Preguntes i respostes sobre els Nitrats a l'aigua de Consum
Què són els nitrats?
És una sal química derivada del nitrògen que, a concentracions baixes, es troba de forma natural en l'aigua i el sòl.
Quina és la causa de la presència de nitrats en l'aigua que consumim?
La presència de nitrats en les aigües de subministrament públic és deguda a la contaminació de les aigües naturals per compostos nitrogenats.
Es pot parlar de dos tipus principals de fonts de contaminació de les aigües naturals per compostos nitrogenats: la contaminació puntual i la dispersa. El primer cas s'associa a activitats d'origen industrial, ramader o urbà (abocament de residus industrials, d'aigües residuals urbanes o d'efluents orgànics de les explotacions ramaderes; lixiviació d'abocadors, etc.) mentre que en el cas de la contaminació dispersa o difosa, l'activitat agronòmica n'és la causa principal.
Si bé les fonts de contaminació puntual poden exercir un gran impacte sobre les aigües superficials o sobre localitzacions concretes de les aigües subterrànies, les pràctiques d'adob amb fertilitzants (orgànics o inorgànics) són generalment les causants de la contaminació generalitzada de les aigües subterrànies.
Com estem exposats als nitrats?
La ingestió de nitrats no és exclusiva de l'aigua de beguda, ja que aquest compost es pot trobar en molts aliments.
Algunes espècies vegetals, especialment les bledes, els espinacs i l'enciam, tenen gran capacitat d'acumulació de nitrats. El grau d'acumulació no depèn només del tipus i varietat genètica sinó també de la temperatura, la llum solar, el nitrògen disponible i el tipus de conreu.
Les sals sòdiques i potàssiques dels nitrats i dels nitrits s'utilitzen com a additius conservants d'aliments, especialment de determinats productes carnis.
Alguns estudis realitzats en diferents comunitats indiquen que la ingesta mitjana de nitrats a través de la dieta (exclosa l'aigua de beguda) és d'uns 50 mg/dia.
Quins efectes perjudicials per a la salut comporta la ingesta de nitrats?
Des de fa temps s'ha posat de manifest que el principal efecte perjudicial per a la salut derivat de la ingesta de nitrats i nitrits és la metahemoglobinèmia, és a dir, un increment de metahemoglobina a la sang, que és una hemoglobina modificada (oxidada) incapaç de fixar l'oxigen i, que per tant, provoca limitacions del seu transport als teixits. En condicions normals hi ha un mecanisme enzimàtic capaç de restablir l'alteració i reduir la metahemoglobina una altra vegada a hemoglobina.
Quan la metahemoglobinèmia és elevada, la primera manifestació clínica és la cianosi, generalment associada a una tonalitat blavosa de la pell. Els nitrits presents a l'organisme, tant si són ingerits directament com si provenen de la reducció dels nitrats, un cop absorbits i presents a la sang són capaços de transformar l'hemoglobina en metahemoglobina i poden causar metahemoglobinèmia.
Quant a la relació amb el càncer, els experiments realitzats pareixen indicar que els nitrats no són directament carcinogènics per als animals i estudis més definitius no han confirmat la relació entre la ingesta de nitrats i el càncer.
Quins són els grups de població que són més sensibles als efectes adversos dels nitrats consumits a través de l'aigua de consum?
El grup poblacional que presenta més risc són els lactants alimentats exclusivament amb llet artificial.
Entre la resta de la població, les persones més sensibles a patir efectes adversos són aquelles que presenten alteracions que provoquen un augment de la formació de nitrits, que tenen una hemoglobina anòmala o que pateixen mancances en el sistema enzimàtic encarregat de transformar la metahemoglobina en hemoglobina. Entre aquestes persones hi ha:
- Les dones embarassades.
- Les persones amb hipoclorhídria gàstrica natural o provocada per tractaments antiàcids (úlcera pèptica, gastritis crònica).
- Les persones amb dèficits hereditaris de metahemoglobina-reductasa o de NADH.
- Les persones amb hemoglobina anòmala.
Quin és el nivell segur de nitrats en l'aigua de consum?
Pel que fa als efectes crònics, l'any 1995, el JECFA (FAO-OMS) va confirmar la ingesta diària admissible (IDA) dels nitrats en 0-3,65 mg/kg de pes corporal i dia.
Per tant, per a una persona de 60 kg , la ingesta admissible per als nitrats en el cas més desfavorable és de 219 mg al dia. Aquestes IDA, establertes per als adults, no s'han d'aplicar a infants menors de tres mesos d'edat perquè la presència d'hemoglobina fetal a la sang (més fàcilment oxidable a metahemoglobina), l'acidesa més baixa del seu estómac (que afavoreix la reducció de nitrats a nitrits) i les mancances en el sistema enzimàtic capaç de transformar la metahemoglobina en hemoglobina, els fan més susceptibles de patir els efectes perjudicials de la metahemoglobinèmia.
Per prevenir els efectes aguts de la metahemoglobinèmia en els nadons, l'any 2004, l'OMS confirmà un valor màxim orientatiu de 50 mg/l de nitrats en l'aigua de consum. Aquest valor va ser establert exclusivament per prevenir la metahemoglobinèmia, tot indicant que el grup més vulnerable són els nadons menors de tres mesos alimentats amb llet artificial.
A l'Estat espanyol el Reial Decret 3/2023, de 10 de gener, pel qual s'estableixen els criteris tecnicosanitaris de la qualitat de l'aigua de consum, el seu control i subministrament, estableix un valor paramètric de 50 mg/l de nitrats.
La Directiva (UE) 2020/2184 relativa a la qualitat de les aigües destinades al consum humà, publicada en el Diari Oficial de la Unió Europea el 23 de desembre de 2020, segueix mantenint el valor paramètric dels nitrats en 50 mg/l.
Què s'ha de fer per evitar els efectes perjudicials?
El grup de més risc són els lactants alimentats amb llet artificial. En cas que s'hagin de preparar biberons per als nadons s'ha d'utilitzar aigua de la millor qualitat possible, amb garantia microbiològica i amb continguts de nitrats inferiors a 50 mg/l.
Qualsevol persona inclosa en els grups poblacionals de risc hauria d'abstenir-se de beure i preparar aliments amb aigua que superi els 50 mg/l de nitrats. En cas de dubte, fóra convenient consultar-ho amb el metge de capçalera.
El contingut elevat de nitrats en les aigües de proveïment no en limita la utilització per a altres usos domèstics que no impliquin la ingestió, com dutxar-se, rentar la roba o rentar els utensilis de cuina.
Si faig bullir l'aigua, els nitrats desapareixen?
No, en bullir l'aigua els nitrats no desapareixen.
Podem coure els aliments a casa, amb aigua amb nitrats?
L'ebullició de l'aigua provoca la concentració de les sals dissoltes. En cuinar els aliments, especialment els brous, augmenta la concentració de nitrats. Per tant, és recomanable no utilitzar aigua de la xarxa que supera els 50 mg/l per coure aliments.
Podem netejar els aliments (verdures, fruita, etc.) amb l'aigua amb nitrats?
Tothom pot rentar els aliments amb aigua de la xarxa, perquè la quantitat de nitrats que pot quedar retinguda en els aliments és mínima.
Em puc dutxar amb aquesta aigua?
Encara que l'aigua tingui elevats continguts de nitrats, es pot utilitzar per dutxar-se, rentar la roba o els estris de cuina, sense risc per a la salut.
Com es pot saber si l'aigua de la xarxa de subministrament supera el valor paramètric admès de nitrats?
El subministrament d'aigües de consum és competència municipal. L'ajuntament pot prestar el servei directament o a través d'una empresa gestora. En qualsevol cas, l'ajuntament ha de garantir el subministrament d'aigua apta per al consum.
Les entitats gestores del subministrament estan obligades a realitzar autocontrols de la qualitat de l'aigua que distribueixen. La periodicitat de les determinacions de nitrats depèn del cabal distribuït en cada zona de subministrament.
Podeu conèixer els nivells de nitrats de l'aigua de la vostra zona de subministrament consultant a l'Ajuntament o directament a l'entitat gestora del servei municipal.
Es poden eliminar els nitrats a casa?
Els nitrats no s'eliminen per filtració física o ebullició. Hi ha sistemes de tractament específics d'eliminació de nitrats, la instal·lació dels quals pot resultar adequada per als tractaments de xarxes públiques, però cal valorar la seva idoneïtat en xarxes de distribució particulars, per les seves característiques tècniques i pel cost econòmic que representen. No tots els aparells que hi ha al mercat pensats per ser instal·lats a les cases estan dissenyats per a l'eliminació de nitrats.
Què fa la Direcció General de Salut Pública i Participació, actualment, davant un excés de nitrats a l'aigua de consum humà?
Les actuacions de la Direcció General de Salut Pública i Participació relacionades amb la presència de nitrats en les aigües de consum es centren en el control analític de les aigües i en actuacions específiques per tal de minimitzar-ne el risc.
A part dels autocontrols analítics que han de realitzar els ajuntaments o les entitats gestores del subministrament d'aigua per donar compliment al Reial Decret 3/2023, la Direcció General de Salut Pública, realitza analítiques completes de forma periòdica.
Actualment, els resultats de les anàlisis efectuades a les xarxes de distribució són trameses a les entitats gestores quan es detecta algun problema, com el fet de superar el valor paramètric admissible de nitrats, mitjançant un informe tècnic que insta els responsables del subministrament a efectuar les actuacions oportunes, informant també d'aquestes actuacions als ajuntaments quan la gestió de l'abastament es realitza de forma indirecta.