Torna

Portal de l'Aigua de les Illes Balears

Usos i demandes

La principal característica hidrològica de les Illes Balears respecte a altres confederacions hidrogràfiques de l’Estat és la quasi absència absoluta de rius i embassaments, motiu pel qual la major part de la demanda d’aigua (tant per abastament com per regadiu) s’ha cobert amb aigües subterrànies.

Fins als anys seixanta, pràcticament tot l’abastament d’aigua de les illes provenia de manantials o d’aqüífers superficials explotats mitjançant sínies i molins de vent. L’augment de la demanda d’aigua, tant per abastament com per agricultura, va suposar  una major pressió sobre els recursos, que encara es van veure més afectats per episodis de sequera que van acabar provocant seriosos problemes de quantitat (sobreexplotació) i qualitat (intrusió marina i nitrats). Com alternativa a l’explotació de recursos es van construir els embassaments de Cúber i el Gorg Blau.

La gravetat dels problemes plantejats i que es preveien en el futur va determinar que el 1968 es publiqués la primera normativa restrictiva sobre aprofitaments d’aigües subterrànies, limitacions que, d’una forma o una altra, han continuat fins als  nostres dies.

El Pla Hidrològic balear de 1996 va representar un punt d’inflexió, ja que per primera vegada no consistia només en un pla d’obres, sinó que en ell es fixaven objectius mediambientals concrets i quantificats, amb indicadors per avaluar el seu grau de compliment. L’entrada en vigor l’any 2000 de la DMA va buidar definitivament el panorama per a que el desenvolupament de l’arxipèlag es faci en termes de sostenibilitat, almenys des del punt de vista d’un dels seus recursos bàsics com són les aigües subterrànies.

Avui en dia les aigües subterrànies continuen essent la font principal d’aigua utilitzada a les Illes Balears ja que el 75% del volum total, 179 Hm3, provenen d’aqüífers. El volum d’aigua depurada i regenerada per a la seva reutilització és de 33 Hm3 (14%) i representa el doble del volum d’aigua dessalinitzada utilitzada que és de 17 Hm3 de mitjana anual (el 7% del volum anual mitjà consumit). Només el 8 Hm3 (3%) prové dels embassaments de Mallorca. (mitjana anual per periode) 2013-2018).

PROCEDÈNCIA DE L’AIGUA UTILITZADA A LES ILLES BALEARS (MITJANA ANUAL 2018, EN %)

El consum total d’aigua per a l’any 2015 suma un volum de 220,52 hm3/any. La seva distribució per illes i usos, així com per procedència de l’aigua es resumeix a la taula següent:

Ús Procedència Illa/Sistema d'explotació Illes Balears
Mallorca Menorca Eivissa Formentera
Proveïment urbà (Aigua subministrada) Aqüífers (extraccions) 76,45 11,63 11,63 0,00 99,43
Aqüífers (deus) 10,17 0,00 0,00 0,00 10,17
Embassaments 10,31 0,00 0,00 0,00 10,31
IDAM 4,28 0,00 7,91 0,65 12,83
Total* 95,70 10,39 18,66 0,62 125,37
Habitatges aïllats (agrojardineria o consum dispers) Total (Aqüífers) 24,94 2,00 5,68 0,55 33,18
Rego parcs i jardins públics Total (EDAR) 8,96 0,00 0,00 0,00 8,96
Sector agrari Regadiu Aqüífers (extraccions) 14,79 0,92 1,75 0,00 17,46
Aqüífers (deus) 2,67 0,50 0,00 0,00 3,17
EDAR 14,32 1,01 0,00 0,00 15,33
Total 31,78 2,43 1,75 0,00 35,96
Ramaderia Total (Aqüífers) 0,23 0,20 0,01 0,00 0,44
Total sector 32,01 2,63 1,76 0,00 36,40
Camps de Golf Aqüífers 0,50 0,00 0,00 0,00 0,50
EDAR 7,93 0,22 0,58 0,00 8,73
IDAM 0,02 0,00 0,00 0,00 0,02
Total 8,45 0,22 0,58 0,00 9,25
Sector industrial Total (Aqüífers) 5,50 1,24 0,60 0,03 7,37
TOTAL 175,56 16,48 27,28 1,20 220,52

*S'han desconnectat els consums del sector industrial.

Gràfic 22. DEMANDA D’AIGUA PER ILLES I USOS (2015).

Com es pot observar al gràfic anterior,  l’ús principal de l’aigua és per el consum urbà, seguit del sector agrari, que representa un volum del 36% i que es destina principalment als cultius de regadiu. L’ús del volum d’aigua que fan dels habitatges aïllats representa un 33%. En canvi, el sector industrial de les Illes Balears és el que menys ús fa de l’aigua ja que suposa poc més d’un volum del 7%.

L'aigua per a proveïment urbà procedeix en la seva major part de l'extracció d'aqüífers (un 99,43 l'any 2015), però així i tot és de destacar el pes cada vegada més important de la producció d'aigües dessalinitzades, que va passar de poc més de 3 hm³/any l’any 1996, a un 12,83 durant el 2015, el que representa un 9,67 % de l’abastiment de la població.

En els següents gràfics es poden observar, en percentatges, els usos de l’aigua en el conjunt de les Illes i a cadascuna d’elles.

A la figura 1 es pot observar els recursos subterranis que hi ha actualment disponibles a les Illes Balears:

En aquest enllaç trobareu més información sobre l‘ús i la demanda d’aigua a les illes.