ES0000145 Mondragó (ZEC, ZEPA)

 KML

Regió: Mediterrània

Àrea: 748,4 ha

Fitxa oficial de la Unió Europea (Formulari Normalitzat de Dades, FND)

Pla de Gestió de Mondragó

Figures de protecció

Característiques

Aquest lloc, tot ell declarat Parc Natural, es troba situat en la costa sud-oriental de l’illa de Mallorca, en el terme municipal de Santanyí.

En aquests terrenys s'aprecia una notòria homogeneïtat litològica, configurada majoritàriament per calcarenites d'esculls del Miocè, que apareixen disposades de manera gairebé horitzontal. El caràcter calcari d'aquests materials serà el qual marcarà la morfologia general del sector.

Per altra banda, sobre els materials anteriors, es troben formacions quaternàries, generalment poc potents, de terra vermella amb incrustacions, que generalment coincideixen amb els terrenys llaurats o que, en el seu moment, ho van anar. Puntualment, en el fons dels barrancs i en els estanys, hi ha formacions al·luvials i de llims de zones humides que configuren dipòsits igualment quaternaris, un poc més potents que les formacions anteriors. En la línia litoral s'aprecia la presència de limitades acumulacions pliopleistocèniques corresponents a platges elevades. En el fons de les cales hi ha, igualment, dipòsits relativament reduïts de sorres, que en la part posterior arriben a formar petites acumulacions gairebé dunars. La disposició horitzontal dels materials calcarenítics d'aquest lloc haurien d’haver determinat una morfologia plana, desproveïda de relleus de consideració. Però l'existència d'una xarxa de fracturació, així com l'acció erosiva de caràcter fluvial i càrstica, han generat una important xarxa de barrancs de caràcter no rectilini, especialment important en el tram final dels torrents, la qual cosa constitueix un element definidor del paisatge.

La notorietat morfològica del lloc es veu molt incrementada per la presència d'un litoral notablement articulat, seguint les directrius dels barrancs que allí desemboquen. La línia de costa està formada per penya-segats de poca altura, mentre que el fons de les cales està ocupat per una platja que separa del mar a petits estanys interiors. Aquesta disposició és típica de les cales del litoral de llevant de Mallorca, però ha estat alterat per l'acció de l'home, de manera que s'Amarador i la font de n'Alis, dintre d'aquest lloc, constitueixen els millors exemples actuals

El clima del lloc es caracteritza, principalment, per les suaus temperatures, per la presència d'una estació estival seca i per un baix volum de precipitacions. Aquest espai pertany a la regió bioclimàtica del pis termomediterràni. Les precipitacions presenten un règim tardorenc-hivernal, amb un període sec que va de maig a setembre. Les precipitacions són molt irregulars, amb uns volums molt variables. En general, el nombre de dies amb precipitacions és molt reduït i sol ser inferior als 60 dies/any. La precipitació mitja anual és de 450,7 mm en els anys més secs (1967-68), i de 826 mm en els més humits (1971-72). Un fet important és la violència amb la qual es produeixen algunes precipitacions. Aquestes precipitacions constitueixen un factor d'erosió, especialment allà on s'ha perdut la vegetació. Les temperatures de la zona tenen un valor mitjà anual de 16.9ºC. L'estació més freda és l'hivern, amb un valor mitjà anual de 11.03ºC, i la més calorosa és l’estiu, amb un valor mig de 23.56ºC. El valor mig mensual de les temperatures màximes se situa sobre els 30ºC, sent els mesos de juliol i agost els més calorosos. Els mesos més freds són gener i febrer, amb una mitjana de temperatures mínimes de 6.2 i 6..4ºC respectivament. La insolació de la zona és excepcional, amb una durada superior a les 3.000 h/any.

Des del punt de vista paisatgístic Mondragó té especial rellevància per tractar-se d'una porció del litoral que s'ha salvat de la urbanització tan intensa que ha sofert la costa de llevant de Mallorca. El paisatge interior, també bé conservat, és una altra mostra dels ambients rurals del matollar mediterrani de l’illa. La presència de dues petites zones humides després de les platges eleven la qualitat del paisatge.

Qualitat

La qualitat i importància d'aquest lloc es deu a diversos factors. En primer lloc, per la presència de tretze tipus d'hàbitats de l'Annex I de la directiva 92/43/CEE. En segon lloc per la presència de set espècies d'aus de l'Annex I d'aquesta Directiva, que es troben reproduint-se en el lloc, com són Anthus campestris, Burhinus oedicnemus, Calandrella brachydactyla, Falco peregrinus, Galerida theklae, Phalacrocorax aristotelis desmaretii i Sylvia sarda balearica, sent aquesta última una subespècie endèmica de Mallorca i Pitiüses. També s'han inventariat altres quaranta-quatre espècies d'aus que es reprodueixen en el lloc, a més de nombroses espècie hivernants i migratòries. Per les característiques de la seva avifauna aquest lloc fou declarat Zona de Especial Protecció per a les Aus, d'acord amb la Directiva 79/409/CEE.

Quant a altra fauna, destaca la presència d'una població marginal de Testudo hermanni, essent possible que la protecció efectiva que gaudeix Mondragó, deguda a la seva qualificació com Parc Natural, sigui molt beneficiosa per a aquesta espècie. Quant a la fauna invertebrada, destaca la presència de Cerambix cerdo, lligat a una petita taca d’alzinar existent a Mondragó. Altres espècies importants de la flora i fauna són deu espècies de mamífers, tots ells inclosos amb la motivació D, degut al fet que es consideren espècies representatives de la fauna de mamífers de les balears, amb un evident interès per al manteniment dels ecosistemes i per a la biodiversitat. El mateix ocorre amb tres espècies de rèptils i amb un amfibi, tots ells d'interès per al manteniment de la biodiversitat. Per altra banda destaca la presència de l'endèmic Bufo viridis balearica.

La brioflora i la flora vascular de Mondragó ha estat ben estudiada. La brioflora d'aquest lloc consta de 31 espècies: 7 hepàtiques i 24 molses. Entre aquests últims cap destacar la presència de Acaulon triquetum ja que, fins a la data, aquesta és l'única localitat de Mallorca on ha estat trobada aquesta espècie. Respecte a la flora vascular, aproximadament les/3 4 parts de les plantes vasculars catalogades en el Parc Natural de Mondragó corresponen a plantes pròpies de la regió mediterrània. Les plantes plurirregionals i subcosmopolites representen al voltant del 20% de la flora vascular, mentre que els elements corològics eurosiberians estan pràcticament absents. Els endemismes balears no tenen una representació molt important en la flora vascular del territori i el seu percentatge respecte al conjunt de tàxon aquí catalogats en Mondragó (el 2,4%), es troba per sota de l considerat per al conjunt de les illes Balears (proper al 7%). Entre les plantes endèmiques s'han destacat 9 espècies.

És molt possible que també es trobin altres endemismes que s'han localitzat en la perifèria d'aquest lloc com Croccus cabessedesii, Aristolochia bianori, Hypericum balearicum, Rossa balearica, Thapsia gymnesica i Teucrium asiaticum, entre els més importants.

Vulnerabilitat

Algunes comunitats i llocs presenten una vulnerabilitat més elevada, destacant les comunitats psamòfiles de les incipients dunes, les comunitats vegetals de les petites zones humides i elles mateixes, a causa de la salinització de la capa freàtica i a la reducció dels aportis de la fonts.

La incidència del turisme, que exerceix una forta pressió sobre aquest espai, especialment en el litoral baix, ha tingut i té molta incidència sobre la vegetació, fauna i paisatge. Tot el lloc és molt accessible gràcies a la quantitat i qualitat dels accessos terrestres i la freqüentació d'aquest tram costaner és especialment important a l'estiu, coincidint amb la massiva afluència turística.

Les pràctiques agrícoles, ramadera i cinegètiques en l'interior de l'espai, juntament amb el predomini de la propietat particular del terreny fan difícil la correcció dels factors que més incidència tenen sobre els sistemes naturals.

Designació

Tot aquest lloc té assignades tres figures de protecció.

• Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), d'acord amb la Directiva 79/409/CEE.
• Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI), declarat per la Llei 1/1991, de 22 de febrer, del Parlament dels Illes Balears.
• Parc Natural, declarat mitjançant Decret 85/1992 de 18 de Novembre (BOCAIB núm. 146 del 31 de desembre de 1991).

Règim de propietat

De les 741 ha d'aquest lloc, 87 ha són públiques, propietat de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. La zona marítimo-terrestre és de domini públic, superfície no delimitada, és de domini públic. La resta de la superfície, una mica més de 600 ha, són de propietat privada.