Preguntes i respostes sobre el contingut de les prestacions per a les persones en situació de dependència
- Quin objecte té la Llei de la dependència?
- Quins són els seus principis fonamentals?
- A quines persones s’adreça?
- Què és la dependència?
- Com puc saber si em trobo en una situació de dependència?
- Com es determina si em trobo en una situació de dependència?
- Què s’entén per autonomia personal?
- Què són les activitats bàsiques de la vida diària?
- Qui es pot acollir a la Llei?
- Qui es considera una persona cuidadora en la Llei de dependència?
- Pot una persona emancipada exercir de persona cuidadora?
- És necessari modificar les dades personals de la persona cuidadora?
- Quins tipus de representació es poden acreditar?
- Com s’ha de procedir si la persona en situació de dependència és menor d’edat?
- Es pot canviar el representant legal dels menors i/o de les persones dependents?
- Qui pot sol·licitar el reconeixement de la situació de dependència?
- Quines són les fites, els instruments i els acords clau que articulen el desplegament de la Llei de dependència a Espanya per garantir la cooperació entre administracions?
- Com puc fer la sol·licitud de dependència?
- On puc fer la sol·licitud de dependència?
- Què he de fer una vegada presentada la sol·licitud?
- Quins graus de dependència estan previstos?
- Quins criteris s’utilitzen per assignar les prestacions i els serveis?
- Com es mesura el grau de dependència?
- Què passa si la persona en situació de dependència és menor d’edat?
- Què significa que m’hagin reconegut el grau I, II o III?
- Què estableix la Llei de dependència sobre la data d’efecte del dret?
- M’han reconegut una prestació per a cures en l’entorn familiar. Què significa?
- Els imports que percebo de la prestació per dependència, els he de declarar a la meva declaració de l’IRPF?
- Puc renunciar al servei d’ajuda a domicili o a la prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar?
- Com es calcula la capacitat econòmica?
- Puc arribar a percebre el 100 % de la prestació econòmica?
- L’import de la prestació econòmica em sembla molt baix.
- Quin és el catàleg de serveis i prestacions de dependència?
- Què són els serveis de prevenció i promoció de l’autonomia personal?
- Què és la teleassistència?
- Què és el servei d’ajuda a domicili?
- Què són els serveis de centre de dia o de nit?
- Què és el servei d’atenció residencial?
- Què és la prestació econòmica vinculada al servei?
- Què és la prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar?
- Què és la prestació econòmica d’assistent personal (únicament per als graus II, III i III+)?
- Han de participar les persones beneficiàries en el cost de les prestacions?
- Pot haver-hi compensació per a les cures de la persona en situació de dependència en l’entorn familiar?
- Es fan revisions del grau de dependència i de la capacitat econòmica?
- Es pot sol·licitar un canvi del PIA?
- Com a beneficiari de prestacions i serveis de dependència, tinc l’obligació de comunicar canvis relatius al domicili, trasllats a una altra comunitat autònoma, viatges, hospitalització, ingrés en una residència, entrada en un centre de dia, estat civil, ingressos, retorn definitiu al país d'origen o un altre país, persona cuidadora, etc.?
- Què he de comunicar com a beneficiari?
- Quines conseqüències té no comunicar les circumstàncies anteriors?
- Temes d’interès
1. Quin objecte té la Llei de dependència?
Reconèixer un dret (universal i subjectiu) de la ciutadania a Espanya: el dret a la promoció de l’autonomia personal i a l’atenció de les persones en situació de dependència.
2. Quins són els seus principis fonamentals?
El caràcter universal i públic de les prestacions, l’accés a les prestacions en condicions d’igualtat i no-discriminació, i la participació de totes les administracions públiques en l’exercici de les seves competències.
3. A quines persones s’adreça?
La Llei de dependència s’adreça a persones de qualsevol edat que, per raons d’edat, malaltia o discapacitat, han perdut la seva autonomia física, mental o sensorial i necessiten ajuda per dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària.
És la situació, de caràcter permanent, en què es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat i relacionades amb la manca o la pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessiten l’atenció d’altres persones o ajudes importants per dur a terme activitats bàsiques de la vida diària o altres suports per a l’autonomia personal.
5. Com puc saber si estic en una situació de dependència?
Si es donen les circumstàncies següents:
- Si necessiteu altres persones per dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària.
- Si el motiu pel qual necessiteu altres persones està provocat per l’edat, la malaltia, la discapacitat…
- Si la situació que viviu és permanent.
6. Com es determina si estic en una situació de dependència?
El sistema d’atenció a les persones en situació de dependència estableix un barem comú per a totes les comunitats autònomes.
El barem és un instrument de mesura dels suports que necessiten les persones en situació de dependència per a les activitats bàsiques de la vida diària. Diferencia l’edat de les persones i la necessitat de més o menys supervisió per a les activitats bàsiques de la vida diària, i és aplicat pels tècnics especialitzats de l’Administració autonòmica.
7. Què s’entén per autonomia personal?
La capacitat de controlar, afrontar i prendre, per iniciativa pròpia, decisions personals sobre com viure d’acord amb les normes i les preferències pròpies, i també de desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària.
8. Què són les activitats bàsiques de la vida diària?
Són les que permeten a la persona desenvolupar-se amb un mínim d’autonomia i independència, com ara la cura personal, les activitats domèstiques bàsiques, la mobilitat essencial, reconèixer persones i objectes, orientar-se i entendre i executar ordres o tasques senzilles.
9. Qui es pot acollir a la Llei?
Són titulars dels drets que estableix la Llei els ciutadans espanyols que compleixen els requisits següents:
- Trobar-se en situació de dependència en algun dels graus establerts.
- Residir en territori espanyol i haver-hi residit durant cinc anys, dos dels quals han de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud. Per als menors de cinc anys, el període de residència s’exigeix a qui exerceixi la guarda i custòdia.
Les persones que compleixen els requisits anteriors, però no tenen la nacionalitat espanyola, es regeixen pel que estableixen la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, els tractats internacionals i els convenis que es formalitzin amb el país d’origen.
El Govern pot establir mesures de protecció a favor dels espanyols no residents a Espanya.
El Govern establirà, amb l’acord previ del Consell Territorial del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), les condicions d’accés a aquest Sistema dels emigrants espanyols retornats.
10. Qui es considera una persona cuidadora en la Llei de dependència?
Podran assumir aquesta condició els cuidadors no professionals d’una persona en situació de dependència, el seu cònjuge i els seus parents per consanguinitat, afinitat o adopció, fins al quart grau de parentiu, quan convisquin en el mateix domicili de la persona dependent, aquesta sigui atesa per ells i ho hagin fet durant el període previ d’un any a la data de presentació de la sol·licitud.
La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) té un conveni per als cuidadors no professionals a partir de l’1 de gener de 2019.
11. Pot una persona emancipada exercir de persona cuidadora?
Sí, una persona emancipada pot exercir de persona cuidadora si compleix la resta dels requisits.
12. És necessari canviar les dades personals del cuidador?
S’ha de comunicar qualsevol variació en la informació del cuidador (canvi de NIE a DNI, canvi de domicili habitual, domicili de notificació…).
Sol·licitud de canvi de dades personals
13. Quins tipus de representació es poden acreditar?
Guardador de fet: És una figura informal, no judicial, en què un familiar o persona propera assumeix de facto la cura i l’assistència continuada de la persona. Aquest no pot actuar en nom de la persona dependent.
Curatela: El curador simplement assisteix, dona suport i complementa la capacitat de la persona en la presa de decisions, però no decideix per ella.
Defensor judicial: És una figura de caràcter temporal i excepcional. És nomenat per un jutge per a situacions molt específiques, sobretot quan existeix un conflicte d’interessos entre el representant habitual i la persona dependent.
Representació legal: Es pot donar imposada per llei per suplir la manca o limitació de la capacitat d’obrar de l’interessat. És el cas dels pares respecte dels seus fills menors d’edat o dels tutors legals respecte de persones judicialment incapacitades.
No obstant això, la persona dependent pot designar voluntàriament un tercer perquè actuï en nom seu i gestioni assumptes en el seu interès. Això s’assumeix i es formalitza mitjançant un poder notarial o apoderament.
Representació administrativa voluntària: Autorització administrativa específica per a tràmits de dependència (reconeixement de grau, sol·licitud d’ajudes, serveis de teleassistència o ajudes a domicili).
Representació administrativa general: Habilita el representant per realitzar qualsevol actuació administrativa davant de qualsevol Administració Pública en nom del representat.
Representació administrativa davant d’un organisme específic: Habilita el representant per realitzar qualsevol actuació administrativa, però limitada davant d’una única Administració o organisme concret en nom del representat.
Representació administrativa per a tràmits determinats: Habilita el representant únicament per realitzar un o diversos tràmits específics i concrets estipulats prèviament.
Registre Electrònic d’Apoderaments (REA):
Tots els tipus de representació han de ser acreditats per poder exercir-se.
Autoritzacions per actuar
Aquest document s’ha d’emplenar en el cas que la persona beneficiària vulgui que una altra persona actuï en nom seu en actuacions davant l’Administració. Ha d’estar signat tant per la persona dependent com per la persona a qui s’autoritza, amb els DNI/NIE corresponents. S’ha de presentar i emplenar amb cada actuació que es vulgui realitzar mitjançant representant davant l’Administració.
Autoritzacions per presentar documentació
Aquest document només autoritza a presentar documents, per la qual cosa és necessària la signatura de la persona dependent en tots els documents presentats.
Sentències de persones amb necessitats especials
Perquè aquesta sigui efectiva, s’haurà de presentar la Sentència, la presa de possessió de la persona que exercirà la curatela i una còpia del DNI/NIE d’aquesta persona.
14. Com s’ha de procedir si la persona dependent és menor d’edat?
En el cas dels menors d’edat, la representació l’exerceixen obligatòriament els progenitors o tutors legals. S’ha d’adjuntar obligatòriament una còpia del Llibre de Família, el certificat de naixement o la resolució judicial de tutela.
La sol·licitud ha d’anar signada per ambdós progenitors. Si només la signa un d’ells, s’ha d’aportar una declaració jurada complementària en què la persona signant es compromet a informar l’altre tutor sobre l’inici del tràmit.
15. Es pot canviar el representant legal dels menors i/o dependents?
Sí. Per canviar el representant legal en l’expedient de dependència s’ha de presentar una sol·licitud de variació de dades personals, aportant la resolució judicial, el document notarial o el certificat de guarda i custòdia que acrediti el nou representant legal.
Sol·licitud de canvi de dades personals
16. Qui pot sol·licitar el reconeixement de la situació de dependència?
El procediment de sol·licitud del reconeixement de la dependència s’inicia a instància de la persona que pot estar afectada per algun grau de dependència o de qui la representi legalment. La informació i la recepció de sol·licituds corresponen als centres de serveis socials municipals.
Els centres de serveis socials municipals constitueixen el primer nivell d’atenció del Sistema Públic de Serveis Socials, com a resposta propera davant de qualsevol demanda o necessitat social. Es caracteritzen per adreçar-se a tota la població propera al centre municipal i facilitar l’accés a la ciutadania.
17. Quines són les fites, els instruments i els acords clau que articulen el desplegament de la Llei de dependència a Espanya per garantir la cooperació entre administracions?
El desplegament de la Llei de dependència suposa:
La constitució del Consell Territorial del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (constituït el dia 22 de gener de 2007) com a instrument per a l’articulació del Sistema. Està compost per representants del Govern de l’Estat i de les comunitats autònomes. El Consell és una peça clau per al desplegament dels aspectes més importants relacionats amb el tràmit posterior de les prestacions.
Els convenis entre l’Administració General de l’Estat i cadascuna de les comunitats autònomes, que estableixen el marc concret de cooperació interadministrativa. Així mateix, s’acorden objectius, mitjans i recursos per aplicar els diversos serveis i prestacions que conté la Llei, així com el finançament que correspon a cada administració, entre altres qüestions.
L’aprovació, un cop escoltat el Consell Territorial, de les qüestions següents:
La participació econòmica en les prestacions sol·licitades, que s’estableix segons la capacitat econòmica de la persona en situació de dependència, que s’ha de determinar reglamentàriament.
El nivell mínim de protecció garantit per a les persones beneficiàries del Sistema, segons el grau i el nivell de dependència.
Les condicions d’accés a les diferents prestacions.
La regulació de la quantia de les prestacions econòmiques.
El barem o els instruments de valoració, que determinen el grau i els nivells de dependència, aprovat pel Govern de l’Estat mitjançant el Reial decret 504/2007, de 20 d’abril.
Els criteris bàsics per al procediment que estableix el reconeixement de la situació de dependència, així com les característiques de l’òrgan i dels professionals que hagin de fer aquest reconeixement.
Una vegada realitzat aquest pas, les comunitats autònomes determinen els òrgans de valoració de la situació de dependència, que han de ser públics.
El pla integral d’atenció per a menors de 3 anys en situació de dependència, amb una escala de valoració específica, i el pla amb les mesures que s’han d’adoptar.
El marc de cooperació interadministrativa, mitjançant els convenis corresponents entre l’Administració General de l’Estat i cadascuna de les comunitats autònomes.
Els criteris per determinar la intensitat de protecció de cadascun dels serveis previstos i la seva compatibilitat i incompatibilitat.
Els convenis entre l’Administració General de l’Estat i les comunitats autònomes, que estableixen el finançament que correspon a cada administració i recullen els criteris de repartiment segons els indicadors establerts.
El sistema d’informació i comunicació recíproca entre les administracions públiques i la xarxa de comunicació corresponent.
Els acords específics entre l’Administració General de l’Estat i cada comunitat autònoma per aconseguir ajudes econòmiques amb la finalitat de facilitar l’autonomia personal mitjançant ajudes tècniques o adaptacions de l’habitatge.
En relació amb l’ajuda econòmica als cuidadors, la regulació de la incorporació a la Seguretat Social dels cuidadors no professionals, en el règim que els correspongui, així com els requisits i el procediment d’afiliació, alta i cotització.
18. Com puc realitzar la sol·licitud de dependència?
La sol·licitud s’ha de fer mitjançant el model normalitzat i s’ha de presentar la documentació següent:
- Sol·licitud estàndard de reconeixement de la dependència, emplenada i signada per la persona que pot estar afectada per algun grau de dependència o per qui la representi legalment.
- Informe de salut, segons el model normalitzat de dependència, emplenat pel metge o metgessa de referència.
- Certificat d’empadronament en què consti, com a mínim, cinc anys de residència legal en territori espanyol, els dos últims continuats i immediatament anteriors a la data de la sol·licitud. En el cas dels menors de cinc anys, la residència s’exigirà al seu representant legal.
- Fotocòpia del document o documents d’identitat del sol·licitant.
És obligatori, en cas de percebre una pensió estrangera, realitzar una declaració responsable d’ingressos, acompanyada de les últimes nòmines.
19. On puc realitzar la sol·licitud de dependència?
A les Illes Balears, la sol·licitud de dependència davant la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (CAIB) es pot tramitar tant de manera telemàtica com presencial.
Per Internet: Podeu accedir directament al tràmit mitjançant la Seu Electrònica de la CAIB o la secció de Reconeixement del Dret a Prestacions.
Presencialment:
Serveis Socials del vostre Ajuntament: on el treballador o treballadora social de la vostra zona us facilitarà els impresos.
Oficines d’Atenció a la Dependència de la CAIB: és obligatori sol·licitar cita prèvia trucant al 971 225 797 o en línia al Portal de Cites de la CAIB.
Actualment a Balears hi ha:
- Palma: av. de Gabriel Alomar, 33.
- Inca: c. de Ramon Llull, 73 (antic edifici de l’ONCE).
- Manacor: C/Mossen Andreu Pont, 4 - Manacor
- Menorca: Av. De Vives Llull, 42 Maó.
- Eivissa: C/Bisbe Abdad y la Sierra, 47, Eivissa.
Qualsevol registre oficial: de l’Administració autonòmica balear, de l’Administració local o mitjançant correu administratiu certificat a través de les oficines de Correus.
20. Què he de fer una vegada presentada la sol·licitud?
Una vegada presentada tota la documentació requerida, s’inicien els passos següents:
- Es posaran en contacte amb vostè per concertar una visita domiciliària amb el valorador o valoradora de dependència; aquest és el professional que aplicarà el barem de dependència.
- Us comunicaran mitjançant una resolució de la consellera si se us reconeix la situació de dependència i en quin grau.
Quan es reconegui una situació de dependència amb un determinat grau, es posarà en contacte amb vostè un treballador o treballadora social de la Fundació Balear d’Atenció a la Dependència per conèixer la vostra situació sociofamiliar, conèixer la vostra opinió i, segons el grau reconegut, podrà elaborar el vostre Programa Individual d’Atenció (PIA), en què es recomanarà el recurs més adequat a les vostres necessitats.
Aquest Programa Individual d’Atenció (PIA) contindrà:
- Els serveis que siguin més adequats a la vostra situació.
- L’import de la contribució econòmica que haureu d’assumir per poder accedir als serveis, d’acord amb la capacitat econòmica.
- En cas d’acordar una prestació econòmica, el seu import.
Us comunicaran, mitjançant una resolució de la consellera, el reconeixement del vostre PIA.
21. Quins graus es preveuen en la dependència?
El grau de dependència es determinen mitjançant l’aplicació del barem acordat pel Consell Territorial del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència, aprovat pel Govern de l’Estat mitjançant el Reial decret 504/2007, de 20 d’abril.
A partir del 15 de juliol de 2021, data en què entra en vigor el Reial decret llei 20/2012, l’estructura queda fixada en els 3 graus de dependència actuals.
Grau I. Dependència moderada: quan la persona necessita ajuda per dur a terme diverses activitats bàsiques de la vida diària almenys una vegada al dia, o té necessitats de suport intermitent o limitat per a l’autonomia personal.
Grau II. Dependència severa: quan la persona necessita ajuda per dur a terme diverses activitats bàsiques de la vida diària dues o tres vegades al dia, però no necessita la presència permanent d’un cuidador o té necessitats de suport extens per a l’autonomia personal.
Grau III. Gran dependència: quan la persona necessita ajuda per dur a terme diverses activitats bàsiques de la vida diària diverses vegades al dia i, per la seva pèrdua total d’autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d’una altra persona o té necessitats de suport generalitzat per a l’autonomia personal.
Addicionalment, en el Reial decret legislatiu 11/2025, de 21 d’octubre, pel qual s’estableixen mesures per al reforç del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència i per complir les obligacions establertes a la Llei 3/2024, de 30 d’octubre, per millorar la qualitat de vida de les persones amb Esclerosi Lateral Amiotròfica i altres malalties o processos d’alta complexitat i curs irreversible, es crea:
Grau III+. Dependència extrema: està dissenyat per a casos amb malalties irreversibles de progressió ràpida. El reconeixement d’aquest grau suposa la concessió d’una prestació econòmica destinada a cobrir la seva atenció especialitzada al domicili durant les 24 hores del dia per prevenir el risc de mort evitable en la fase avançada de la malaltia.
22. Quins criteris s’utilitzen per assignar prestacions i serveis?
L’assignació de les prestacions es fa segons el grau de dependència.
23. Com es mesura el grau de dependència?
El grau de dependència es mesura seguint les pautes establertes en el Reial decret 504/2007, de 20 d’abril, pel qual s’aprova el barem de valoració de la situació de dependència establert per la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència.
| Grau I (Dependència moderada) | de 25 a 49 punts |
| Grau II (Dependència severa) | de 50 a 74 punts |
| Grau III (Gran dependència) | de 75 a 100 punts |
El Grau III+ és una priorització dins del Grau III de dependència per a casos de màxima urgència. En els casos d’Esclerosi Lateral Amiotròfica s’atorga quan la persona requereix supervisió 24 hores i compleix almenys 2 dels 3 criteris mèdics següents:
- Ús de ventilació mecànica (invasiva o no) durant més de 8 hores al dia.
- Necessitat d’aspiració freqüent per risc d’ennuegament o infeccions.
- Pèrdua funcional severa dels braços i les mans que impedeix menjar o realitzar la higiene bàsica de manera autònoma.
En la resta de malalties o processos d’alta complexitat i curs irreversible, la Llei es troba en desenvolupament.
24. Què passa si la persona dependent és menor d’edat?
El titular dels drets és el menor. El reconeixement del grau de dependència, les prestacions econòmiques i els serveis del catàleg van exclusivament a nom del nen o nena. Per tant, els drets no pertanyen als pares, sinó que aquests només actuen com a administradors i representants legals dels mateixos.
Els diners de la prestació econòmica s’han de destinar única i exclusivament a cobrir les necessitats i l’atenció del menor dependent. Per això, amb caràcter general, els diners s’ingressen en un compte bancari en què el menor figura com a titular i els pares com a representants o autoritzats.
25. Què significa que m’hagin reconegut el Grau I, II o III?
El grau que es reconeix en la resolució de grau es basa en la valoració que realitzen els òrgans de valoració competents de la comunitat autònoma per a cada persona. D’acord amb aquesta valoració, realitzada dins dels barems establerts en la normativa vigent, es determinarà un Grau I, II o III.
Posteriorment, es farà una visita al domicili per conèixer la situació i elaborar la proposta del Programa Individual d’Atenció (PIA), que inclourà els serveis i les prestacions als quals la persona beneficiària tindrà accés, d’acord amb l’article 38 del Decret 83/2010, de 25 de juny.
Per tant, la resolució de Grau de Dependència i el PIA són dues resolucions diferents. A les Illes Balears, el PIA es pot elaborar o no.
26. Què estableix la Llei de dependència sobre la data d’efecte del dret?
El dret d’accés a les prestacions derivades del reconeixement de la situació de dependència es generarà des de la data de la resolució de reconeixement de les prestacions o, si escau, des del transcurs del termini de sis mesos des de la presentació de la sol·licitud sense que s’hagi dictat i notificat una resolució expressa de reconeixement de la prestació.
Se n’exceptuen les prestacions econòmiques per cures en l’entorn familiar i suport a cuidadors no professionals, que quedaran subjectes a un termini suspensiu màxim de dos anys a comptar, segons correspongui, des de les dates indicades anteriorment. Aquest termini s’interromprà en el moment en què la persona interessada comenci a percebre aquesta prestació.
27. M’han reconegut una prestació per a cures o «cures» en l’entorn familiar. Què significa?
Si la persona beneficiària rep atenció de persones del seu entorn familiar que en cap cas poden ser cuidadors professionals, i es compleixen els requisits mínims d’habitabilitat del lloc on resideix, es reconeixerà una prestació econòmica per a atencions familiars.
Aquesta prestació està destinada a la cura de la persona beneficiària i es reconeix a la persona beneficiària, per la qual cosa no està destinada a la persona cuidadora.
Articles 14 i 18 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre.
28. Els imports que percebi de la prestació per dependència, els he de declarar en la meva declaració de l’IRPF?
Les ajudes de la Llei de dependència estan totalment exemptes de tributar a l’IRPF, independentment de la quantia.
No obstant això, és recomanable conservar la documentació que acrediti la situació de dependència i la destinació de les prestacions per respondre davant de possibles requeriments de l’Agència Tributària.
29. Puc renunciar al servei d’ajuda a domicili o a la prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar?
Sí. D’acord amb l’article 19 del Decret 91/2019, de 5 de desembre, en qualsevol moment del procediment la persona beneficiària pot renunciar als drets reconeguts en una resolució prèvia.
Això es denomina dret de desistiment.
30. Com es calcula la capacitat econòmica?
El Decret 84/2010, de 25 de juny, és la normativa que regula la capacitat econòmica i el copagament dels usuaris del Sistema de Dependència a les Illes Balears.
El càlcul determina quant aporta la persona beneficiària a un servei públic (copagament) o quina quantia rep en cas d’una prestació econòmica.
Aquesta es quantifica en termes anuals i s’han de tenir en compte les variables i regles fonamentals següents:
Ingressos i renda:
Es considera per al càlcul de la capacitat econòmica de la persona beneficiària la renda disponible com la suma dels ingressos nets de la persona beneficiària, procedents tant dels rendiments del treball (pensions, nòmines) com del capital (interessos, lloguers), deduint els impostos abonats corresponents a l’últim any fiscal declarat disponible.
Excepcions: no es consideren rendes les quanties de prestacions de naturalesa anàloga de la mateixa Llei de dependència.
Patrimoni:
El patrimoni net de la persona dependent (propietats, dipòsits bancaris, accions) també s’integra en la capacitat econòmica. S’afegeix un percentatge anual del valor del patrimoni a la renda líquida.
L’habitatge habitual del sol·licitant queda exclòs del càlcul patrimonial, sempre que hi continuïn residint parents directes de primer grau o el cònjuge.
Estat civil:
Si la persona beneficiària té cònjuge o parella de fet formalitzada, la renda personal es calcula computant el 50 % de la suma dels ingressos dels dos membres, independentment del seu règim matrimonial.
Serà necessari aportar l’autorització del cònjuge per al tractament i la consulta de les seves dades, amb la finalitat que l’Administració pugui verificar d’ofici els imports corresponents. En cas que no s’atorgui aquesta autorització, s’haurà de presentar una declaració responsable en què s’indiquin els ingressos percebuts.
Límits de copagament i manteniment de la llar:
El Decret fixa salvaguardes econòmiques per evitar el desemparament de l’usuari:
Garantia de butxaca (IPREM): per aplicar el copagament dels serveis, l’Administració balear ha d’assegurar un mínim per al manteniment de la llar. Aquest llindar protector garanteix que la capacitat econòmica líquida de la persona beneficiària no baixi d’1,25 vegades l’IPREM vigent.
IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples): és l’índex de referència a Espanya per determinar l’accés a ajudes, beques, subsidis d’atur i habitatge protegit.
Límits de participació: l’usuari mai no pagarà la totalitat de la plaça. La seva aportació econòmica està limitada legalment a un màxim del 90 % del cost del servei residencial i a un màxim del 65 % per a la resta de prestacions comunitàries o de dia.
31. Puc arribar a percebre el 100 % de la prestació econòmica?
Sí, sempre que se signi un PIA en què s’acordin cures en l’entorn familiar i es compleixin les condicions següents:
No percebre prestacions de naturalesa anàloga a la mateixa Llei de dependència.
Que la capacitat econòmica de la persona beneficiària no superi 1,25 vegades l’IPREM.
32. L’import de la prestació econòmica em sembla molt baix.
L’import de la prestació econòmica es determina d’acord amb la capacitat econòmica personal de cada beneficiari o beneficiària. Per tant, si teniu una capacitat econòmica més baixa, correspondrà una prestació més alta, i si la capacitat econòmica és alta, l’import de la prestació serà menor.
La capacitat econòmica es calcularà d’acord amb les dades econòmiques corresponents a l’any de l’última declaració fiscal disponible o la pensió coneguda en la data del fet causant (art. 3.5 del Decret 84/2010, de 25 de juny).
Si els ingressos percebuts es modifiquen, s’ha de sol·licitar una revisió de la capacitat econòmica.
33. Quin és el catàleg de serveis i prestacions de dependència?
El sistema d’atenció a les persones en situació de dependència estableix un catàleg dels possibles serveis i prestacions econòmiques:
| SERVEIS |
| Serveis de prevenció de les situacions de dependència i de promoció de l’autonomia personal |
| Servei de teleassistència |
|
Servei d’ajuda a domicili: - Atenció de les necessitats de la llar - Cures en l'entorn familiar |
|
Serveis de centre de dia i de nit: - Centre de dia per a persones grans - Centre de dia per a persones menors de 65 anys - Centre de dia d'atenció especialitzada - Centre de nit |
|
Servei d’atenció residencial: - Residència de persones grans en situació de dependència - Centre d’atenció a persones en situació de dependència segons el tipus de discapacitat |
| PRESTACIONES ECONÒMIQUES |
| Vinculada al servei |
| Atenció en l’entorn familiar |
| Assistència personal (únicament per als graus II, III i III+) |
34. Què són els serveis de prevenció i promoció de l’autonomia personal?
Tenen com a objectiu prestar assessorament, orientació i assistència en tecnologies assistides i adaptacions per a les activitats bàsiques de la vida diària.
Ofereixen serveis de rehabilitació, teràpia ocupacional i programes d’autonomia personal.
35. Què és la teleassistència?
Facilita l’assistència mitjançant l’ús de tecnologies de comunicació i permet una resposta immediata davant de situacions d’emergència o d’inseguretat, solitud o aïllament.
36. Què és el servei d’ajuda a domicili?
És el conjunt d’actuacions realitzades al domicili de les persones en situació de dependència amb la finalitat d’atendre les necessitats de la vida diària, ja siguin necessitats de la llar o atencions personals.
37. Què són els serveis de centre de dia o de nit?
Ofereixen una atenció integral en horari de dia o de nit a les persones en situació de dependència, amb l’objectiu de millorar o mantenir el millor nivell possible d’autonomia personal i donar suport a les famílies o als cuidadors.
38. Què és el servei d’atenció residencial?
La prestació d’aquest servei té com a objectiu oferir una atenció professional 24 hores al dia, durant tot l’any, i pot tenir caràcter permanent, quan el centre residencial es converteix en la residència habitual de la persona, o temporal, quan es tracta d’una estada temporal de respir.
39. Què és la prestació econòmica vinculada al servei?
Aquesta prestació es pot pagar únicament si no hi ha plaça en un centre públic.
L’Administració proporciona una aportació econòmica per ajudar a pagar el servei, degudament autoritzat, que es rep de manera privada.
40. Què és la prestació econòmica per a atencions en l’entorn familiar?
La Llei preveu, excepcionalment, en les situacions en què no hi hagi serveis adequats, una prestació econòmica per a les atencions necessàries en l’entorn habitual de la persona en situació de dependència.
S’ha de confirmar que es donen les condicions adequades de convivència i habitabilitat.
La persona que exerceix de cuidadora ha de tenir més de 18 anys, residir al domicili de la persona en situació de dependència i ha de ser un familiar seu fins al tercer grau de parentiu.
41. Què és la prestació econòmica d’assistent personal (únicament per als graus II, III y III+)?
El seu objectiu és facilitar la promoció de l’autonomia a les persones amb dependència extrema, amb independència de l’edat.
Aquesta prestació vol contribuir a la contractació d’una assistència personal que faciliti a la persona beneficiària una vida més autònoma, per promoure l’accés a l’educació i al treball.
42. Han de participar les persones beneficiàries en el cost de les prestacions?
Les persones beneficiàries de les prestacions de dependència participen en el finançament segons el tipus i el cost del servei i la seva capacitat econòmica.
La capacitat econòmica de la persona beneficiària també es té en compte en la determinació de la quantia de les prestacions econòmiques.
Cap ciutadà queda fora de la cobertura del sistema, encara que no disposi de recursos econòmics.
43. Hi pot haver una compensació per a l’atenció de la persona en situació de dependència en l’entorn familiar?
Sempre que es donin les circumstàncies familiars i d’un altre tipus adequades per a això, de manera excepcional, la persona beneficiària pot optar per ser atesa en el seu entorn familiar i la persona depenent rep una compensació econòmica per això.
En aquest cas, el cuidador familiar ha d’estar donat d’alta a la Seguretat Social.
El suport als cuidadors contempla programes d’informació i formació, així com períodes de descans per als cuidadors no professionals encarregats d’atendre les persones en situació de dependència.
44. Es fan revisions del grau de dependència i de la capacitat econòmica?
El grau de dependència serà revisable, a instància de la persona interessada, dels seus representants o d’ofici per les administracions públiques competents, per alguna de les causes següents:
Millora o empitjorament de la situació de dependència.
Error de diagnòstic o en l’aplicació del barem corresponent.
45. Es pot sol·licitar un canvi de PIA?
Aquest document s’adreça a aquelles persones dependents a les quals se’ls ha reconegut un grau i, amb aquest, unes prestacions i serveis, i que desitgen sol·licitar una altra prestació i/o servei dins dels reconeguts pel seu grau.
En qualsevol moment es pot realitzar una sol·licitud de canvi de PIA.
Aquest document ha d’anar signat per la persona dependent, amb el DNI o NIE corresponent. Només podrà ser signat per una persona diferent de la beneficiària si s’acredita una representació o una autorització per actuar en nom de la persona beneficiària.
46. Com a beneficiari de prestacions i serveis de dependència, tinc l’obligació de comunicar canvis respecte del domicili, trasllats a una altra comunitat autònoma, viatges, hospitalització, ingrés en una residència, entrada en un centre de dia, estat civil, ingressos, retorn definitiu al país d'origen o trasllat a un altre país, cuidador, etc.?
La persona beneficiària està obligada a comunicar a la Direcció General d’Atenció a la Dependència qualsevol variació de les circumstàncies que pugui afectar el dret, el contingut o la intensitat de les prestacions que tingui reconegudes en el PIA, en un termini de 30 dies comptats des que es produeixi aquesta variació (art. 34 del Decret 83/2010, de 25 de juny).
En el cas de retorn definitiu al país d'origen o un altre país, se comunica la data del trasllat i se sol·liciten la extinció de les prestacions. El grau de dependència es manté i l'expedient queda inactiu (no es dona de baixa).
El formulari que s'utilitza és el model de comunicació, petició, presentació i/o sol·licitud d'informació bàsica.
Vegeu l’apartat «Què he de comunicar com a beneficiari?» per consultar les modificacions que s’han de comunicar, així com la manera de fer-ho.
47. Què he de comunicar com a beneficiari?
Canvi de dades personals de la persona dependent i del cuidador:
S’ha de comunicar qualsevol variació en la informació del titular de l’expedient de dependència o del seu cuidador (canvi de NIE a DNI, canvi de domicili habitual, domicili de notificació…).
Sol·licitud de canvi de dades personals
Ingrés hospitalari:
S’ha de comunicar que s’ha produït aquest ingrés. Una vegada comunicat, es produirà la «suspensió» de la prestació el mes següent a la data de l’ingrés hospitalari.
Una vegada la persona hagi rebut l’alta, el beneficiari comunicarà de manera documentada a la Direcció General aquest fet i s’aixecarà la suspensió.
La DG tramitarà els endarreriments corresponents a la data de l’alta.
Viatge fora de les Illes Balears:
S’ha de comunicar a la Direcció General d’Atenció a la Dependència si es farà algun viatge, presentant la documentació que acrediti aquest viatge: targetes d’embarcament, bitllets d’avió, vaixell, altres documents, factures, etc.
Les persones en situació de dependència que es trobin desplaçades del seu lloc de residència habitual dins del territori espanyol mantindran el dret i la reserva del servei, així com l’obligació d’abonar la participació en el seu cost o, si escau, continuaran percebent la prestació econòmica durant un temps màxim de 60 dies a l’any, a càrrec de l’Administració competent que els hagi determinat el Programa Individual d’Atenció (art. 17.5 del Decret 1021/2013).
Canvi de residència a una altra comunitat autònoma:
La persona beneficiària ha de comunicar aquest trasllat a l’Administració que li hagi reconegut el servei o aboni la prestació econòmica dins del termini dels 10 dies hàbils anteriors a la data efectiva del trasllat, excepte causes justificades (art. 17 del Decret 1051/2013, de 31 de desembre).
Si es comunica el trasllat dins dels 10 dies anteriors, es mantindran el dret i la reserva del servei, així com l’obligació d’abonar la participació en el seu cost o, si escau, es continuarà percebent la prestació econòmica durant un temps màxim de 60 dies a l’any a càrrec de l’Administració competent que hagi determinat el PIA.
Ingrés temporal en una residència:
S’ha de comunicar que s’ha produït aquest ingrés. Una vegada comunicat, es produirà la «suspensió» de la prestació el mes següent a la data de l’ingrés.
Una vegada la persona hagi rebut l’alta, el beneficiari comunicarà de manera documentada a la Direcció General aquest fet i s’aixecarà la suspensió.
La DG tramitarà els endarreriments corresponents a la data de l’alta.
La «suspensió» d’una prestació no suposa l’«eliminació o supressió» de la prestació.
La residència és un servei incompatible amb la prestació econòmica (art. 46 del Decret 83/2010).
Ingrés permanent en una residència pública:
Una vegada que es passa de cobrar una prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar al servei de residència, la prestació se suspendrà automàticament. La persona beneficiària ha de comunicar aquesta variació de circumstàncies.
En aquest cas, si no es comunica l’ingrés i es perceben aquests imports mentre s’està ingressat, es requerirà el reintegrament dels imports percebuts.
Ingrés permanent en una residència privada:
La persona està obligada a comunicar a la Direcció General d’Atenció a la Dependència qualsevol variació de les circumstàncies que pugui afectar el dret, el contingut o la intensitat de les prestacions que tingui reconegudes en el PIA, en un termini de 30 dies comptats des que es produeixi aquesta variació (art. 34 del Decret 83/2010, de 25 de juny).
La residència és un servei incompatible amb la prestació econòmica (art. 46 del Decret 83/2010).
Entrada en un centre de dia:
L’entrada en un centre de dia, ja sigui públic, privat o municipal, s’ha de comunicar a la Direcció General d’Atenció a la Dependència.
S’ha de comunicar qualsevol variació de les circumstàncies que pugui afectar el dret, el contingut o la intensitat de les prestacions que tingui reconegudes en el PIA, en un termini de 30 dies comptats des que es produeixi aquesta variació (art. 34 del Decret 83/2010, de 25 de juny).
Si no es comunica l’entrada i es perceben aquests imports, es requerirà el reintegrament dels imports percebuts.
El centre de dia és un servei incompatible amb la prestació de cures en l’entorn familiar (art. 46 del Decret 83/2010).
Canvi en l’estat civil:
S’ha de comunicar que s’ha produït aquest canvi. Una vegada comunicat, es produirà la revisió de la capacitat econòmica de la persona beneficiària, ja que, en tractar-se d’un canvi en les dades fiscals, és probable que es produeixi una variació en l’import de la prestació o en la participació econòmica en el servei.
En aquest cas, si no es comunica el canvi i es perceben aquests imports després d’haver canviat l’estat civil, es requerirà el reintegrament dels imports percebuts.
Canvis en els ingressos (venda/compra d’immobles…):
S’ha de comunicar que s’ha produït aquest canvi. Una vegada comunicat, es produirà la revisió de la capacitat econòmica de la persona beneficiària. Com que es tracta d’un canvi en les dades fiscals, és probable que es produeixi una variació en l’import de la prestació o en la participació econòmica en el servei.
En aquest cas, si no es comuniquen aquests canvis i es determina una capacitat econòmica diferent i, com a conseqüència, hi ha un import de prestació inferior a l’anterior, s’haurà de reintegrar la diferència.
Hi ha algunes sentències del Tribunal Suprem que obliguen a comunicar el patrimoni de la persona beneficiària.
Canvi de persona cuidadora:
S’ha de comunicar a la Direcció General d’Atenció a la Dependència si es produeix un canvi de persona cuidadora. En aquest moment se suspendrà la prestació fins que es presenti un nou cuidador, juntament amb la documentació que acrediti que aquest nou cuidador compleix els requisits establerts en la normativa vigent.
Per poder cobrar la prestació econòmica de cures en l’entorn familiar s’han de complir els requisits establerts a l’art. 14.4 de la Llei 39/2006. El requisit bàsic és ser cuidat per un cuidador no professional.
Si realitzem un canvi de cuidador i no es produeix cap suspensió (la prestació continua vigent durant aquest canvi), no es produiran requeriments de quantitats indegudament percebudes.
Sol·licitud de canvi de persona cuidadora
Aquest document s’adreça a les persones beneficiàries que volen realitzar un canvi de persona cuidadora. Per presentar aquesta sol·licitud han d’emplenar la documentació, que ha d’anar signada per la persona sol·licitant o per la persona legalment autoritzada. Juntament amb aquesta sol·licitud signada, s’ha d’adjuntar una còpia del DNI/NIE del nou cuidador que substituirà l’anterior.
Mort la persona cuidadora:
S’ha de comunicar a la Direcció General d’Atenció a la Dependència si es produeix la defunció del cuidador. En aquest moment se suspendrà la prestació fins que es presenti un nou cuidador, juntament amb la documentació que acrediti que aquest nou cuidador compleix els requisits establerts en la normativa vigent.
Per poder cobrar la prestació econòmica de cures en l’entorn familiar s’han de complir els requisits establerts a l’art. 14.4 de la Llei 39/2006. El requisit bàsic és ser cuidat per un cuidador no professional.
En aquest cas, si no es comunica la defunció i es perceben aquests imports mentre s’està sense cuidador, és a dir, sense complir els requisits per poder cobrar la prestació, es requerirà el reintegrament dels imports percebuts.
48. Quines conseqüències té no comunicar les circumstàncies anteriors?
L’incompliment de l’obligació de comunicació pot generar quantitats indegudament percebudes de la prestació, és a dir, es cobren imports que no corresponien perquè no es complien els requisits, i es generarà l’obligació de reintegrar aquests imports (art. 34.2 del Decret 83/2010).
En aquest cas, es requerirà el reintegrament dels imports que afectin les modificacions de les circumstàncies.
Està prevista una modificació normativa que es preveu que afecti el tràmit de dependència i discapacitat, els graus i les prestacions.
Informació sobre la reforma de les lleis de discapacitat i dependència
El Projecte de llei 121/000064, aprovat al Congrés i que passa al Senat, està publicat al Butlletí Oficial de les Corts Generals, amb data 16/07/2026.
Butlletí Oficial del Congrés dels Diputats – publicacions oficials