1160 Grans cales i badies somes
Descripció de l’hàbitat
Es tracta de grans entrades de la línia de costa on, a diferència del que passa amb l’HIC 1130 estuaris, la influencia de les aigües dolces és mínima. Generalment es tracta de zones d’hidrodinamisme baix on els sediments i materials són molt diversos i on existeix una zonificació clara de les comunitats bentòniques. El límit exterior es defineix per la línia recta imaginaria que uniria els punts més propers de la bocana de la badia o de la cala. Es tracta d’ecosistemes marins amb una gran biodiversitat. A Balears, aquest HIC incorpora sovint altres HIC com ara l’1110 Bancs d’arena coberts permanentment per aigua marina poc profunda, l’1120 Alguers de Posidònia i l’1170 esculls. Els herbassars d’algueró (Cymodocea nodosa) troben aquí el seu habitat ideal i, si no han estat degradats, ocupen un percentatge molt significatiu dels fons de les badies somes. D’altre banda, la limitada, però no per això poc important, influencia de les aigües dolces continentals en algunes badies possibilita la presència de les macròfites del gènere Ruppia així com de la fanerògama protegida Zostera noltii. És interessant també la presència d’altres comunitats marines com ara les formades per algues brunes fotòfiles del gènere Cystoseira (sensu lato) destacant les poblacions de Gongolaria barbata de la badia de Fornells que ha estat i es objecte de projectes de restauració a diverses badies de Menorca. Cal recordar que les espècies d’algues que abans s’incloïen totes dins el gènere Cystoseira i que comunament es coneixen com a pèl sauper o herba saupera són formadores d’habitat i, com els herbeis d’algueró, proporcionen refugi i recurs a altres espècies marines. Per això, les badies poc profundes, i en menor mesura les grans cales, serveixen de refugi, cria i alevinatge de multitud d’espècies marines, algunes d’elles d'interès pesquer, altres d’interès farmacèutic o de productes relacionats amb la cosmètica i d’altres claus en el funcionament de l’ecosistema. També són l’habitat ideal d’espècies amenaçades i emblemàtiques com ara el cavallet de la mar (Hippocampus sp). o dels singnàtids (Sygnatus sp.) les poblacions de les quals han patit un fort declivi a les darreres dècades.
Classificació fitosociológica i variabilitat
Classe: Halodulo wrightii-Thalassietea testudinum
Ordre: Thalassio-Syringodietalia filiformis
Aliança: Syringodio-Thalassion testudinum
Associació: Cymodoceetum nodosae
Classe: Zosteretea marinae
Ordre: Zosteretalia
Aliança: Zosterion
Associació: Zosteretum noltii
Classe: Posidonietea
Ordre: Posidonietalia
Aliança: Posidonion
Associació: Posidonietum oceanicae
Classe: Ruppietea
Ordre: Ruppietalia maritimae
Aliança Ruppion maritimae
Associació: Ruppietum spiralis i Ruppietum maritimae
Classe: Potametea
Ordre: Potametalia
Aliança Potamion
Associació: Potametum pectinati
Espècies diagnòstiques
Cymodocea nodosa Zostera noltii, , Ruppia marítima, Hipocampus sp. Sygnatus sp., Holoturia tubulosa, Caulerpa prolifera.
Espècies característiques
Posidonia oceànica, Cystoseria (sensu lato) sp., Pinna nobilis, Pinna rudis, Mytilus edulis, Crambe crambe, Paracentrotus lividus, Astropecten sp., Echinaster sepositus, Padina pavonica, Acetabulària acetabulum, Halimeda tuna, Labrus viridus, L.merula, Coris Julis, Symphodus sp., Sparus aurata, Diplodus sp., Serranus scriba, Chromis chromis, Thalossoma pavo, Larus cachinans, Icthyateus audoinii, Gulosus aristotelis, Pandion haliaetus.
Estat i recomanacions de gestió
Les grans cales i badies poc profundes acullen una diversitat d’habitats i espècies excepcional, sovint degradada per mor de la intensitat d’usos antròpics que s’hi concentren, tant al seu interior com a les costes que les envolten. Així doncs les infraestructures portuàries, el fondeig indiscriminat i el trànsit excessiu d’embarcacions, la urbanització, l’aqüicultura i agricultura intensives, les filtracions o abocaments d’aigües brutes o residuals, etc., són algunes de les principals pressions que es donen i que acostumen a generar impactes diversos com ara l’arrabassament de feixos i rizomes de les fanerògames marines, la resuspensió de sediments, la disminució de llum que arriba al fons i que afecta als organismes fotosintètics, l’eutrofització, la incorporació de metalls pesats a la cadena tròfica, l’alteració de les dinàmiques sedimentàries, etc. A més, la degradació de les principals comunitats marines alhora facilita l’establiment d’espècies invasores com ara Caulerpa racemosa var. cylindracea, Asparragopsis taxiformis, Halimeda incrasata, Callinectes sapidus, Percnon gibessi, Pinctata imbricata radiata, etc.
Mantenir en bon estat de conservació els ecosistemes naturals de les conques hidrogràfiques que drenen cap a l’habitat 1160 és necessari per garantir la bona qualitat de les aigües de les badies i cales. La regulació i zonificació de les activitats nàutiques i turístiques, la regulació de determinats usos pesquers i d’aqüicultura, la millora de les xarxes de clavegueram per evitar fuites, la creació de xarxes separades de recollida de pluvials i residuals, l’ambientalització de les infraestructures portuàries existents i la prohibició de noves com ara dics, dàrsenes, esculleres, pantalans, etc., són altres de les mesures que es poden aplicar per garantir el manteniment de l’habitat en un estat de conservació favorable o fins i tot millorar-lo. Finalment una volta eliminades les principals pressions és recomanable executar projectes de restauració d’algunes de les comunitats marines més importants que s’hagin vist alterades per l’activitat humana. En qualsevol cas és imprescindible una visió i gestió integrada de tot el sistema costaner amb influència sobre les grans cales i badies.