ES0000082 Tagomago (ZEC, ZEPA)

 KML

Regió: Mediterrània

Àrea: 7.252,33 ha

Fitxa oficial de la Unió Europea (Formulari Normalitzat de Dades, FND)

Pla de Gestió Illots del llevant d'Eivissa

Figures de protecció

Característiques

Aquesta illa està formada per materials del Triàsic (del Muschelkalk) de la unitat estructural d'Eivissa. Els seus sòls són de terra rossa, molt calcària, abundants en superfície però poc potents. A l’illa es troben jaciments fossilífers del Quaternari. Des del punt de vista litològic, es troben diferents tipus de calcàries: calcàries margoses groguenques, calcàries compactes gris fosc i negres, calcàries vermiculades amb vetes de calcita vermellosa. A més hi ha restes de duna fòssil i de llims formant crostes. Des del punt de vista hidrològic cal destacar l'existència d’escorrentia superficial i la filtració dels escassos aportaments hídrics a través de materials calcaris. Els torrents creats per d'aquesta manera es troben orientats en direcció nord-oest.

L’illa té un contorn allargat, alineat en un eix nord-oest sud-est, molt retallat, especialment en la costa nord-oriental. Presenta una estructura en suau pendent des del sector sud, el més elevat, baixant cap al sector central. La costa és un penya-segat alt en tot el contorn de l’illa excepte en la porció central occidental, que és més baix.

El clima és semiàrid mesotèrmic, sense excés hídric a l'hivern. La precipitació és de 300 mm i la temperatura mitja anual és de 17ªC. Els vents predominants són els de component aquest i nord, tots ells aporten un important factor salí. Des del punt de vista paisatgístic, aquest lloc té un atractiu i un valor molt elevat, en tractar-se d'un illot molt ben conservat i molt pròxim a la costa d'Eivissa, a uns 1700 m distància. Per la seva grandària i proximitat al litoral és un lloc molt visible des de molts punts de la costa eivissenca. També hi contribueix la qualitat paisatgística i visual de l'entorn immediat, que és especialment rellevant. La presència d'un antic far i d'una petita construcció perfectament integrades en el medi no perjudiquen, en absolut, la bellesa i magnitud d'aquest paisatge.

Qualitat

La qualitat i importància del lloc es basa, per un costat, en l'excel·lent representativitat i  estat de conservació de tres hàbitats inclosos en l'Annex I de la Directiva 92/43/CEE, així com en la presència d'un elevat nombre de tàxons vegetals endèmics a nivell balear, un d'ells de l'Annex II d'aquesta Directiva. A més, la qualitat i importància del lloc, es basa en la gran importància per té per a les aus, especialment per a determinades espècies d'aus marines i rapinyaires de l'Annex I de la Directiva 2009/147/CE, així com per a unes altres no incloses en aquesta. Per aquests valors ornitològics el lloc va ser catalogat com a Zona d'Especial Importància per a les Aus (ZEPA) i Àrea d'Especial Importància para les Aus (IBA) per la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEU), d'acord amb els criteris establerts per BirdLife Internacional. Destaca la presència d'una important colònia de virot petit Puffinus mauretanicus, l'única espècie d'au endèmica de les Balears. També cal destacar la nidificació colonial del corb marí Golosus aristotelis (antic Phalacrocorax desmarestii) , virot gros Calonectris diomedea i falcó marí Falco eleonorae, a més de la presència d'altres rapinyaires com falcó reial Falco peregrinus, xoriguer Falco tinnunculus o òliba Tyto alba. De les espècies de l'Annex II de la Directiva 2009/147/CEE s'esmenta la seva presència com a au nidificant irregular de gavina roja Ichthyaetus audouinii (abans Larus audouinii) atès el seu caràcter itinerant. També està present l'espècie endèmica Curruca balearica Sylvia balearica, a més de la possible presència de noneta Hydrobates pelagicus.

Pel que fa als mamífers, solament es pot citar la presència regular de Tursiops truncatus o dofí mular. Respecte els rèptils, és important la presència d'una subespècie endèmica de sargantana Podarcis pityusensis tagomagensis, a més de la presència regular, en les aigües del lloc, de la tortuga Caretta caretta.

Respecte a altra fauna, se citen dos rèptils pel seu interès per a la biodiversitat de la illa: Tarentola mauretanica i Hemydactilus turcicups. Entre els peixos, se cita la presència de l'endemisme Didogobius splechnai. Entre els invertebrats destaca Scyllarides latus i altres artòpods terrestres endèmics com Asida ludovici ludovici, Asida mater gasulli, Phylan mediterraneus i Xeroplecta ortizii.

Finalment, entre les plantes, destaca la presència d'un elevat nombre d'endemismes balears o pitïuses (d'Eivissa i Formentera) com Allium antonii-bolosii eivissanum, Allium grossi, Aetheorhiza bulbosa, Bellium bellidioides, Silene cambessedesii, Micromeria filiformes, Micromeria inodora, Micromeria microphilla, Stachys brachyclada i altres dues espècies no endèmiques però d'una distribució biogeogràfica molt particular, com Witana frutescens i Cynomorium coccineum.

Vulnerabilitat

La vulnerabilitat es considera mitjana, com a conseqüència, en part, de la inaccessibilitat de la illa durant una gran part de l'any. No obstant això, puntual i estacionalment, aquesta vulnerabilitat s'incrementa pels usos turístics que es realitzen en una petita part de la illa durant la temporada estival. Aquesta utilització tendeix a incrementar-se a mesura que augmenta el desenvolupament del turisme a Eivissa. Per altra banda, es fan palesos alguns estadis de degradació en les comunitats vegetals a causa de la presència de conills introduïts per a la pràctica de la caça. Des del punt de vista urbanístic, la illa es troba totalment protegida pels planejaments urbanístics municipals de l'Ajuntament de Santa Eulalia.

Designació

El lloc es troba inclòs dintre del Area Natural d'especial Interès dels Amunts d'Eivissa, declarat per la Llei 1/1991,de 30 de gener, d'espais naturals i de règim urbanístic de les àrees de protecció especial de les Illes Balears. A més és Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).