Anàlisi i situació sectorial de les Illes Balears

La Llei 10/2019, de 22 de febrer, de Canvi Climàtic i Transició Energètica de les Illes Balears estableix l’objectiu de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle un 40% per al 2030 respecte l’any 1990.

En aquest sentit, el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic ha de preveure les quotes quinquennals de reducció d'emissions i ha d’establir els pressuposts de carboni que definiran el repartiment d’esforços entre els diferents sectors emissors de les Illes Balears.

La sectorizació que s’ha considerat més adient per fixar els objectius és la següent:

Per analitzar els diferents sectors s'han considerat diverses variables exògenes com són l'evolució del PIB i l'augment de la població entre altres. Podeu obtenir més informació pitjant aquí.

Generació i distribució d'energia

Aquest sector va tenir el seu màxim en 2009 amb 3.580,97 ktCO2eq, després d'un període de fort creixement (entre 1990 i 2009 les emissions es van duplicar). Aquest creixement coincideix amb l'evolució ascendent del PIB de les Illes Balears fins a l'any 2008 (quan va començar la crisi econòmica) i l'increment de la població. Tots dos factors tenen un fort impacte en aquest sector.

Aquesta correlació també es pot apreciar en els següents anys, en els quals es dona un descens considerable de les emissions fins al mínim de 2014, amb 2.259,46 ktCO2eq. No obstant això, en aquest període es comença a apreciar un desacoblament entre la tendència de les emissions i les tendències socioeconòmiques, ja que el descens en les emissions és més pronunciat que el dels factors ja esmentats. A més, la recuperació d'aquests últims és considerablement major a partir del 2015. Això es deu, principalment, pel canvi a combustibles menys contaminants, la millora d’eficiència energètica en algunes centrals tèrmiques i la posada en funcionament del cable que connecta la xarxa elèctrica peninsular amb la balear (l’energia peninsular té un factor d’emissió de GEH molt més baix que el de les Illes Balears).

Gràfica 1. Evolució del factor d’emissió del mix elèctric balear. Font: elaboració pròpia
 
Gràfica 2. Evolució sector energètic. Font: elaboració pròpia

Indústria

Seguint la tònica general, l'evolució de les emissions industrials en la primera part del període analitzat és generalment ascendent, marcant el seu pic màxim en 2007 amb 1.341,79 ktCO2eq. No obstant això, a partir d'aquest any s'aprecia un fort descens fins a aconseguir les 425,52 ktCO2eq en 2019. Això es deu al fet que, principalment a causa de la crisi econòmica, moltes de les indústries més contaminants de les illes han anat tancant o reduint la seva producció gradualment.

A mode d'exemple, en 2008 la major part de les emissions en aquest sector corresponien a quatre empreses: Cemex España Operacions S.L.O.-Lloseta, Ladrillerías Mallorquines S.A., Rajoleres Eivissenques S.A., i Tejar Balear S.A. No obstant això, en 2019, tan sols les dues primeres continuaven actives (la primera de manera anecdòtica), la qual cosa va suposar una reducció de les emissions conjuntes del 95%.

Gràfica 3. Evolució sector industrial. Font: elaboració pròpia

Comerç i serveis

L'evolució de les emissions d'aquest sector és molt similar a la del sector de la generació i distribució de l'energia. El màxim s'aconsegueix en 2010 amb 946,72 ktCO2eq. A partir de llavors, es comença a apreciar el ja esmentat desacoblament entre les emissions i els factors socioeconòmics. Després d'un període de disminució fins a 2014, augmenten de nou fins a 2018 per a disminuir una vegada més en 2019, fins a les 615,82 ktCO2eq.

Gràfica 4. Evolució sector terciari. Font: elaboració pròpia

Sector primari

S'ha mantingut bastant constant en tota la sèrie temporal. Les emissions van ser de 398,95 ktCO2eq en 1990 i de 378,9 ktCO2eq en 2019, amb un màxim en 1999 de 513,14 ktCO2eq. El PIB del sector agricultura, ramaderia i pesca ha disminuït el seu pes en el total del PIB d'Illes Balears des de 2000 a 2010 (última dada disponible), i el seu augment en preus corrents és molt petit, per la qual cosa és possible que a preus constants hagi disminuït també. Per tant, l'evolució de les emissions en el sector primari de 2000 a 2010 estaria d'acord amb l'evolució del PIB d'aquest sector. És d’esperar que l'evolució de les emissions del sector primari continuï estant relacionada directament amb el PIB del sector.

Gràfica 5. Evolució sector primari. Font: elaboració pròpia

Sector residencial

Aquest sector presenta una evolució de les emissions molt similar al sector de la generació i distribució d'energia i al de la indústria, entre altres. S'aprecia una tendència positiva fins a 2009, amb 979.45 ktCO2eq emeses a l'atmosfera. El ja esmentat desacoblament també és visible en aquest sector, ja que, malgrat l'estabilització de les emissions en els últims anys, en 2019 es van registrar 663,66 ktCO2eq, un 32% per sota del màxim de 2009.

Gràfica 6. Evolució sector residencial. Font: elaboració pròpia

Administració i serveis públics

Es tracta d'un dels sectors amb menys emissions, amb un pic màxim de 208,75 ktCO2eq en 2009. A partir d'aquest any segueix la tendència general descendent fins a 2019, aconseguint les 110,11 ktCO2eq.

Gràfica 7. Evolució administracions públiques. Font: elaboració pròpia

Transport

En aquest sector s'inclouen totes les activitats relacionades amb el transport terrestre, el marítim i l'aeri. En quant a emissions es refereix, els tres tenen un impacte similar a Illes Balears, encara que el del transport terrestre és lleugerament superior. Les tendències de les emissions són generalment ascendents, encara que es poden apreciar petits descensos entre 2008 i 2015. El punt màxim del transport terrestre es va donar en 2019, amb 2.755,59 ktCO2eq (veure Il·lustració 37); el del transport marítim en 2018, amb 2.510,72 ktCO2eq (veure Il·lustració 38); el del transport aeri en 2018, amb 2.002,31 ktCO2eq (veure Il·lustració 39).

S'aprecia una major correlació entre les emissions i els factors socioeconòmics en aquest cas, ja que la recuperació a partir de l'any 2015 s'assembla més amb les tendències del PIB i de la població. Això es deu a la menor implantació de combustibles alternatius en aquest sector, especialment en el transport aeri i en el marítim.

Gràfica 8. Evolució transport terrestre. Font: elaboració pròpia

Gràfica 9. Evolució activitats marítimes. Font: elaboració pròpia

Gràfica 10. Evolució transport aeri. Font: elaboració pròpia

Gestió de residus

Aquest sector és bastant constant en el seu creixement, començant amb 240,01 ktCO2eq en 1990 i arribant a 673,17 ktCO2eq en 2019. Malgrat que en els últims anys les emissions mostren unes“dents de serra”, la tendència general és a l’alça.

L'evolució de les emissions en el sector residus sol estar molt lligada a l'evolució de la població, tant la resident com l'Indicador de Pressió Humana. Sobretot, en un territori a on la indústria té tan poc pes, i per consegüent es generen menys residus industrials.

Gràfica 11. Evolució gestió de residus. Font: elaboració pròpia

Altres

Aquest sector agrupa les emissions a causa d'activitats militars (SNAP 08.01) i altres fonts i embornals (naturalesa) (SNAP 11). Part de 36,85 ktCO2eq en 1990 i arriba a 66,98 ktCO2eq en 2019.

 

Es poden consultar totes les dades d'emissions pitjant aquí.