2240 - Dunes amb gespes de Brachypodietalia i de plantes anuals

Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

El concepte d’aquest hàbitat es recolza essencialment en l’antic concepte de la Thero- Brachypodietea, que actualment es considera com un complex heterogeni de comunitats d’herbes altes vivaces i de comunitat terofítiques, fet que ha permès que s’hagi obert pas a interpretacions tipològiques diverses.

Les aproximacions més recents han permès diferenciar diversos tipus d’agrupacions, de les què només els següents es poden trobar als sistemes dunar de l’arxipèlag:

Vegetació d’herbes vivaces (sovint gramínies), més o manco altes, que es desenvolupen sobre sòls bàsics secs, una mica profons i amb bona capacitat de canvi. Tenen tendències nitròfiles i, sovint, la presència del fenàs reüll (Brachypodium retusum –ramosum-), en cobertures més o manco denses, contribueix o determina la seva fisiognomia graminoide.
Vegetació d’herbes anuals xeròfiles de sòls oligotròfics calcaris (UE: 2230, dunes amb pradells dels Malcolmietalia).
La seva fisognomia està determinada per la presència del fenàs reüll (Brachypodium ramosum) o del pa eixut (Plantago albicans)
El primer forma prats, d’aspecte graminoides, de 10-30 cm d’altura, en el què s’integren alguns teròfits i camèfits. Sovint creixen als clars de les formacions arbustives o boscoses (màquies, matollars o pinars) amb les que solen formar mosaic.
Les segones solen formar rodals amb predominància de les motes baixes i blanques de pa eixut, espècie fortament al·lelopàtica que dificulta molt el desenvolupament d’altres espècies. Generalment predomina a les vores de camins, llocs transitats i pasturats.

Classificació fitosociològica i variabilitat

Classe: Thero-Brachypodietea (Lygeo-Stipetea)
- Ordre: Lygeo-Stipetalia
  - Aliança: Thero-Brachypodion ramosi
    - Associació: Hypochoerido achyrophorae-Brachypodietum ramosi
  - Aliança: Stipion parviflorae
    - Associació: Salvio verbenacae-Plantaginetum albicantis

Espècies diagnòstiques

Asphodelus fistulosus, Brachypodium retusum, Centaurea aspera, Convolvulus althaeoides, Evax pygmaea, Hypochoeris achyrophorus, Medicago polymorpha, Ophrys spp., Plantago albicans, Salvia verbenaca, Scabiosa atropurpurea, Trifolium scabrum.

Variabilitat i posssibles problemes d’interpretació

L’originalitat que li proporcionen el fenàs reüll i el pa eixut a aquets tipus de pastures fa que no puguin ser confosos amb altres tipus de formacions.

Estat i recomenacions a la gestió

En absència de pertorbacions (incendis, pastura, desbrossaments), s‘enriqueix progressivament en camèfits i es formen comunitats de diversitat més baixa però més estables. Més endavant són envaïts per les espècies dels matollars o d’algunes espècies de les màquies que, després, mitjançant la creació d’un microclima desfavorable a les espècies fotòfiles i un enriquiment dels sòls en elements nutritius, fan que s’afavoreixi el desenvolupament d’altres espècies arbustives i, fins i tot, dels boscos (conjunts preforestals).

Els incendis afavoreixen el desenvolupament de les pastures en detriment de les formacions arbustives. La repetició amb una periodicitat curta d’aquesta pertorbació pot conduir a la constitució de fàcies denses, pauci-específiques, de fenàs reüll.

Les formes dunars són menys diverses encara presenten una notable riquesa orchidològica, especialment les dels indrets més humits, sovint en contacte o properes a les depressions dunars.

Manteniment de l’estructura en mosaic dins dels matollars, pinars i màquies.

L’origen i el manteniment de l’hàbitat està lligat a l’acció repetida de pertorbacions diverses (pastura, desbrossaments i fins i tot incendis) que afavoreixen el manteniment obert del medi; l’absència d’aquestes pertorbacions permet la recolonització natural mitjançant llenyoses: matolls, arbusts i, a la fi, arbres.
Una repetició massa freqüent dels incendis afavoreix el desenvolupament del fenàs a expenses d’altres espècies vegetals. Aquest fet determina una disminució de la diversitat de la flora i, indirectament, una disminució del seu interès pastoral.

L’hàbitat està amenaçat per la urbanització del litoral (construccions, camps de golf, etc.).

En el marc de la prevenció d’incendis forestals, hi ha risc de destrucció de l’hàbitat per la utilització de productes fitotòxics a les voreres dels vials.

En una concepció global, la vegetació pròpia d’aquest hàbitat presenta una estructura determinada per la presència del fenàs reüll, que constitueix una font de pastura mediocre, millorada per la presència d’hàbitats en mosaic que inclouen pastures anuals i espècies vegetals dels matollars (garriga). Els diferents integrants del mosaic ofereixen una amplitud interessant de recursos, explotables al llarg de d’any: pastura de tardor, d’hivern sobre l’estrat base de fenàs, pastura de primavera en el moment de desenvolupament de les anuals.

Malgrat tot, la raresa de les formes dunars només permet la pastura del animals salvatges.

Amenaces potencials

Colonització creixent de les llenyoses baixes (camèfits) i arbusts.
Urbanització i risc d’invasió per xenòfits.
Risc de destrucció per la utilització d’herbicides o de nanificants (prevenció d’incendis, tractament de vies de comunicació, etc.).

Formes de gestió que es recomanen

S’han de prendre mesures de gestió amb la finalitat de controlar el tancament arbustiu i mantenir la riquesa del medi per una estructura en mosaic de l’hàbitat.
A les pastures obertes, poc colonitzades per llenyoses baixes, un desbrossament mecànic combinat amb una pastura natural poden ser suficients per a lluitar contra la invasió de les llenyoses baixes; es pot analitzar la possibilitat de desenvolupar aquestes pastures als parcs i camins.

Ficha Jolube 2240