Zonificació d’espais fluvials: la xarxa hidrogràfica i els torrents

L’Administració hidràulica és la responsable de la protecció del domini públic hidràulic (d'ara endavant, DPH), que inclou, entre d’altres, els espais fluvials: la xarxa hidrogràfica i els torrents.

La xarxa hidrogràfica i els torrents de les Illes Balears comprèn tant els llits del torrents, que formen estructures lineals, com les zones adjacents, que formen els espais fluvials. La seva zonificació és la que marca el Text refós de la Llei d'aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol (d'ara endavant TRLA) i tota la normativa derivada (capítol II del títol I del TRLA i del Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d'11 d'abril [d'ara endavant, RDPH]).

La zonificació del domini públic hidràulic és de gran importància als efectes de protegir-lo i preservar-lo d’ocupacions i usos inadequats, així com per orientar les actuacions en matèria d’ordenació del territori, urbanisme, medi ambient i protecció civil i disminuir els danys sobre les persones i els béns en episodis d’inundació. Com a bé de titularitat estatal, el DPH és inalienable i imprescriptible i el seu ús especial requereix autorització o concessió administrativa. Per això cal conèixer-ne les característiques.

D’acord amb les definicions incloses en l'RDPH, es delimiten les figures de zonificació i protecció següents:

Domini públic hidràulic (DPH), associat als espais fluvials i corrents d'aigua naturals, els torrents, comprèn tots aquells elements naturals i artificials relacionats amb l’aigua dolça que són de titularitat pública i estan protegits per l’Estat. Inclou les aigües continentals, tant superficials com subterrànies, de caràcter renovable i els llits o lleres de les rieres i torrents, ja siguin permanents o intermitents (article 2 de l'RDPH).

Llera: el terreny ocupat per les aigües en les màximes crescudes ordinàries. En els cursos naturals discontinus (com els torrents), es considera llera l’espai que habitualment deixa marcat el pas de l’aigua durant les grans avingudes (article 4 de l'RDPH).

Aquesta definició reconeix la naturalesa intermitent dels torrents i adapta la delimitació del DPH a les seves dinàmiques pròpies. A més, es tenen en compte informacions històriques, geomorfològiques, fotogràfiques, ecològiques i hidràuliques (article 240 bis i 240 ter de l'RDPH).

Són terrenys de titularitat pública, per tant no es permet cap ús, llevat dels associats a la preservació ambiental i del règim de corrent. Els altres usos s’han d’autoritzar.

El TRLA permet a l’Administració hidràulica determinar i delimitar el DPH per tal d’incorporar-lo al cadastre immobiliari. En el cas de les Illes Balears només s’ha delimitat i fitat en àmbits molt concrets i, per tant, s’ha d’estimar l’abast de l’afecció del DPH en cada cas. En els últims anys s’ha avançat en la delimitació cartogràfica, que és un treball en procés.

Zona de servitud (ZS): franja lateral de 5 m d’ample a partir del DPH, situada a cada costat de la llera. Són terrenys de titularitat privada, però d’ús públic (articles 6 i 7 de l'RDPH).

Zona de policia (ZP): franja lateral de 100 m d’ample a partir del DPH, situada a cada costat de la llera. Es pot ampliar fins a recollir la zona de flux preferent (article 9 de l'RDPH).

Llera en domini privat: són de domini privat les lleres per on discorrin ocasionalment aigües pluvials, sempre que travessin, des del seu origen, únicament finques de propietat particular. El domini privat no autoritza a fer-hi treballs ni construir-hi obres que puguin modificar el curs natural de les aigües, alterar-ne la qualitat en perjudici de l’interès públic o d'un tercer, o la destrucció de les quals per la força de les avingudes pugui ocasionar danys a persones o a coses (article 5 del TRLA i de l'RDPH).

Normativa de referència

Text refós de la Llei d'aigües, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol (TRLA)

Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d'11 d'abril (RDPH)

Visor de l’Aigua

Consulta les capes:

  • Xarxa Hidrogràfica i Risc d’Inundació
    • Xarxa Hidrogràfica Provisional

La capa Xarxa Hidrogràfica Provisional conté 3 elements cartogràfics

  • Torrents: estan indicats de manera aproximada el curs dels torrents. Principalment fan referència al domini públic hidràulic.
  • Tàlveg i altres: tàlveg significa, principalment, la línia que uneix els punts més baixos del llit d’un curs d’aigua (natural o artificial) i, per tant, marca el camí pel qual circula l’aigua quan hi ha cabal. És la línia central d’un llit. En la cartografia, principalment fa referència a les lleres en domini privat.
  • Síquia, canal, aqüeducte, conducció, canonada: són conduccions artificials d’aigua, generalment a cel obert, destinades a usos com el reg. Pot tenir origen en fonts o recollir l'aigua d'escorrentia superficial per conduir-lo a un torrent. Aquestes conduccions generalment estan en terrenys privats, tot i això han de respectar el pas de l’aigua i estar lliure d’obstacles.

El Servei d’informació geogràfica « Xarxa Hidrogràfica Provisional» no es pot emprar com a cartografia de detall, ja que no presenta el detall suficient. Els torrents es delimiten per l’espai del confinament del curs d’aigua i amb la cartografia catastral.

Què és l'espai fluvial i com s'aplica als torrents mediterranis?

Un espai fluvial ens fa pensar en un riu amb aigua que corre tot l'any. A les Illes, hi ha els torrents, que són cursos d’aigua que només porten aigua de manera ocasional, quan plou amb intensitat. Tot i això, els torrents també formen part de l’espai fluvial.

Segons el Text refós de la Llei d'aigües, aprovada pel Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol i el Reglament del domini públic hidràulic, aprovat pel Reial decret 849/1986, d'11 d'abril , s'entén que formen part del domini públic hidràulic tots els llits naturals per on pot circular l’aigua, encara que estiguin secs gran part de l’any.

L’espai fluvial inclou no només el curs per on passa l’aigua, sinó també les zones de ribera, marges i àrees inundables.