1170 Esculls
Descripció de l’hàbitat
Els esculls són tots aquells substrats durs compactes que afloren sobre fons marins, ja siguin d'origen biogènic o geològic. Agrupa a tot un conjunt d’hàbitats molt complexos i diversos que es distribueixen des de la línia de costa (nivells intermareals) fins als fons profunds (fons batials), podent ocupar àmplies superfícies. Així mateix, inclou fons rocosos, parcialment o totalment submergits, com ara camps de blocs o còdols, parets verticals, etc. Les superfícies d'origen biològic poder estar formades per animals vius o morts (algues calcàries, mol·luscs, bancs de corals, etc.) que proporcionen un hàbitat complex i adequat per a moltes altres espècies. Entre els organismes bioconstructors destaquen poliquets (Sabellaria, Serpula, Filograna), madrépores (Dendrophyllia, Cladocora, Anthipates, etc.), coralls blancs (Lophelia, Madrepora), gorgònies (Isidella, Paramuricea, Corallium, etc), bivalves (Modiolus, Mytilus, Pinna, etc.), esponges, hidrozous, briozous, etc. Entre els no bioconstructors cal citar invertebrats sèssils de substrats durs (esponges, cnidaris, antozous, briozous, poliquets, hidrozous, ascidis, mol·luscs i cirrípedes) i espècies mòbils de crustacis, cefalòpodes i peixos. La vegetació característica d’aquest hàbitat en el Mediterrani són les espècies d’algues dels generes Lithophyllum i Cystoseira (sensu lato). Les primeres formen, juntament amb altres algues coral·linàcies, les anomenades tenasses mediterrànies o Trottoirs, mentre que les segones formen autèntics boscos submarins que proporcionen refugi i aliment per a molts altres organismes marins. Ambdós grups d’algues són indicadors de la bona qualitat d’aigua.
Finalment cal destacar les bioconstruccions del vermètid Dendropoma lebeche, conegut també com a tenassa, un mol·lusc gasteròpode que té un creixement colonial i forma bioconstruccions de 15-20 cm d’espessor. En ocasions forma esculls que promouen la diversitat i la riquesa d’espècies, alhora que serveixen de protecció de la línia de costa ja que mitiguen l’erosió de les roques subjacents. Són excel·lents indicadors de l’evolució del nivell de la mar, atès que el sostre d’aquests esculls coincideix sempre amb el nivell mitjà de la mar.
Espècies característiques
Aquest tipus d'hàbitat, extremadament variable, acull comunitats marines extraordinàriament variades i riques en espècies. Depenent dels diferents factors (cota batimètrica, exposició a l'onatge, incidència de la llum, topografia, etc.), així com de la zona geogràfica, les comunitats i espècies variaran notablement.
Algunes de les espècies més representatives són: Madrepora oculata, Lophelia pertusa, Cystoseira stricta, C.Crinita, C.spinosa, C.algeriensis, C.balearica, C.foeniculacea, C.spinosa, C.spinosa v.compressa, Lithophyllum byssoides, L.papillosum, L.incrustans, Corallina elongata, Dendropoma lebeche, Patella rústica, Mytilus galloprovincialis, Balanus perforatus, etc.
Estat i recomanacions de gestió
El tipus d'hàbitat 1170 Esculls queda ben recollit en els LIC i les ZEC d’aigües litorals de les Illes Balears, però cal declarar més àrees marines protegides a l’entorn dels afloraments rocosos d’alta mar, els quals són de gran interès i estan ben representats al Mar Balear, en especial els monts submarins (Emile Baudot, Ausias Marc, dels Oliva i Morrot sa Dragonera) o els monts del nord del canal de Menorca (Morrot de Ciutadella, Mont de Bertran).
La contaminació, el trepig, la urbanització i modificació de la costa i les variacions en el nivell de la mar són els principals impactes a les zones més superficials. A les zones més profundes de l’estatge infralitoral i a l’estatge circalitoral en general els impactes són difosos i de vegades resulten difícils d’identificar i aïllar; tanmateix, és en aquest estatge on l’impacte de les espècies introduïdes és més visible. Finalment, la principal amenaça dels fons batials és la pesca de ròssec, la qual transforma aquests ambients en desproveir-los de les principals espècies estructurals (coralls, gorgònies, pennatulacis, esponges).
Algunes de les mesures aconsellables per reduir els impactes sobre les comunitats que conformen aquest hàbitat són: la prohibició efectiva de la pesca de ròssec per damunt dels 50 m i en zones coincidents amb hàbitats sensibles; l’establiment de límits de capacitat de càrrega a la franja litoral; la regulació i zonificació de les activitats nàutiques i turístiques; la millora de les xarxes de clavegueram per evitar fuites i millora de les estacions depuradores d’aigües residuals i dels emissaris; la limitació del nombre de bussejadors/dia en zones fràgils com ara boscos de gorgònies; evitar la creació de noves platges artificials i la construcció de noves estructures costaneres (espigons, molls, rampes de varada, plataformes de bany, etc.).