1110 Bancs d’arena coberts permanentment per aigua marina poc profunda
Descripció de l’hàbitat
Es tracta de fons costaners superficials consistents en bancs de sediments arenosos o fangosos dominats per l’acció de la marea o l’onatge, amb caràcter sub i intermareal. Es poden presentar com fons arenosos sense vegetació o amb praderies de fanerògames i algues. En el litoral de les Illes Balears són característics els herbassars o herbeis de Zostera noltii i Cymodocea nodosa especies conegudes popularment com algueró. Aquests herbassars presenten menor extensió i complexitat que els alguers de P.oceanica, de manera que les comunitats associades a elles estan notablement més simplificades que les de Posidònia. Els herbassars de Z. noltii són propis d'ambients molt somers i característics dels culs de sac de les badies i cales. De vegades forma praderies mixtes amb C. nodosa, però més freqüentment amb la cloròfita Caulerpa prolifera.
La fauna és rica i diversa en invertebrats i peixos, variant en funció del tipus de substrat i formació vegetal existent. Entre els primers, destaquen equinoderms (Astropecten spp.), mol·luscs gasteròpodes (Turritella turbona) i bivalves (Gouldia minima), així com crustacis decàpodes (Diogenes pugilator). Entre els peixos destaquen formes adaptades a viure en diversos mitjans: els cavallets de mar (Hippocampus spp.) a les praderies de fanerògames, Pomatoschistus spp. o l’aranya monja (Trachinus draco) als substrats arenosos, i peixos plans, com el pedaç (Bothus podas), als fons detrítics.
Entre les espècies que mostren una marcada preferència per l'estrat foliar d'aquests herbeis es troben diversos mol·luscs, com el bivalve Parvicardium exiguum o els gasteròpodes Smaragdia viridis, Gibbula ardens, Gibbula leucophaea, Jujubinus striatus, Tricolia tenuis, Rissoa membranacea i Rissoa monodonta.
Classificació fitosociológica i variabilitat
Classe: Halodulo wrightii-Thalassietea testudinum
Ordre: Thalassio-Syringodietalia filiformis
Aliança: Syringodio-Thalassion testudinum
Associació: Cymodoceetum nodosae
Classe: Zosteretea marinae
Ordre: Zosteretalia
Aliança: Zosterion
Associació: Zosteretum noltii
Espècies diagnòstiques
Cymodocea nodosa i Zostera noltii
Estat i recomanacions de gestió
Essent les badies i cales poc profundes els principals indrets on hi ha bancs d’arena colonitzats per fanerògames marines, els esforços de gestió s’han de focalitzar en aquests tipus d’indrets els quals, sovint, compten amb un ús humà molt intens, especialment a l’estiu. En aquests sentit cal vetlar pel manteniment en un estat de conservació favorable dels components principals d’aquest hàbitat, especialment els herbassars de Zostera noltii i Cymodocea nodosa. Per això és important garantir, tant la transparència i bona qualitat de les aigües, com mitigar o reduir l’impacte mecànic produït per l’ancoratge. Algunes de les principals pressions i amenaces que pateixen o han patit aquests tipus d’herbeis i que han provocat la seva regressió a les Illes Balears són la pràctica de l’aqüicultura intensiva (Badia de Fornells), la construcció de ports i marines, o a la modificació i artificialització de la costa (badia d’Addaia, badia d’Eivissa-Talamanca, cala d’Or, port de Maó, port de Ciutadella, badia de Palma, etc.). Altres amenaces són el fondeig indiscriminat i trànsit excessiu d’embarcacions, la urbanització, les filtracions o abocaments d’aigües brutes o residuals, etc.
Per tant, algunes de les mesures aconsellables pel manteniment en un estat favorable de les comunitats que formen part d’aquest hàbitat són el compliment estricte de la legislació vigent en matèria de costes, protecció d’espècies i aigües; l’establiment de límits en la capacitat de càrrega ecològica de badies i altres zones litorals que dugi associada una zonificació de les activitats nàutiques i turístiques; la regulació del fondeig; la millora de les xarxes de clavegueram, de les estacions depuradores i dels emissaris submarins; evitar la creació de noves platges artificials o la regeneració de les actuals i evitar la construcció de noves estructures costaneres o l’ampliació de les existents (espigons, molls, etc.).