5110 - Formacions estables xerotermòfiles de Buxus sempervirens en pendents rocosos (Berberidion p.p.)
|
|
|
|
Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)
Són formacions arbustives (potencialment boscos) edafo-xeròfiles en què Buxus balearica és l’espècie més abundant. Es desenvolupen en àrees ventades dels pisos termo- i mesomediterrani amb ombroclima subhumit o sec. En rares ocasions, poden arribar a establir-se en estacions semiàrides, sempre que hi hagi algun tipus de compensació hídrica (com les boires) o úmbrica. Es troben en enclavaments amb abundants replans i fissures en zones de lapiaz en pendent.
Distribució
Actualment, les boixedes són pràcticament exclusives de la serra de Tramuntana. Es desenvolupen, sobre calcàries dolomítiques, als vessants i cims rocosos, cingles i barrancs dels pisos meso i termomediterrani, podent baixar fins a unes desenes de metres per sobre del mar, com succeeix en els voltants de la cala de Sant Vicenç de Pollença i a l’illa de Cabrera.
Classificació fitosociològica i variabilitat
- Associacions:
- Buxo balearicae-Genistetum majoricae
- Aceri-Buxetum balearicae
Tot i que es tracta d’una vegetació relativament pobra, es pot reconèixer una certa variabilitat. En les condicions més favorables, aquesta formació pot arribar a una alçada superior als 3 m, amb una densitat notable. En els vessants pronunciats es troben les comunitats més estructurades, amb presència d’un estrat elevat de boix.
Espècies diagnòstiques
Buxus balearica, Cneorum tricoccon, Genista majorica, Phillyrea latifolia, Rubia peregrina ssp. longifolia, Ephedra fragilis, Euphorbia characias, Clematis cirrhosa var. balearica, Juniperus oxycedrus, Olea europaea, Pistacia lentiscus, Rhamnus bourgaeanus, Rhamnus ludovici-salvatoris, Ruscus aculeatus, Asparagus acutifolius, Asparagus albus, Asparagus horridus, Clematis cirrhosa var. balearica, Smilax aspera var. balearica, Cyclamen balearicum.
Estat i recomenacions a la gestió
Actualment, les bojedas de les Balears tenen un marcat caràcter relictual, en particular les termòfil-litorals que poden considerar restes de les que abans van haver d’estar més àmpliament distribuïdes en les illes. Aquest tret és comú a gairebé totes les poblacions mediterrànies europees (sud de la península Ibèrica, Sardenya) i asiàtiques (Anatòlia).