DIRECCIÓ GENERAL DE RECURSOS HÍDRICS

 

Introducció

La Constitució Espanyola preveu una sèrie de competències exclusives de l’Estat i d’altres assumibles per les comunitats autònomes.

L’Estat és competent en matèria de legislació, ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics quan les aigües discorrin per més d’una comunitat autònoma i l’autorització de les instal·lacions elèctriques quan el seu aprofitament afecti a altra comunitat o el transport d’energia surti del seu àmbit territorial  També en construcció d’obres públiques d’interès general i en legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sense perjudici de les facultats de les comunitats autònomes d’establir normes addicionals de protecció.

La Llei Orgànica 9/1992, de 23 de desembre, de transferència de competències a les comunitats autònomes que van accedir a l'autonomia per la via de l'article 143 de la Constitució, va transferir a les Illes Balears, entre altres comunitats, la competència exclusiva en matèria d'ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics.

Aquesta competència fou recollida posteriorment a la reforma de l’Estatut d'Autonomia mitjançant l’article 30.8. Règim d’aigües i aprofitaments hidràulics, canals i regadius. Aigües minerals i termals. Ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics. Mesures ordinàries i extraordinàries per garantir el subministrament. Participació dels usuaris.

D’acord amb el Reial decret 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’aigües, la unitat de gestió principal dels recursos hídrics és la demarcació hidrogràfica. Aquesta constitueix l’àmbit espacial en el que s’apliquen les normes de protecció de les aigües contemplades a la Llei d’aigües. La demarcació està formada per la zona terrestre i marina d’una o vàries conques hidrogràfiques veïnes, essent la conca hidrogràfica indivisible com a unitat de gestió.

Actualment la demarcació està constituïda per l’arxipèlag balear i d’acord amb l’article 2 del Decret 129/2002 de 18 d'octubre, pel qual es regula l'organització i règim jurídic de l'Administració Hidràulica de les Illes Balears, comprèn la zona terrestre i marina de les conques hidrogràfiques de l’arxipèlag, així com les seves aigües de transició, subterrànies i costaneres associades a aquestes conques, en els termes que estableix l’article 16 bis 1 del Reial decret 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’aigües.
La gestió del domini públic hidràulic a les Illes Balears es du a terme a diferents àmbits:
Administració Hidràulica
Direcció General de Recursos Hídrics
Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA)


L’Administració Hidràulica

D’acord amb el Decret 129/2002 de 18 d'octubre, pel qual es regula l'organització i règim jurídic de l'Administració hidràulica de les Illes Balears, aquesta exerceix les competències sobre el domini públic hidràulic amb els principis establerts als articles 14, 18 i 36 bis 4 del Reial decret 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’aigües, que són:
Unitat de gestió, tractament integral, economia de l’aigua, desconcentració, descentralització, coordinació, eficàcia i participació dels usuaris.
Respecte a la unitat de la demarcació hidrogràfica, dels sistemes hidràulics i del cicle hidrològic.
Compatibilitat de la gestió pública de l’aigua amb l’ordenació del territori, la conservació i protecció del medi ambient i la restauració de la naturalesa.
Representació dels usuaris en els òrgans col·legiats de l’Administració hidràulica, que no pot ser inferior al terç dels membres que la integren.
Cooperació en l’exercici de les competències que en relació amb la protecció de les aigües exerceixen les diferents administracions públiques, en particular les que corresponen a l’Administració General de l’Estat en matèria de domini públic maritimoterrestre, portuari i de marina mercant.
Informació a la Unió Europea, a través del Ministeri de Medi Ambient, relativa a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears.
A les Illes Balears l’Administració hidràulica està descentralitzada i té una estructura complexa.
La constitueixen els següents òrgans:

Consell de Govern de les Illes Balears;
 
Persona titular de la Conselleria de Medi Ambient;

Persona titular de la Direcció General de Recursos Hídrics, a la qual s’adscriuen els òrgans col·legiats següents:
a) Junta de Govern;
b) Consell Balear de l’Aigua;
c) Juntes insulars d’aigües de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera;
d) Juntes d’explotació per als aqüífers específics, si n’és el cas.

Administració hidràulica↑(Pitja per ampliar l'imatge)↑

La Direcció General de Recursos Hídrics

La Direcció General de Recursos Hídrics és l’organisme de conca d’acord amb el Reial decret 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’aigües.
Tenint en compte el Decret 21/2019, de 2 d'agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, rectificat pel Decret 22/2019, de 19 d'agost, de la presidenta de les Illes Balears i modificat pel Decret 36/2019, de 20 de desembre, de la presidenta de les Illes Balears, les funcions de la Direcció General de Recursos Hídrics es poden resumir en les següents:
Planificació hidrològica i tarifes d'aigua.
 Infraestructures hidràuliques.
 Domini públic hidràulic i règim jurídic de l'aigua.
 Laboratori de l'aigua.
 Subministrament d'aigua i sanejament d'aigües residuals;
Incoació i resolució dels expedients sancionadors en les matèries pròpies de les seves competències.
Igualment, exerceix les funcions de responsables del tractament de les dades personals dels procediments o processos en relació amb les seves competències.

D’acord amb la Llei d’aigua els recursos hídrics inclouen aigües subterrànies i superficials, corresponent aquestes darreres a torrents, llacs, zones humides (o zones de transició) i aigües costaneres incloses als primers 1000 metres des de la línia de costa. Aquesta gestió s’ha de fer amb criteris ecològics.

L’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA)

L’ABAQUA depèn de la Direcció General de Recursos Hídrics.
És l’entitat encarregada de gestionar les depuradores municipals d’aquells municipis que han delegat la seva gestió en el Govern, així com la xarxa en alta i les dessaladores de les Illes.
Les seves competències es regulen d’acord amb el Decret 100/2015, de 18 de desembre, pel qual s'aproven els Estatuts de l'Agència Balear de l'Aigua i de la Qualitat Ambiental.
Obtindreu més informació al web de l'ABAQUA