ES0000233 D’Addaia a s’Albufera (ZEC, ZEPA)

 KML

Regió: Mediterrània

Àrea: 2.814,61 ha

Fitxa oficial de la Unió Europea (Formulari Normalitzat de Dades, FND)

Pla de gestió costa est de Menorca

Figures de protecció

Característiques

Aquest lloc se situa a la costa nord-oriental de l’illa de Menorca. Es tracta del sector geològicament més antic de l’illa. Dominen, per tant, materials paleozoics i, dintre d'aquests, els del Carbonífer, que provenen majoritàriament de processos de resedimentació. En la part més occidental apareixen roques més modernes, mesozòiques i farciments quaternaris, de menys d'un milió d'anys. També són d'origen quaternari les formacions dunars i les platges. Els materials paleozoics es corresponen amb la denominada Sèrie Oriental, formada per turbidites siliciclàstiques (aglomerats de grans de sílice sedimentats en condicions de turbidesa i soldats posteriorment) originats en plataformes deltaiques. Calcàries miocrítiques, de color gris fosc, afloren en certs llocs pels voltants del cap de Favàritx. Pertanyen als períodes Siliurià Superior, Devònic i Carbonífer. Continuant en el Paleozoic, ressalten en el paisatge els materials vermells del Pèrmic.El Mesozòic aflora en la part occidental del Parc Natural. El Triàsic presenta els tres nivells típics: el Bundsandstein, que juntament amb el Pèrmic constitueixen les zones vermelles més antigues de l’àrea, el Muschelkalk, i, en petita mesura, el Keuper. També apareixen el Juràsic, format per dolomies que s'intercalen amb calcàries i margues que presenten braquiòpods fòssils. Una característica dels afloraments juràsics és que es mantenen coberts de vegetació, ja que no han estat roturats per l'home en tractar-se de sòls no aptes per al cultiu.Les dunes actuals, amb sorra no cimentada i de color clar, en molts casos estan fixades per vegetació psamòfila.

La climatologia d'aquest lloc no es diferencia excessivament del clima de la illa de Menorca. Aquesta té un clima típicament mediterrani, amb temperatures mitges de 16.7ºC. Les precipitacions anuals mitjanes són de 625 mm, concentrades principalment a la tardor i amb un marcat caràcter torrencial. A més, hi ha una important variació interanual i la mitjana dels últims 10 anys és clarament inferior a la mitjana del període anterior. Altre aspecte important de la climatologia de Menorca és el vent, predominantment del nord, encara que des d'abril a juliol augmenta la importància dels vents de component sud. El vent transporta un aerosol salí molt dens. La incidència del vent del nord és especialment pronunciada en el cap de Favàritx. La principal singularitat del microclima del lloc és un menor volum de precipitacions, que com en altres zones costaneres de la illa, se situa al voltant dels 550 mm anuals. Segons l'índex de Emberger, la zona des d’Addaia a És Grau té un clima càlid subhumit. Des del punt de vista paisatgístic, el lloc té un interès extraordinari per la barreja de paisatges i ambients i pel seu grau de conservació. Els fons marins són molt variats, tots ells inalterats ja que no existeix cap punt urbanitzat. El paisatge agrícola interior, barrejat amb retalls de matollar mediterrani, és també de gran bellesa.

Qualitat

La qualitat i importància d'aquest lloc es basa en diversos factors. En primer lloc destaca la important presència de diversos hàbitats de l'Annex I de la Directiva 92/43/CEE Habitats i per la presència d'un bon nombre de tàxons endèmics; en segon lloc destaca  per la gran importància que té per a les aus, especialment per a les rapimyaires i les aus migratòries en general i en tercer lloc destaca per la varietat i qualitat paisatgística, tractant-se d'una costa en un estat de conservació excel·lent i amb un elevat grau de protecció i de gestió.

Vulnerabilitat

Les comunitats dunars es veuen amenaçades pel turisme, que freqüenta les platges d'aquesta zona. Algunes comunitats del litoral depenents d'unes condicions molt estrictes també s'han vist afectades per la freqüentació de la costa. La declaració per una banda d'aquest lloc com Parc Natural i la seva protecció efectiva a permès localitzar aquests factors d'amenaça i ha alleujat la seva incidència, encara que perduren la salinització i l’eutrofització de les aigües de la llacuna interior. L'ordenació cinegètica també permetrà millorar les condicions de la fauna en general, que ara no es veu sotmesa a actuacions cinegètiques indiscriminades.

Designació

Una part d'aquest lloc (1947 ha) són Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), d'acord amb la directiva 2009/147/CE Aus. Tot aquest lloc es troba dintre de dues Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEIs). La ANEI d’Addaia a l'Albufera des Grau fou declarada per la Llei 1/1991, de 30 de gener, despais naturals i de règim urbanístic de les àrees despecial protecció de les Illes Balears. L'ANEI de l'Albufera des Grau i l’illa den Colom va ser declarada per la Llei 4/1986, de 7 de maig, de Declaració de S'Albufera d'Es Grau, com a Àrea Natural d'Especial Interès. Posteriorment es va declarar el Parc Natural de s'Albufera des Grau-Illa d'en Colom mitjançant Decret 50/1995, de 4 de maig, pel qual es declara parc natural l'albufera des Grau, l'illa d'en Colom i el cap de Favàritx. Aquest parc, de 1790 ha, comprèn una part del primer ANEI i la totalitat del segon. També coincideix, aproximadament, amb la ZEPA.  El Pla Territorial Insular de Menorca (aprovat al maig de 2003) consolida la figura de ANEI, definint a més Àrees d'Alt Nivell de Protecció (alzinars, garrigues d’ullastrar, zones de protecció costanera, garrigues d’aladern, zones humides, illots, sistemes dunars, penya-segats, vegetació rupícola litoral, reserves marines i barrancs. Tota l’illa de Menorca està declarada Reserva de la Biosfera pel programa MaB de la UNESCO des de 1993. A més aquest lloc es troba inclòs dintre de l’Àrea Important per a les Aus (ANAVA) de la Costa nord i aquest de Menorca i illa de l'Aire, que comprèn a tot aquest lloc, declarat per la Societat Espanyola d'Ornitologia SEU/BirdLife. Tota aquest lloc es troba inclòs en la Reserva de la Biosfera de la illa de Menorca.

Règim de propietat

La propietat de la part terrestre d'aquest lloc és variada i la major part de la superfície és privada. Hi ha 115 ha propietat de l'Estat espanyol, 72 ha de la qual corresponen a làmina d'aigua i 43 ha a zona marítimo-terrestre.

Una part de l'Albufera des Grau, 125 ha, són de l'Ajuntament de Maó. Per altra banda, segueix en marxa el procés d'adquisició de terrenys, per part d'aqueix Ajuntament, de l'antiga urbanització de Shangril·la. El Govern Balear posseeix la finca des Milà, de 30 ha.

Per tant hi ha 270 ha que són públiques i la resta és propietat privada, que corresponen a la majoria de les finques del lloc així com la illa den Colom i les dues illes d’Addaia, que són els illots més importants del lloc.