Torna

Canvi Climàtic

  

Fonts emissores de gasos d'efecte hivernacle a les Illes Balears

  

  

1. Introducció

2. Objectius de reducció d'emissions de GEH

3. Evolució de les emissions de GEH a les Illes Balears

4. Fonts emissores de gasos d'efecte hivernacle

5. Dades d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle

6. Inventari d'emissions de contaminants atmosfèrics a les Illes Balears

  

  

 1. Introducció 


En les darreres dècades, la temperatura mitjana de la Terra ha anat augmentant, fet que ha provocat variacions en el sistema climàtic global.

Si comparam els valors respecte als nivells preindustrials, la temperatura actual ja és superior en 1 oC i cada vegada incrementa a un ritme més vertiginós. Les principals conseqüències d’aquest canvi són: sequeres intenses, escassesa d’aigua, incendis greus, augment del nivell de la mar, inundacions, desgel dels pols, tempestes catastròfiques i disminució de la biodiversitat.

 

    

Figura 1. Evolució de la temperatura mitjana. Font: IPCC 

    

  

Des de fa molts milers d’anys, el sistema climàtic terrestre ha oscil·lat entre èpoques de més calor i èpoques glacials a causa de fenòmens naturals, com són les variacions en l’òrbita terrestre que impliquen canvis en la incidència de la radiació solar i l’aparició de volcans... i sempre ha anat lligat a un augment en la concentració a l’atmosfera dels coneguts gasos amb efecte d’hivernacle (GEH).

   

   

  

Figura 2. Evolució de la temperatura, la concentració de CO2 i el nivell de la mar. Font: Johnenglander

  

    
Des de fa aproximadament dos segles, han començat a interferir en aquest procés natural les activitats antropogèniques, entre les quals destaquen: la crema de combustibles fòssils, la desforestació, l’excessiu ús de fertilitzants, l’alta producció de residus i l’augment de l’activitat industrial originant un augment artificial de la concentració de GEH i, per consegüent, un augment de la temperatura global del planeta.

    

Figura 3. Contribucions al calentament global. Font: IPCC

  

Si miram cap enrere 400.000 anys fins fa 50 anys, la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera ha variat entre els 180 i 300 ppm. Avui dia hem traspassat la barrera de les 400 ppm i cada any supera l’anterior en quant a emissions de GEH. Per aquest motiu, un dels principals objectius de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica és posar fre a aquest augment en les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

2. Objectius de reducció d'emissions de GEH


L’article 12 de la llei estableix que el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic ha de preveure les quotes quinquennals de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a fi d’assolir progressivament, prenent com a base de càlcul l’any 1990, els objectius següents:

a) El 40% per a l’any 2030.
b) El 90% per a l’any 2050.

Posteriorment, al Consell Europeu celebrat el desembre de 2020 es va acordar incrementar l’ambició climàtica fixant un objectiu vinculant per a la UE de, com a mínim, un 55% de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en comparació a l’any 1990, accelerant, així, el procés de descarbonització.


La primera tasca a realitzar per poder establir polítiques de mitigació i arribar als propòsits esmentats és la de dur a terme la comptabilitat d’emissions dels diferents gasos amb efecte d’hivernacle. En aquest sentit, des del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, s'elaboren anualment els inventaris d'emissions a l'atmosfera, recalculant les dades des de l'any 1990. Es recullen les emissions per als diferents sectors segons la nomenclatura SNAP de EMEP-CORINAIR, per al total nacional i per comunitats autònomes dels següents GEH: el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), l'òxid nitrós (N2O), l'hexafluorur de sofre (SF6), els hidrofluorcarburs (HFC) i els perfluorcarbons (PFC).

Addicionalment, des de l’entrada en vigor de la Llei 10/2019, es realitza l’inventari desagregat per illes a partir de l’inventari del Miteco (podeu accedir als inventaris d'emissions clicant aquí).

3. Evolució de les emissions de GEH a les Illes Balears



A la següent gràfica, es pot observar l’evolució de les emissions de GEH a les Illes Balears des de l’any 1990:

(Nota: No es considera l’any 2020, com un any representatiu degut a la pandèmia del COVID-19)

  

Figura 4. Evolució de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a les Illes Balears. Font: elaboració pròpia. 

     

4. Fonts emissiores de gasos d'efecte hivernacle


Es pot observar com els tres sectors més contaminants són els relacionats amb la producció d’energia elèctrica (sector 1), transport rodat (sector 7) i altres tipus de transport (sector 8), dins del qual destaquen el transport aeri i les activitats marítimes.

Les emissions associades a les centrals elèctriques a les Illes Balears van augmentar gradualment des de l’any 1990, partint d’un valor de 2.472,47 ktCO2eq., fins a arribar al seu màxim de 5.250,92 ktCO2eq. l’any 2009. A partir de llavors, les emissions s’han anat reduint gràcies a l’entrada del cable peninsular i el canvi cap a combustibles menys contaminants a la majoria de centrals tèrmiques.

   

Figura 5. Evolució del factor d’emissió del mix elèctric balear. Font: elaboració pròpia. 

    

Pel que fa a les emissions associades al transport, tant el transport terrestre, com l’aeri i marítim han patit una evolució semblant. Han augmentat constantment des de l’any 1990 fins a l’actualitat, amb una petita recessió durant el període 2009-2015, a causa de la crisi econòmica de 2008-2009.

L’increment de l’indicador de pressió humana (població resident + turistes) és el principal causant d’aquest augment.

   

   

Figura 6. Taula amb dades de l’indicador de pressió humana (esquerra) i emissions totals de GEH (dreta). Font: elaboració pròpia. 

  

La resta de sectors són: plantes de combustió no industrial (inclou el sector residencial, els comerços i serveis, i l’administració pública), plantes de combustió industrial, processos industrials, extracció i distribució de combustibles, ús de dissolvents i altres productes, tractament i eliminació de residus, agricultura i altres fonts.

   

5. Dades d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle


Podeu obtenir les dades d’emissions dels diferents gasos amb efecte d’hivernacle a les Illes Balears des de l’any 1990 fins al 2021 descarregant el següent document: 

  

Fulla de Càlcul ods Evolucio_emissions_GEH.ods

  

Teniu més informació sobre inventaris d'emissions al següent enllaç Pàgina Web