-T24 Aigües costaneres sedimentàries superficials <40 Sedimentari
AC-T30 Aigües molt profundes >40 Rocós/sedimentari

A més d’aquestes 37 masses, s’han de sumar les 5 masses d’aigua molt modificades per la presència de ports (Port de Palma, Port d’Alcúdia, Port de Maó, Port d’Eivissa, Port de la Savina), arribant així a un total de 41 masses d’aigua costanera.

Tipus de masses d’aigües superficials costaneres a les Illes Balears.

  • ESTAT DE LES AIGÜES COSTANERES. (LINK 2.3)
  • PROGRAMES DE CONTROL I SEGUIMENT DE LES AIGÜES COSTANERES. (LINK 3.3)