Erica scoparia L. subsp. scoparia Font: Herbari virtual del Mediterrani occdidental.
4030 - Bruguerars secs europeus
Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)
Formacions arbustives, denses, d’una alçada sovint determinada pels brucs (Erica scoparia i E. arborea) i arboceres (Arbutus unedo) i per les argelagues (Calicotome) i estepes (Cistus monspeliensis) que solen ser les espècies dominants.
L’hàbitat genèric agrupa el conjunt de vegetació de brugueres, matollars i estepars mediterranis que es desenvolupen sobre sòls oligotròfics, particularment limitants en nitrogen i fòsfor soluble, silicatats (pH àcid o neutre), sovint de textura arenosa (gravosos) o llimosa.
A més dels condicionaments edàfics, aquest hàbitat precisa d’un ombroclima subhumid (sec), que a Menorca (únic llocs de les Balears on es troba) precisa de pluges mitjanes mínimes anuals no inferior als 600 mm.
A Balears Erica scoparia L. subsp. scoparia viu exclusivament a sobre de sòls silicis de la Tramuntana de Menorca. Pot coincidir als mateixos hàbitats que Erica arborea (Bruc mascle). Font: Herbari virtual del Mediterrani occdidental.
Classificació fitosociològica i variabilitat
Les diferents formes de vegetació s’inclouen dins d’una associació fitosociològica:
- Ampelodesmo mauritanicae-Ericetum scopariae O. Bolòs, Molinier & P. Montserrat 1970
Espècies diagnòstiques
Erica arborea, Erica scoparia, Teline spp, Arbutus unedo, Ampelodesmos mauritanica, Lavandula stoechas subsp. stoechas.
Estat i recomenacions a la gestió
Al territoris on la distribució d’aquest tipus d’hàbitat no té caràcter finícola sovint prospera com a substitució de rouredes acidòfiles, pinares, sureres, alzinars o pinars. A Menorca és probable que també ho estigui en antics tipus de vegetació que colonitzaven l’illa amb condicions climàtiques no mediterrànies o menys mediterrànies que les actuals.
En general constitueix un hàbitat amb una vegetació llenyosa que es caracteritza per tenir un estrat herbaci florísticament pobre. Les espècies que formen aquest hàbitat són heliòfiles, el que determina que no tinguin cobertura arbòria o amb una presència d’una cobertura arbòria molt escassa que permeti nivells elevats de llum.
Sovint les brugueres d’aquest hàbitat estan molt lligades a incendis forestals recurrents (recurrència estimada entre vint-i-cinc i cinquanta anys a llocs amb sòls profunds), encara que també a altres processos de desforestació antròpica o de condicions de caràcter edàfic – litosòls- o climàtic –zones exposades al vent-).
Presència d’espècies vegetals rares o localitzades com: Erica scoparia, Erica arborea, Teline spp., Fumana juniperina, Myrtus communis, Arbutus unedo, Calicotome spinosa, Ampelodesmos mauritanica, Lavandula stoechas, Cistus salvifolius.
Formes de gestió que es recomanen
- Aquest hàbitat és sensibles a la pertorbació antròpica (desforestació, ús excessiu, pastura desprès dels incendis… Per aquest motiu es recomanable la no utilització després de accions caòtiques.
- Manteniment dels diferents estats de la vegetació més arbustius.
- Complements d’inventaris, anàlisi de sòls i dinàmica per tal de conèixer millor l’ecologia de l’hàbitat.