Enllaços d'interès
Les Illes Balears es caracteritzen per la seva diversitat costanera. Amb un total de 1.573 km de litoral, la nostra geografia insular ofereix una riquesa paisatgística i ecològica que esdevé un dels principals atractius de la regió. La complexitat geològica i la disposició estructural de les Illes Balears han modelat un litoral predominantment rocós, que representa el 79% de la nostra costa. No obstant això, les platges, amb una extensió de 160 km,
constitueixen el 10% de la línia costanera de l'arxipèlag, encara que la seva distribució varia notablement entre les diferents illes.
Formentera destaca per tenir la proporció més alta de platges en relació amb la seva línia de costa, arribant al 14,6%, la qual cosa la converteix en un paradís de sorra i aigües cristal·lines. Mallorca alberga un total de 66,8 km de platges, la major part de les quals són de sorra, constituint així gairebé el 9% de la seva línia costanera. Malgrat el predomini de les platges arenoses a Mallorca, Menorca i Eivissa, és notable la presència de platges de blocs i/o graves, així com les mixtes, que superen el 20% dels quilòmetres de platja de cada illa. En contrapartida, Formentera es caracteritza per un domini quasi absolut de les platges arenoses, amb un 99% dels km de platja de l'illa.
El litoral de les Illes Balears és una zona de gran importància i complexitat, on la naturalesa pública de la costa i la gestió compartida entre diferents administracions es troben amb una diversitat d'interessos privats i iniciatives. Aquest entorn exigeix una planificació i gestió per assegurar una coexistència harmònica i sostenible entre els diferents usos i activitats.
Per aquest motiu, l'atorgament de títols d'ús i ocupació per a diferents actuacions en la costa és un element clau en la nostra estratègia de conservació i ús sostenible del litoral. A través d'aquestes accions, cerquem protegir i valorar el nostre patrimoni natural, garantint alhora que les activitats humanes es desenvolupin de manera respectuosa amb l'entorn.
A paragraph is a self-contained unit of a discourse in writing dealing with a particular point or idea. Paragraphs are usually an expected part of formal writing, used to organize longer prose.
Ajudes i tràmits
CONTINGUT RELACIONAT
El Govern avança un dia l'inici de la pesca del raor a les aigües interiors de Mallorca i Menorca
Aquesta modificació excepcional es va aprovar en la Comissió de Cogestió de la Pesca Recreativa de les Illes Balears, a proposta del sector que subministra el material per a la pesca del raor. Es pretén afavorir l'activitat de la pesca recreativa tradicional Començarà aquest diumenge, 31 d'agost, per facilitar l'abastiment de gambeta per a la pesca del raor el primer dia de temporada. A petició dels consells insulars d'Eivissa i Formentera, a les Pitiüses es manté l'inici per a dia 1 de setembre

El Govern, per mitjà de la Direcció General de Pesca, informa que, d'acord amb l'Ordre publicada recentment al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB), enguany, la pesca del raor (Xyrichtys novacula) a les aigües interiors de Mallorca i Menorca començarà el diumenge 31 d'agost de 2025, un dia abans del que és habitual. El director general de Pesca, Antoni M. Grau, ha assenyalat que «aquesta modificació excepcional es va aprovar en la segona reunió de la Comissió de Cogestió de la Pesca Recreativa de les Illes Balears, a proposta del sector que subministra el material per a la pesca del raor. Es pretén afavorir l'activitat de la pesca recreativa tradicional i també facilitar l'abastiment de gambeta per a la pesca del raor el primer dia de temporada». Amb tot, Grau ha explicat que la mesura és vigent exclusivament a les aigües interiors de Mallorca i Menorca, i no afecta ni a Eivissa, ni a Formentera, ni a les aigües exteriors del territori balear, on el primer dia hàbil de pesca serà l'1 de setembre. Cal remarcar que a les Pitiüses es manté així a petició pròpia dels consells insulars.
Així, només té vigència per als anys, com en 2025, en què el primer dia hàbil de pesca —l'1 de setembre— cau en dilluns. «Es tracta d'una mesura que no posa en risc la sostenibilitat del recurs, que es troba en un estat excel·lent de conservació», ha manifestat Grau.
El Govern recorda a tots els pescadors que cal respectar el nombre màxim de captures (50 raors/persona/dia), per garantir la continuïtat i la sostenibilitat d'aquesta pesqueria tradicional. Tot i el bon comportament generalitzat dels aficionats a la pesca durant el període de veda, aquests dies la inspecció pesquera del Govern intensifica la seva activitat en les zones de pesca del raor per controlar la pesca il·legal i sancionar els possibles infractors. No respectar una veda està tipificat com a infracció greu a la normativa pesquera i es pot castigar amb una multa mínima de 151 euros per peix i, en conseqüència, pot ser d'una quantitat molt elevada depenent de les circumstàncies de la infracció.
També és important tenir en compte que, a les zones de reserva marina, s'han de registrar les captures i comunicar-les al Servei de Recursos Marins del Govern, preferentment mitjançant l'aplicació de mòbil Diari de Pesca. A partir de les dades recollides amb aquestes declaracions (5.400 des de 2019), la pesca del raor suposa el 12% de l'esforç i el 15,7% de les captures (Kg) anuals de la pesca recreativa d'embarcació a les Illes Balears.
Des de la implantació de la veda (any 2000), la talla dels raors s'ha recuperat progressivament arreu de les Balears i, a partir de 2013, la talla mitjana sempre supera la registrada en 1994. Pel que fa a la darrera temporada, la talla de les poblacions estudiades directament pel Govern a Mallorca va ser de 162 mm, un 34% superior a la de 1999 (124 mm) cosa que, traduïda a pes, suposa que el pes mitjà individual dels raors del 2024 (58 g) va ser el doble que el de 1999 (26 g), l'any immediatament anterior a la veda. «Pel que fa a la temporada que està a punt de començar, són d'esperar resultats similars als de 2024, tot i que difícilment seran molt millors, perquè la talla mitjana dels raors té un límit biològic proper als 180 mm, que només es dona en zones prohibides a la pesca», ha apuntat Grau.
La veda del raor té com a finalitat evitar la captura d'aquest peix durant el període de reproducció. Estudis recents del Laboratori d'Investigacions Marines i Aqüicultura (LIMIA) i de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA) han confirmat que la mesura ha afavorit la recuperació de la població, incrementant tant la seva abundància com la mida mitjana dels exemplars.
Comparteix
Comparteix