Torna

Races autòctones de les Illes Balears

Q-Z

Quarteró

Dir de cadascuna de les quatres parts independents en que es divideix el braguer d'una vac.

Castellà: Cuarterón.

Rectriu

Qualsevol de les plomes d'un ocell d'un ocell que li serveixen per dirigir el vol. també dit: Timonera.

Castellà: Rectriz. Timonera.

Rèmige

Ploma remera. Que serveix de rem. Ploma forta i llarga de les ales de les aus.

Castellà: Rémige. Remera.

Renill

Crit del cavall.

Castellà: Relincho.

Renillar

El cavall, cridar.

Castellà: Relinchar.

Rivet

Regruix o línia de color o classe diferent que voreja un objecte. Per extensió: Rivet de l'ull.

Castellà: Ribete.

Segall/-a

Individu jove del bestiar cabrum. A Mallorca: Cabrit/cabrida d'un any.

Castellà: Cabrito.

Sellada

Es diu de la línia dorso-lumbar quan presenta una concavitat.

Castellà: Ensillada.

Serell

Es diu de les plomes que tomben de l'esquena de l'au a la part posterior de les ales. En català es denominen també: Flocadures.

Castellà: Caireles. Lloronas. Colgaderas.

Sofraja

En els quadrúpedes, plec que hi ha a la part oposada del genoll i del garró per on es doblega la cama.

Castellà: Sofraja. Corva. Jarrete.

Sull/-a

Desproveït de banyes. Exemple: Bou sull.

Castellà: Mocho/-a.

Tija/-ges

Tronc d'una planta, especialment herbàcia o de poc gruix.

Castellà: Tallo.

Tondre

Tallar arran el pèl o la llana.

Castellà: Esquilar. Pelar.

Tos/-a

Pelat arran. Castellà: Esquilado. Trasquilado.

Travador

Part primera del dit dels animals equins, comuna a les quatre potes, situada entre la garreta i la corona, per on es solen travar.

Castellà: Cuartilla.

Trot

Manera d'anar natural, saltada i diagonal, que es fa en dos temps amb un període de suspensió a l'aire.

Castellà: Trote.

Tupè

Floc de cabells que creixen prop del front, més llargs que els altres i pentinats cap amunt. S'utilitza per extensió als animals.

Castellà: Tupé.

Ungla

Làmina còrnia que neix i creix a l'extremitat dels dits d'alguns mamífers i aus.

Castellà: Uña.

Velló

Véll. Conjunt de la llana tosa d'una ovella o d'un xot.

Castellà: Vellón.

Ventre

Cavitat del cos del vertebrat que conté els òrgans principals de l'aparell digestiu i del genito-urinari.

Castellà: Vientre.

Virat

Que té vires o ratlles de color diferent. Es diu principalment dels cans i moixos.

Castellà: Moteado. Veteado.

Voreta

Vorejar. Mallorquí: Anar per les vores. Vora: Part  externa d'una extensió superficia, que toca una de les línies que la limiten. Exemple: "Voreta de l'ull".

Castellà: Ribete.