ES0000084 Ses Salines d’Eivissa i Formentera (ZEC, ZEPA)

 KML

Regió: Mediterrània

Àrea: 16.435,1 ha

Fitxa oficial de la Unió Europea (Formulari Normalitzat de Dades, FND)

Pla de Gestió Salines d'Eivissa i Formentera

Figures de protecció

Característiques

El clima d'aquest lloc és de tipus mediterrani mesotèrmic semiàrid. L'absència de contrastos altitudinals significatius dintre de l'àrea, unit al caràcter general poc acusat del seu relleu, fan que existeixi una certa homogeneïtat climàtica en tot el lloc. La temperatura mitja anual és de 17.5ºC i la pluviositat mitjana anual de 400 mm., amb una temperatura mitja màxima de 25.9 ºC del mes d'agost i una mitjana mínima de 11.7 ºC del mes de gener, el que indica l'existència d'una oscil·lació tèrmica anual poc acusada. A l'hivern predominen els vents de component oest, seguits dels de component nord a Formentera i sud-oest a Eivissa. A l'estiu predominen els de component est, seguits dels de component sud-oest a Eivissa i sud-est a Formentera. La constitució geològica del lloc és molt senzilla, apareixent materials mesozòics i quaternaris amb dipòsits terciaris (calcàries tortonianes) a Punta Prima (Formentera). Els materials mesozòics (calcàries juràsiques i escasses dolomies liàsiques), apareixen en el puig del Corbmarí i Puig Falcó. En la vessant nord-oest de Puig Falcó apareix l'únic aflorament cretàcic (calcàries argilenques) de l'àrea. Igualment, en la base nord-oest del Corbmarí apareixen margues sorrenques grogues que s'alternen amb calcàries argilenques. Els dipòsits quaternaris estan ben representats en ambdues illes i en els illots intermedis. Aquests són d'origen recent ja que estan formats exclusivament per materials del Quaternari excepte un aflorament calcàri (del Juràsic i Cretàcic) a s' Espalmador (Cala Torretes). Els materials quaternaris estan formats per dipòsits de marès, crosta calcària i sorres (dunes). En el cas de la illa de Espalmador (la major de totes) els caramulls de sorra arriben a formar dunes ben desenvolupades. Els llims són molt comuns en les planes, sent de color vermell (sedimentaris) o grocs (loèssics). Els Estanys de Formentera estan originats, probablement, per la invasió marina de dos poljés càrstics. L’Estany des Peix és, en realitat, una petita badia separa del mar per una barra litoral dunar que manté una obertura que permet la seva comunicació amb el mar. Els sòls a Eivissa i Formentera són llimo-sorrencs amb formacions "in situ" (en Ses Portes, Punta Pedrera, etc.) per meteorització, mentre que en les depressions amb influència directa del mar, els sòls són salins. En els sistemes de dunes es troben sòls de tipus Regosols. Els sòls constitueixen un recurs limitat escàs i amenaçat tant per ocupació urbanística com per processos, més o menys localitzats, d'erosió, moltes vegades de caràcter forçat o per mal ús humà (com els cultius en sòls dunars en Ses Portes). L'interès i atractiu paisatgístic del lloc és molt elevat tant per abastar àmplies superfícies en un perfecte estat de conservació com per intercalar una gran diversitat d'ambients: costes en penya-segat, illots, platges, dunes, ambients de vegetació mediterrània, salines i llacunes litorals. Aquesta combinació dóna lloc a un paisatge litoral mediterrani de gran bellesa i originalitat.

Qualitat

La qualitat i importància de l'aquest lloc ve determinada, principalment, pels següents factors. Per la presència de 18 hàbitats de l'Annex I de la Directiva 92/43/CEE i de dues espècies de l'Annex II d'aquesta directiva, ambdues amb importants poblacions en el lloc. Per la presència de quaranta-una espècies de l'Annex I de la Directiva 2009/147/CE Aus, de les quals 12 nidifiquen regularment. Entre les nidificants destaquen, per la seva importància o pel volum de les seves poblacions les següents aus marines: Puffinus mauretanicus, unica au endèmica de les Balears, Calonectris diomedea, Hydrobates pelagicus melitensis, Larus audouinii i Phalacrocorax aristotelis desmaretii. Altres espècies importants d'aquest Annex són Himantopus himantopus, nidificant a les salines d’ambdues illes, Burhinus oedivcnemus, 4 parelles establertes de Falco peregrinus, una bona població de Sylvia balearica i la presència regular i durant tot l'any de diversos exemplars de Pandion haliaetus que s'espera tornin a nidificar aquí. Entre altres espècies d'aus no incloses en l'esmentat Annex destaca la bona població reproductora de Charadrius alexandrinus i, en menor quantitat, de Charadrius dubius, la presència d'entre 6 i 10 parelles de Falco tinnunculus, en la nidificació en el lloc de Motacilla flava iberiae i d'algunes parelles de Oenanthe hispanica, ambdues espècies molt rares a Eivissa. Aquest lloc té una gran importància per a la migració i hivernada d'aus aquàtiques en general. En primer lloc destaca l'interès i importància de l‘Estany Pudent de Formentera per a la migració i hivernada de la població europea de Podiceps nigricollis, ja que hi han arribat a hivernar fins a 4.000 exemplars, fent-ho actualment entre 1000 i 1500 aus. Altra espècie que freqüenta en nombre creixent les salines d'Eivissa és Phoenicopterus ruber, amb grups de fins a 500 aus.

Respecte a altres espècies de vertebrats inclosos en l'Annex II de la Directiva 92/43/CEE, cal destacar la presència regular de Tursiops truncatus, de cada vegada més rar a Eivissa, Bufo viridis balearica i de l'existència d'un gran nombre de subespècies de l'endèmica Podarcis Pityusensis, havent-se detectat subespècies en gairebé tots els nombrosos illots dels Freus, a més de les subespècies pròpies d'Eivissa i Formentera. Per altra banda aquestes aigües són un lloc molt interessant per a la hivernada de Caretta caretta, especialment per a poblacions juvenils. Respecte a altres espècies importants per a la flora i fauna que no es troben dintre de les esmentades directives, s'han inclòs, a més de l'endèmica Sylvia balearica, les subespècies endèmiques Genetta genetta isabelae, Crocidura russula balearica i Eliomis quercinus ophiusae, raça endèmica de Formentera de gran grandària. Amb motivació D s'han inclòs les abundants Tarentola mauretanica i Hemydactylus turcicups pel seu interès per a la biodiversitat i en el funcionament dels ecosistemes i a un petit nombre de peixos, tots ells considerats amenaçats en el Llibre Vermell dels Peixos de les Balears i un d'ells, Didogobius splechni, endèmic d'Eivissa i Formentera.Entre els invertebrats marins s'han inclòs dues espècies amb motiu D a causa de la seva raresa i altres invertebrats terrestres endèmics com són els gasteròpodes Trchoidea c. caroli, Cochicella conoidea i els tenebriónidos Alphasida ibicensis, Agafada ludovici ludovici, Agafada mater, Crypticus pubens balearicus, Nesotes viridicollis, Pachychyla sublunata, Phylan mediterraneus, Pimelia elevata, Stenosis intricata, Tentyria ophiusae i Heliopates balearicus. Entre les plantes, destaquen altres deu endemismes presents en el lloc, com Allium antoni-bolosii, Silene cambessedesii i Helianthemum marifolium origanifolium, endèmiques d'Eivissa i Formentera; Chaenorrhinum formenterae i Micromeria inodora, endèmica d'Eivissa i Mallorca i Aetheorhiza bulbosa willkommi, Micromeria filiformis, Micromeria microphylla, Ophrys balearica i Ranunculus barceloi, endèmiques del conjunt de les Balears.

Vulnerabilitat

La vulnerabilitat del lloc és elevada, tenint en compte l'accessibilitat de la majoria dels ambients que l’integren i la forta densitat poblacional dels nuclis urbans propers, especialment dels de la ciutat d'Eivissa. El desenvolupament del turisme en ambdues illes està incrementant aquesta vulnerabilitat. A pesar d'això el grau de conservació dels hàbitats presents és bo, inclosos els que es troben en mitjans humanitzats com són les pròpies explotacions salineres encara vigents a Eivissa. El nivell efectiu de protecció amb que compta el lloc permet preveure que les actuals condicions ambientals perduraran.

Designació

El lloc es troba emparat per diferents figures de protecció, essent la més important la de Parc Natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera (Llei 17/2001, de 19 de desembre, de protecció ambiental de Ses Salines d'Eivissa i Formentera). Compte també amb un nivell de protecció paisatgístic i urbanístic atorgat per la figura de dues Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI) declarada pel parlament balear, una que afecta a les salines d'Eivissa, Illots des Freus i Estany Pudent i altra que afecta al Estany des Peix. Recentment s'ha creat la Reserva Marina dels Freus entre Eivissa i Formentera que afecta, exclusivament al medi marí.

Règim de propietat

Una gran part del lloc és de propietat particular però la zona marítimo-terrestre, que és de domini públic, afecta a grans superfícies, atès que comprèn també les salines i estanys. Alguns illots són de propietat particular, com els de Redona, l’Espalmador i l’Espardell, mentre que la resta ho son de domini públic: de Sa Sal Rossa, Escull d’en Terra, Caragoler, Negres des Freus, d’en Purroig, Gastabí, Torretes, Porcs, Pujols i Fonoll Marí. Altres són propietat de l'Estat Espanyol, com el dels Penjats.