DIRECCIÓ GENERAL DE RECURSOS HÍDRICS
Introducció
La Constitució Espanyola preveu una sèrie de competències exclusives de l’Estat i d’altres assumibles per les comunitats autònomes.
L’Estat és competent en matèria de legislació, ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics quan les aigües discorrin per més d’una comunitat autònoma i l’autorització de les instal·lacions elèctriques quan el seu aprofitament afecti a altra comunitat o el transport d’energia surti del seu àmbit territorial També en construcció d’obres públiques d’interès general i en legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sense perjudici de les facultats de les comunitats autònomes d’establir normes addicionals de protecció.
La Llei Orgànica 9/1992, de 23 de desembre, de transferència de competències a les comunitats autònomes que van accedir a l'autonomia per la via de l'article 143 de la Constitució, va transferir a les Illes Balears, entre altres comunitats, la competència exclusiva en matèria d'ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics.
Aquesta competència fou recollida posteriorment a la reforma de l’Estatut d'Autonomia mitjançant l’article 30.8. Règim d’aigües i aprofitaments hidràulics, canals i regadius. Aigües minerals i termals. Ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics. Mesures ordinàries i extraordinàries per garantir el subministrament. Participació dels usuaris.
D’acord amb el Reial decret 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’aigües, la unitat de gestió principal dels recursos hídrics és la demarcació hidrogràfica. Aquesta constitueix l’àmbit espacial en el que s’apliquen les normes de protecció de les aigües contemplades a la Llei d’aigües. La demarcació està formada per la zona terrestre i marina d’una o vàries conques hidrogràfiques veïnes, essent la conca hidrogràfica indivisible com a unitat de gestió.
Actualment la demarcació està constituïda per l’arxipèlag balear i d’acord amb l’article 2 del Decret 129/2002 de 18 d'octubre, pel qual es regula l'organització i règim jurídic de l'Administració Hidràulica de les Illes Balears, comprèn la zona terrestre i marina de les conques hidrogràfiques de l’arxipèlag, així com les seves aigües de transició, subterrànies i costaneres associades a aquestes conques, en els termes que estableix l’article 16 bis 1 del Reial decret 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’aigües.
La gestió del domini públic hidràulic a les Illes Balears es du a terme a diferents àmbits:
● Administració Hidràulica
● Direcció General de Recursos Hídrics
● Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA)
L’Administració Hidràulica
D’acord amb el Decret 129/2002 de 18 d'octubre, pel qual es regula l'organització i règim jurídic de l'Administració hidràulica de les Illes Balears, aquesta exerceix les competències sobre el domini públic hidràulic amb els principis establerts als articles 14, 18 i 36 bis 4 del Reial decret 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’aigües, que són:
① Unitat de gestió, tractament integral, economia de l’aigua, desconcentració, descentralització, coordinació, eficàcia i participació dels usuaris.
② Respecte a la unitat de la demarcació hidrogràfica, dels sistemes hidràulics i del cicle hidrològic.
③ Compatibilitat de la gestió pública de l’aigua amb l’ordenació del territori, la conservació i protecció del medi ambient i la restauració de la naturalesa.
④ Representació dels usuaris en els òrgans col·legiats de l’Administració hidràulica, que no pot ser inferior al terç dels membres que la integren.
⑤ Cooperació en l’exercici de les competències que en relació amb la protecció de les aigües exerceixen les diferents administracions públiques, en particular les que corresponen a l’Administració General de l’Estat en matèria de domini públic maritimoterrestre, portuari i de marina mercant.
⑥ Informació a la Unió Europea, a través del Ministeri de Medi Ambient, relativa a la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears.
A les Illes Balears l’Administració hidràulica està descentralitzada i té una estructura complexa.
La constitueixen els següents òrgans:
① Consell de Govern de les Illes Balears;
② Persona titular de la Conselleria de Medi Ambient;
③ Persona titular de la Direcció General de Recursos Hídrics, a la qual s’adscriuen els òrgans col·legiats següents:
a) Junta de Govern;
b) Consell Balear de l’Aigua;
c) Juntes insulars d’aigües de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera;
d) Juntes d’explotació per als aqüífers específics, si n’és el cas.
↑(Pitja per ampliar l'imatge)↑