ES5310024 La Mola (ZEC, ZEPA)

 KML

Regió: Mediterrània

Àrea: 2.189,81 ha

Fitxa oficial de la Unió Europea (Formulari Normalitzat de Dades, FND)

Pla de gestió Formentera

Figures de protecció

Característiques

Extrem Est de l’illa de Formentera. La zona terrestre està constituïda per una plataforma tabular de roques calcàries del Terciari que forma penya-segats marins de major o menor pendent en tot el seu perímetre. La zona litoral amb fons constituïts preferentment per roques, graves i algunes taques de sorra, posseeix una coberta vegetal important. La profunditat màxima que s'arriba és la cota dels 50 m de profunditat.

Qualitat

En els penya-segats de la Mola de Formentera nidifiquen diverses espècies prioritàries de l'Annex I de la Directiva 2009/147/CE Aus, entre les quals destaca Puffinus mauretanicus, única espècie d'aus endèmica de les Balears i que té a la Mola de Formentera el lloc més important per a la seva reproducció. Altres espècies nidificants en la zona són Calonectris diomedea, Golosus aristotelis (abans Phalacrocorax desmarestii) i Ichthyaetus audouinii (abansLarus audouinii). Les aigües i fons marins es troben en excel·lent estat de conservació.

És important l'extensa presència de fons amb praderia de Posidònia oceanica, en ser unes aigües molt freqüentades per la població local de Tursiops truncatus i per tractar-se d'una zona molt adequada per a la hivernada de les poblacions juvenils de Caretta caretta. A més, aquestes aigües són utilitzades per totes les espècies d'aus marines nidificants en els penya-segats pròxims. A més, en migració i, especialment a l'hivern, es troba en abundància Thalasseus sandvicensis (abans Sterna sandvicensis). Altres espècies que s'han inclòs com a població no significativa però que es troben habitualment en el lloc ja sigui durant tot l'any, com Larus cachinans, o en migració i hivern, com Larus fuscus, Larus ridibundus, Alca torda i Fratercula arctica.

Vulnerabilitat

La zona que es proposa presenta una vulnerabilitat baixa i uns hàbitats en bon estat de conservació. Existeix una important pressió cinegètica que afecta fins i tot a Puffinus mauretanicus. La incidència de l'activitat pesquera sobre el lloc pot considerar-se igualment baixa, cosa que ha facilitat que es mantingui en les esmentades condicions. En tractar-se d'una zona molt oberta, el freqüent mal estat del mar fa possible que la zona no sigui molt visitada per embarcacions d'esbarjo.

Designació

La part terrestre s'inclou dintre de la figura de protecció Àrea natural d'especial interès, segons la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'Espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d'especial protecció de les Illes Balears.

Règim de propietat

Exceptuant la zona de domini públic la resta és de titularitat privada.