Torna

Les reserves marines a les Illes Balears

Descripció

L’àrea marina de la costa nord-est d’Eivissa-Tagomago presenta un valor ecològic considerable i té una importància capital per a la flota d’arts menors d’Eivissa. A part de la pesca professional, també es practiquen altres activitats que tenen una relació directa amb els recursos pesquers com és la pesca recreativa i el busseig recreatiu turístic.

DSC_0557_bis.jpg

Dins la reserva marina hi ha una gran diversitat de comunitats marines, com són praderies de Posidonia oceanica, comunitats de Cymodocea nodosa, comunitats d’algues fotòfiles i comunitats d’algues esciòfiles i hemiesciòfiles, ambdues lligades a fons rocosos, comunitats d’arenes fines, arenes gruixades i mitjanes en les quals podem trobar fons de rodòlits o coral·lígens, etc. A més, la batimetria de la zona mostra diversos esculls submarins que emergeixen, com són les lloses de Santa Eulària i des Figueral, i altres que no, com els esculls de Cala Mestella o Cala Jonc.

En quant als peixos, la zona presenta un potencial elevat per allotjar-hi grans predadors i, en concret, la zona de Tagomago sembla un lloc de gran importància per a la cirviola (Seriola dumerili), espècie d’interès pesquer; no obstant això, les dades recollides ressalten que hi manquen, o presenten baixes en abundància i mides, els grans predadors litorals com l’anfós comú (Epinephelus marginatus), el déntol (Dentex dentex) o fins i tot el cap-roig (Scorpaena scrofa).

Un dels objectius de la reserva marina es produir un increment de les poblacions de peixos comercials dins la reserva marina i els voltants d’aquesta, cosa que afavorirà el sector pesquer artesanal d’Eivissa i les activitats econòmiques relacionades amb l’observació dels peixos i la pesca recreativa de superfície. Per tant, caldrà regular les activitats autoritzables perquè es practiquin de manera compatible amb la conservació de la riquesa biològica i dels recursos marins vius.

Dins la reserva s’ha establert una zona de reserva integral, sense cap tipus de pesca, en un àrea de 220 ha a l’entorn de la llosa del Figueral. Aquest espai és un “punt calent” de biodiversitat favorable a la concentració d’espècies depredadores, com el déntol, la cirviola o les diferents espècies d’anfós, entre d’altres, les poblacions de les quals experimentaran un gran desenvolupament en absència de pesca, la qual cosa afavorirà la preservació i regeneració dels recursos marins de la zona.