Programes de control i seguiment de les masses d'aigua

D’acord amb el que estableix la DMA, s’implanten programes de seguiment i control de l’estat de les masses d’aigües, tant en qualitat com en quantitat. A les aigües superficials es controla l’estat ecològic i l’estat químic, a més del volum i el nivell de flux en la mesura en què afecten l’estat ecològic. A les aigües subterrànies es realitza el seguiment de l’estat químic i quantitatiu.

Aquests programes són una eina bàsica per a la gestió de les aigües ja que permeten diagnosticar l’estat en què es troben les masses d’aigua en cada moment, conèixer l’evolució temporal i realitzar el seguiment de la planificació hidrològica.

En funció de les característiques del mostreig trobem:

• Programes de control de vigilància: l’objectiu principal és obtenir una visió general i completa de l’estat de les masses d’aigua, avaluar els canvis o tendències a llarg termini a conseqüència de l’activitat antropogènica o dels canvis en les condicions naturals.
• Programes de control operatiu: l’objectiu principal és avaluar els canvis que es produeixen com a resultat de l’aplicació del Programa de mesures inclòs en el Pla Hidrològic per determinar l’estat de les masses d’aigua en risc de no complir els objectius mediambientals.
• Programes de control d’investigació: s’estableixen per conèixer l’origen de l’incompliment dels objectius ambientals en aquells casos on la natura del problema no estigui suficientment indicada.
• Programes de control de zones protegides: els programes de seguiment es completen amb les especificacions de la norma comunitària que els aplica.

Els programes de control i vigilància de les masses d’aigua es realitzen a estacions de control específiques per a cada tipus de massa d’aigua i que es troben repartides al llarg de tot el territori balear.

AQUÍ trobareu més informació sobre la Directiva Marc de l’Aigua, les masses d’aigües de les Illes Balears i els programes de seguiment i control.

PROGRAMES DE CONTROL I SEGUIMENT DE LES MASSES D’AIGUA CATEGORIA RIUS

(vinculat al LINK 3.1.)

Per determinar l’estat de la qualitat de les masses d’aigua, s’utilitzen uns determinats indicadors o paràmetres.

Segons el paràmetre usat poden ser:

• Físic-químics: com poden ser el pH, els sòlids en suspensió, la temperatura, etc.
• Biològics: és un organisme que amb la seva presència informa de l’estat de salut del mitjà aquàtic. Per exemple, macroinvertebrats, peixos o diatomees.
• Hidromorfològics: avaluen la diferència entre les característiques hidrològiques i geomorfològiques actuals dels rius i les característiques que tindrien els rius en absència d’alteracions humanes, per garantir el bon funcionament de l’ecosistema fluvial.

Segons la seva complexitat poden ser:

• Simples: s’utilitza un paràmetre determinat que permet mesurar la qualitat o grau de contaminació de l’aigua. Per exemple, concentració de clorofil·la, concentració de fòsfor, etc.
• Complexos: combinació d’un nombre de paràmetres. Aquí s’inclouen els índexs hidromorfològics, índexs de contaminació.

L’estat ecològic es determina amb els indicadors biològics, hidromorfològics i fisioquímics. Aquests dos darrers es valoren en relació amb la seva capacitat d’afectar els indicadors biològics.

D’acord amb la DMA, per conèixer l’estat de les masses de categoria rius es mesuren uns determinats indicadors o paràmetres.

Els resultats d’aquest control els podeu consultar aquí (LINK vinculat al punt 2, Estat Masses d’Aigua).

Aquí (link i mapa) podeu consultar el nombre de les estacions de control i seguiment de les masses de categoria riu.

PROGRAMES DE CONTROL I SEGUIMENT DE LES AIGÜES DE TRANSICIÓ

(vinculat al LINK 3.2.)

D’acord amb la DMA, per conèixer l’estat de les masses de transició es realitza un seguiment a través del control de vigilància i el control operatiu, mesurant els següents paràmetres a cada massa d’aigua:

* Excepte casos on es justifiquin intervals més grans.
** Algunes substàncies prioritàries poden tenir periodicitat més àmplia.

Aquí (link i mapa) podeu consultar el nombre de les estacions de control i seguiment de les aigües de transició.

PROGRAMES DE CONTROL I SEGUIMENT DE LES AIGÜES COSTANERES

(vinculat al LINK 3.3.)

En els programes de seguiment i control de les masses d’aigües costaneres trobem la xarxa de control de vigilància i la xarxa de control operatiu, on es mesuren una sèrie de paràmetres i freqüències per conèixer l’estat de les masses costaneres:

Aquí (link i mapa) podeu consultar el nombre de les estacions de control i seguiment de les aigües costaneres.

PROGRAMES DE CONTROL I SEGUIMENT DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES

(vinculat al LINK 3.4.)

Les masses d’aigües subterrànies es troben afectades per distintes pressions que donen lloc a la contaminació per nitrats o per salinització. Per controlar el seu estat, es disposa d’una xarxa de control a través de la qual s’obtenen dades de qualitat i piezometria. Aquesta xarxa consta del voltant de 1500 punts estratègics hidrogeològicament (alguns històrics que daten dels anys 60 i altres que s’han anat incorporant amb el temps), dels quals una tercera part són piezomètrics i la resta són pous d’explotació (públics o particulars).

Els programes de control de l’estat de les masses d’aigua subterrània inclouen el seguiment de l’estat quantitatiu, de l’estat químic i de les zones protegides:

• Seguiment de l’estat quantitatiu de les aigües subterrànies: l’objectiu és proporcionar una apreciació fiable de l’estat de les masses d’aigües subterrànies, inclosa l’avaluació dels recursos disponibles. Aquest control es realitza de forma mensual mitjançant el mesurament del nivell piezòmetric o mitjançant aforaments en punts de control de tipus font en aquelles masses d’aigua subterrània sense pous. La informació d’aquesta xarxa s’utilitza per establir l’estat de sequera hidrològica mensual i per complementar els resultats dels balanços de masses per a l’avaluació de bon estat quantitatiu.
• Seguiment de l’estat químic o qualitatiu de les aigües subterrànies: l’objectiu és obtenir una visió general i completa de l’estat químic de les aigües subterrànies i detectar la presència de tendències. S’estableixen dos programes de control:
  • Xarxa de control de vigilància: consisteix en una analítica iònica completa de l’aigua a totes les masses d’aigua subterrània (de l’ordre d’uns 180 punts de control) realitzada amb una freqüència semestral que coincideix amb el cicle de l’aigua (abril i octubre). Es mesura la piezometria i s’analitzen els ions majoritaris, la conductivitat i el pH, a més de la temperatura i l’oxigen dissolt en camp.
  • Xarxa de control operativa: l’objectiu és determinar l’estat de les masses en risc de no complir els objectius mediambientals, detectar tendències en contaminants antropogènics i avaluar les millores que es produeixen com a resultat dels programes de mesures. Consisteix en una analítica iònica completa de l’aigua de totes les masses d’aigües subterrànies definides en risc (de l’ordre d’uns 120 punts) realitzada amb una freqüència semestral no coincident amb la xarxa de vigilància (gener i juliol).
• Xarxa de control de zones protegides: correspon a les estacions de mostreig situades en zones protegides. En aquestes, es mesuren els mateixos paràmetres que en el control operatiu i s’afegeixen els paràmetres establerts en la norma de protecció per la qual es protegeix l’espai. Trobem:
  • La subxarxa de control de zones protegides per abastament urbà, formada per una selecció de pous d’abastament (uns 120). La periodicitat dependrà de si pertanyen també a una xarxa de control de vigilància o operativa.
  • La subxarxa de control de substàncies prioritàries, que es du a terme a totes les masses d’aigua subterrània amb una freqüència mínima d’un cop cada cicle hidrològic (6 anys), tot i que aquesta pot augmentar en els casos on es detecti la presència d’aquestes substàncies.
  • La subxarxa de control de nitrats, present a tota la demarcació però especialment densa a les masses d’aigua declarades zona vulnerable a la contaminació per nitrats d’origen agrícola. Inclou una part de la xarxa de vigilància així com altres pous on s’analitza mensualment la concentració de nitrats.
  • La subxarxa de control d’intrusió marina s’estén a les masses d’aigua amb connexió hidràulica amb el mar. Inclou una part de la xarxa de vigilància així com altres pous on s’analitza mensualment la concentració de clorurs.

Aquí (link i mapa) podeu consultar el nombre de les estacions de control i seguiment de les aigües subterrànies