ES0000081 Cap Enderrocat-Cap Blanc (ZEPA)

 KML

Regió: Mediterrània

Àrea: 11.574,2 ha

Fitxa oficial de la Unió Europea (Formulari Normalitzat de Dades, FND)

Pla de Gestió en tramitació

Figures de protecció

Característiques

Aquest lloc forma part del clima mediterrani mesotèrmic semiàrid, amb una temperatura mitja anual de 17ºC i una pluviositat mitjana de 450 mm. Per tant, es tracta d'una de les zones més temperades i seques de Mallorca i amb una major insolació, tan sols superades pel con sud de Mallorca, encara més càlid i sec.

La costa sud de Mallorca és un gran altiplà calcari, rocós, que limita amb el mar mitjançant penya-segats rectilinis i abruptes. Es tracta de la gran plataforma Vindoboniana, de materials calcaris i margosos, dipositats durant el Terciari i que no han estat sotmesos a les violentes orogènesis de la serra de Tramuntana i de les serres de Llevant. Fa alguns milions d'anys aquestes terres eren baixos fons d'un mar situat entre dues illes que ara conformen les esmentades serres mallorquines, on creixien esculls coral·lins. Restes fòssils d'aquests coralls es troben en la vora occidental de cala Pi. Els sòls d'aquesta plataforma, en el terme municipal de Llucmajor, són, per regla general, argiles vermelles d'escassa potència. Sovint estan limitades per dures crostes calcàries. Alguns edafòlegs consideren fonamental en la seva gènesi la freqüent deposició de pols africana per pluges tardorenques de la illa.

Aquest terreny pla i rocós permet la constitució de petites conques endorrèiques que generen tolls de poca extensió, ja que no superen uns pocs metres quadrats, de caràcter temporal, que s'assequen a l'estiu i es tornen a omplir amb les pluges de tardor i primavera. Aquests tolls són de gran interès per a la fauna i flora, destacant la presència d'invertebrats, com Triops cancriformis, de l'amfibi Esbufego viridis balearica i de la falguera aquàtica endèmica Marsilea strigosa.
El paisatge vegetal d’aquest lloc és un mosaic bigarrat de cultius de secà, amb una barreja de cereal i ametller, principalment, garrigues mediterrànies i algunes pinedes. Aquí es troba el clímax de l’ullastrar, que encara manté algunes formacions de port gairebé arbori malgrat l'aprofitament de que ha estat objecte, donada la qualitat de la seva fusta i la pressió de la ramaderia i de l'agricultura en combinació amb l'ancestral ús del foc. Aquesta combinació de factors ha degradat la vegetació original donant lloc a una garriga més o menys esclarissada.

Qualitat

La qualitat i importància d'aquest lloc es basa en la presència de 13 hàbitats que figuren en l'Annex I de la Directiva 92/43/CEE Habitats i en la presència de dues espècies de plantes incloses en l'Annex II d'aquesta directiva. També és de ressaltar la presència de diverses espècies de l'Annex I de la Directiva 2009/147/CEE, entre les quals destaquen, per la seva abundància durant tot l'any, Burhinus oedicnemus, Sylvia sarda balearica, Galerida theklae, una important colònia reproductora de Phalacrocorax aristotelis desmarestii i entre 4 i 5 parelles de Falco peregrinus. A més de la presència de moltes altres espècies d'aus que no figuren en aquest annex. Per aquests motius el lloc fou declarat Zona d'Especial Protecció Per a les Aus (ZEPA núm. 81) i també va ser classificat com Àrea Important per a les Aus (ANAVA núm. 322) per la Societat Espanyola d'Ornitologia, aplicant els criteris establerts per BirdLife Internacional.A més en el lloc cal assenyalar la presència d'un amfibi endèmic (Esbufego viridis balearica), aquest últim amb diversos punts d'aigua on es reprodueix habitualment i l'abundant presència de Testudo hermanni, espècie inclosa en l'Annex II de la Directiva 92/43/CEE Habitats. Altra espècie de rèptil inclòs en aquest Annex que freqüenta les aigües del lloc és Caretta caretta. Amb motiu D s'han inclòs diverses espècies presents en el lloc que tenen importància en el funcionament de la biocenosi, destacant l’abundant presència de Aetechinus algirus i Genetta genetta. Pel que fa a la zona marina, s'esmenten sis espècies de peixos que es consideren interessants per les poblacions que mantenen en aquesta zona.

Vulnerabilitat

La major part de la zona terrestre d'aquest lloc està fitada amb la figura de "vedat privat de caça". Molts d'aquests vedats estan tancats i els que no hi estan es troben en procés de barrar-se o es barraran aviat. Fins a la data l'accessibilitat del lloc era molt elevada, donada l'existència d'una carretera local, cada vegada més freqüentada, i d'altres camins públics i una àmplia xarxa de pistes en terrenys privats. Això ha donat lloc que la freqüentació del lloc fos molt elevada, amb la incidència que això suposa per a les comunitats animals i vegetals, elevant la seva vulnerabilitat. L'abandó dels amplis recintes militars ha facilitat l’accés a superfícies extenses, part de les quals es troben incloses en el lloc.

Per altra banda, l'atractiu paisatgístic dels penya-segats, alguns situats al costat de la carretera, fa que siguin molt visitats, especialment durant la temporada alta. Aquesta accessibilitat ha permès, per altra banda, alguns atropellaments, com els abocaments d'escombraries incontrolats i la caça també sense control. El litoral va romandre inalterat fins a la aparició de les primeres urbanitzacions en el tram central d'aquest lloc. Aquestes urbanitzacions són un focus de partida de gran nombre de factors negatius, com la freqüentació, obertura de noves sendes i camins, increment de gossos i, especialment, de gats assilvestrats i degradació de la vegetació per freqüentació del lloc, trepig, abocaments d'enderrocs, etc. Aquestes urbanitzacions estan desenvolupant-se d'una forma molt intensa en l'actualitat. Les zones urbanitzades o urbanitzables es troben excloses del lloc. També l'increment d'embarcacions esportives en els ports de la badia de Palma ha provocat que la presència de pescadors i embarcacions esportives en tota aquesta costa sigui cada vegada major, disminuint cap a l'est. Tot això ha anat en detriment de la tranquil·litat i conservació del lloc, i ha augmentat considerablement la seva fragilitat. Els trams més inaccessibles de la costa en penya-segat solament s'han vist afectats per la introducció d'espècies halòctones com Carpobrotus edulis i Opuntia ficus-indica, que han colonitzat superfícies bastant extenses del penya-segat i dels talusos costaners.

Designació

Una part de la zona terrestre d'aquest lloc aquesta compresa per les Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI) núm. 25 (Marina de Llucmajor) i núm. 26 (Cap Enderrocat), declarades per la llei 1/19991 de la CAIB.

Tota la zona terrestre d'aquest lloc és Zona d'Especial Protecció Per a les Aus (ZEPA), figura contemplada en la directiva 79/409/CEE.

Decreto 28/2006, de 24 de marzo, por el que se declaran Zonas de Especial Protección para las Aves (ZEPA) en el ámbito de las Islas Baleares.

Acuerdo del Consejo de Gobierno de 18 de enero de 2019 por el que se aprueban la declaración y la ampliación de zonas de especial protección para las aves (ZEPA) en el ámbito de las Illes Balears (BOIB núm. 9 de 19 de enero de 2019)

Règim de propietat

La superfície terrestre és de propietat particular, exceptuant la zona marítimo-terrestre, que és de domini públic. Una part de la superfície està sota jurisdicció militar. El far de Cap Blanc i el seu recinte són de propietat pública.