Enllaços d'interès
L’Organització Mundial de la Salut sosté que l’estigma per raó de salut mental és un problema global i, per tant, erradicar-lo ha de ser una prioritat de totes les societats democràtiques i lliures. Així doncs, vèncer els prejudicis, els estereotips i la discriminació és un dels objectius principals de la Conselleria de Salut d’aquesta comunitat autònoma, en la qual hi ha prop de 185.000 persones diagnosticades amb algun tipus de problema de salut mental.
Tan important com la lluita contra l’estigma és afavorir que les persones amb malalties mentals greus puguin fer una vida tan autònoma, normalitzada i digna com sigui possible en el seu entorn familiar i social. Sabem que, per prevenir la malaltia, per atendre de manera adequada les persones amb patologies de salut mental —siguin adults o infants— i per promoure’n la rehabilitació, és imprescindible identificar els recursos específics que necessiten i posar-los al seu abast.
Per aquest motiu, a la nostra comunitat s’ha configurat la Coordinació Autonòmica de Salut Mental de les Illes Balears, adscrita al Servei de Salut de les Illes Balears i en la qual s’integren l’Oficina de Salut Mental, l’Institut Balear per a la Salut Mental de la Infància i l’Adolescència i l’Observatori del Suïcidi.
Si creus que ho necessites, pots demanar cita amb el metge de família o amb un professional d’infermeria del teu centre de salut. Valoraran si has de menester qualque tractament o ajuda d’un especialista de salut mental. També pots accedir a Eina Salut, on podràs avaluar el teu benestar emocional i trobaràs informació sobre la salut mental, els trastorns mentals i el suïcidi, així com eines i recursos per sentir-te millor.
Recorda que en cas de necessitar assistència sanitària urgent pots telefonar al 061 o al 112, i que tens també a la teva disposició la línia d’atenció a la conducta suïcida del Ministeri de Sanitat al 024.
La Coordinació Autonòmica de Salut Mental ha elaborat, entre d’altres, els plans, guies i protocols següents:
A paragraph is a self-contained unit of a discourse in writing dealing with a particular point or idea. Paragraphs are usually an expected part of formal writing, used to organize longer prose.
Pla Estratègic per al Benestar Emocional i la Salut Mental de les Illes Balears (2025-2030)
El Pla preveu tres fases de desenvolupament i implementació amb accions concretes que s’iniciaran o es duran a terme en tres intervals biennals (2025-2026, 2027-2028 i 2029-2030).
- Línia 1. Coordinació, gestió i accés universal als recursos. Defineix el model de governança en salut mental amb mecanismes de coordinació per millorar l’accessibilitat i la continuïtat assistencial en salut mental.
- Línia 2. Promoció del benestar emocional i prevenció. Estableix els mecanismes de detecció i intervenció precoç en les línies de malestar emocional que tenen risc greu per a la salut mental.
- Línia 3. Foment d’una atenció integral centrada en la persona i adaptada a les necessitats de cadascú que garanteixi el respecte dels drets humans, amb un enfocament específic en la prevenció, la detecció i l’abordatge de la conducta suïcida.
- Línia 4. Impuls de la promoció del benestar i la prevenció en la infància, l’adolescència i la joventut, i potenciació dels serveis de salut mental.
- Línia 5. Suport a les famílies i a la comunitat, i foment de la seva participació activa en la promoció de la salut mental.
- Línia 6. Formació contínua dels professionals i promoció de la sensibilització social per reduir l’estigma i millorar les competències en l’atenció a la salut mental.
- Línia 7. Recerca, innovació i transferència del coneixement, que es configuren com a motor per millorar l’eficàcia de les intervencions i garantir un model en evolució constant.
La Direcció General de Salut Mental dirigirà la implementació del Pla Estratègic.
Accedeix a la nota de premsa, també el pots descarregar en PDF en aquest enllaç.
Pla de Prevenció, Actuació i Abordatge de la Conducta Suïcida a les Illes Balears
La conducta suïcida és una realitat ocultada fins fa molt poc. És un problema al qual ningú ha mirat de cara. Ha estat ocultada per la por i per l’estigma durant massa temps. D’altra banda, ens afecta a tots com a persones, independentment de l’edat, el sexe, la cultura, el grup poblacional i el gènere, i també al nostre entorn més proper, familiar i social.
Ha arribat el moment de mirar, intentar comprendre i actuar en conseqüència. Així ho prioritza l’Organització Mundial de la Salut com a imperatiu global, després d’alertar que el suïcidi provoca més morts que les guerres.
Per tot això, la Conselleria de Salut i Consum va decidir donar prioritat a les recomanacions del Pla Estratègic de Salut Mental de les Illes Balears 2016-2022 pel que fa a la prevenció del suïcidi creant l’Observatori del Suïcidi, que s’havia d’encarregar de començar a sensibilitzar la societat, de formar els professionals i d’implementar i coordinar accions eficaces perquè les Illes Balears estiguin a l’altura d’encarar el problema, de reduir la taxa de mortalitat i de pal·liar el dolor que aquestes morts produeixen en el seu entorn.
El Pla de Prevenció, Actuació i Abordatge de la Conducta Suïcida a les Illes Balears recull i sistematitza el camí recorregut per tots els sectors interpel·lats, recomana el camí que cal seguir i convida a continuar sumant cada vegada més actors. Per elaborar-lo, l’Observatori del Suïcidi ha mantingut un diàleg constant amb les institucions, les entitats i els col·lectius implicats. Cal destacar l’estreta relació de col·laboració amb l’Associació de Familiars i Amics de Supervivents per Suïcidi de les Illes Balears (AFASIB), que du a terme una essencial i valuosa tasca de suport a les persones que han perdut una persona estimada per suïcidi i viuen un dels dols més tràgics i difícils d’afrontar. El propòsit és teixir entre tots una xarxa per a la prevenció del suïcidi.
Descarrega en PDF el Pla de Prevenció, Actuació i Abordatge de la Conducta Suïcida a les Illes Balears.
El Pla Integral d’Addicions de les Illes Balears (2025-32) és una fulla de ruta, un compromís d’acció global davant un dels desafiaments més complexos i importants que tenim com a societat: les addiccions.
Aquest nou pla sorgeix de la participació i implicació de les administracions amb competències en la matèria, entitats, agents, famílies i usuaris, i posa el focus principalment entre el jovent i els menors d’edat, amb mesures de control i promoció de la intervenció precoç.
El Pla preveu l’abordatge de tot tipus d’addiccions no sols per ús de substàncies (alcohol, tabac i altres drogues) sinó també d’altres conductes addictives que tenen a veure amb les pantalles i els jocs d’atzar, entre d’altres.
Es contemplen 6 línies d’actuació amb 16 objectius estratègics, 30 específics i 139 accions.
Descarrega el "Pla Integral d’Addicions de les Illes Balears (2025-32)"
CONTINGUT RELACIONAT
Novetats
Comparteix












