INVENTARI FORESTAL NACIONAL
La informació sobre els sistemes forestals és molt amplia tant en l'espai com en el temps. Les dades més generals són aquelles derivades de dues línees estatals d'estudi molt relacionades, l'Inventari Forestal Nacional i el Mapa forestal, gestionats ambdós pel Ministeri de Medi Ambient.
En principi es defineix com a terreny forestal aquell que no està cultivat o no és urbà. En conseqüència el terreny forestal és tota la vegetació natural o seminatural de les Illes Balears. Des del punt de vista urbanístic són sòls rústics.
L'Inventari forestal nacional té com a principal objectiu recopilar la màxima informació sobre la situació i probable evolució de tots els bens forestals. Es treballa a nivell provincial, repetint les mesures cada 10 anys aproximadament.
Existeixen quatre inventaris nacionals. Aquests inventaris són extremadament complets. El seu objectiu és semblant, però no la metodologia completa. D'aquesta manera, es poden comparar algunes dades però no són cent per cent equivalents.
4rt INVENTARI FORESTAL (IFN4):
3er INVENTARI FORESTAL (IFN3):
El tercer inventari és del període 1997-2006 i d'ell s'extrauen les dades següents. Una part de la informació s'obté a partir de l'anàlisi de fotografies aèries dels any 1997 i 1998. La feina de camp s'ha realitzat a parcel·les seleccionades a partir d'un mostreig estratificat durant el 1999. En total s'han analitzat 1.146 parcel·les, la qual cosa suposa una parcel·la per cada 162 hectàrees. És a dir, que es tracta d'un inventari molt detallat i significatiu. La informació recollida es pot ordenar en diversos temes: usos del sòl, tipologies de bosc i espècies d'arbre dominants, descripció de l'estat de les masses forestals, espècies arbòries i arbustives, regeneració, riscos, ús forestal, propietat, valoració econòmica, figures de protecció.
Al llarg d'aquest apartat es presenten les dades més rellevants i significatives, però el grau d'informació d'aquests estudis, sobre tot del tercer inventari, és molt més profund.
En primer lloc cal determinar la superfície forestal que hi ha a les illes. Aquesta superfície és, d'acord amb la normativa forestal, tota aquella superfície que no és agrícola, ni està formada per elements artificials. És a dir, la superfície forestal coincideix amb la vegetació natural o seminatural. Amb aquesta delimitació, la informació que aporten els estudis forestals inclou el mateix espai que hem definit com a sistemes terrestres naturals.
A continuació es presenta la superfície forestal a les illes, d'acord amb el darrer inventari, en superfície total i en percentatge. En primer lloc la superfície forestal es divideix en terreny arbrat o no arbrat, la qual correspon a una cobertura arbòria inferior al 5%.
| Uso (ha) | Mallorca i Cabrera | Menorca | Eivissa i Formentera | Total |
| Forestal arbrat | 121.968,91 | 35.120,45 | 29.287,67 | 186.377,03 |
| Forestal no arbrat | 31.146,28 | 4.216,37 | 1.860,84 | 37.223,49 |
| Total forestal | 153.115,19 | 39.336,82 | 31.148,51 | 223.600,52 |
| No forestal | 211.480,92 | 30.142,18 | 33.942,49 | 275.565,59 |
| Total | 364.596,11 | 69.479,00 | 65.091,00 | 499.166,11 |
Tabla: Superficie forestal pera usos (Fuente: 3er IFN)
| Uso (ha) | Mallorca i Cabrera | Menorca | Eivissa i Formentera | Total |
| Forestal arbrat | 33,45 | 50,55 | 44,99 | 37,34 |
| Forestal no arbrat | 8,54 | 6,07 | 2,86 | 7,46 |
| Total forestal | 41,99 | 56,62 | 47,85 | 44,8 |
| No forestal | 58,00 | 43,38 | 52,15 | 55,21 |
| Total | 100 | 100 | 100 | 100 |
Taula: Percentatges de superfície forestal (Font: 3er IFN)
En proporció, queda molt més terreny forestal a Menorca i fins i tot a les Pitiüses que a Mallorca.
Gràfic: Percentatge de tipus de sòl forestal per illes
Més de la meitat de la superfície de Menorca és forestal, mentre que a les Pitiüses i Mallorca la proporció és menor al 50%.
| Superfície (%) | Mallorca i Cabrera | Menorca | Eivissa i Formentera | Total |
| Forestal arbrat | 65,45 | 18,84 | 15,71 | 100 |
| Forestal no arbrat | 83,67 | 11,33 | 5 | 100 |
| No forestal | 76,74 | 10,94 | 12,32 | 100 |
Taula: Distribució per illes del percentatge d'usos forestals de les Illes Balears
Per altra banda, més del 65% dels boscos de les Illes Balears, i el 83% del terreny forestal no arbrat, es troben a Mallorca, cosa que és lògica.
Els tipus de bosc es divideixen en arbrat, arbrat e
sclarissat i arbrat dispers, depenent de la densitat de peus. El bosc arbrat presenta més d'un 20% de cobertura d'arbres, el bosc esclarissat presenta entre un 10 i un 20% de cobertura i el bosc dispers entre 5 i 10% de cobertura.
A les Illes Balears la major part de la superfície forestal arbrada no és ni esclarissada ni dispersa.
| Superfície (ha) | Illes Balears | Mallorca i Cabrera | ht: normal; ">Menorca | Eivissa | Formentera |
| Mont arbrat | 170.996,05 | 114.185,19 | 27.754,5 | 25.393,25 | 3.663,11 |
| Mont arbrat esclarissat | 11.406,26 | 5.210,14 | 5.982,31 | 206,43 | 7,39 |
| Mont arbrat dispers | 4.008,02 | 2.578,08 | 1.403,08 | 22,51 | 4,35 |
| Mont no arbrat o sense vegetació superior | 37.190,19 | 31.141,79 | 4.196,92 | 1.005,37 | 846,1 |
| Total superfície forestal | 223.600,52 | 153.115,21 | 39.336,81 | 26.627,56 | 4.520,94 |
Taula: Superfície forestal per tipus de cobertura i per illes
De les formacions arbrades (amb més d'un 20% de cobertura arbòria) les espècies forestals dominants són les següents.
| Superfície (ha) Espècie dominant | Illes Balears | Mallorca i Cabrera | Menorca | Eivissa i Formentera |
| Pinus halepensis (pi) | 87.442,29 | 53.745,60 | 8.767,71 | 24.928,98 |
| Quercus ilex (alzina) | 31.977,68 | 27.397,70 | 4.579,98 | 0 |
| Olea europaea (ullastre), Ceratonia siliqua (garrover), Arbutus unedo(arbocera) | 46.753,14 | 32.736,42 | 13.968,80 | 47,92 |
| Juniperus phoenicea (savina) | 4.794,12 | 305,47 | 418,55 | 4.070,10 |
| Matolls amb arbrat esclarissat | 11.401,78 | 5.205,65 | 5.982,32 | 213,81 |
| Matolls amb arbrat dispers | 4.008,02 | 2.578,07 | 1.403,09 | 26,86 |
| Total superfície forestal arbrada | 186.377,03 | 121.968,91 | 35.120,45 | 29.287,67 |
Taula: Formacions forestals dominants a la superfície arbrada i per illes
Aquesta taula mostra que la predominança dels diferents boscos varia a les illes. El pi és l'espècie dominant en general a les Illes Balears, però és a les Pitiüses a
on és clarament majoritària per sobre les altres formacions. A Mallorca també és majoritària, però no supera les altres formacions juntes. A Menorca està per sota de la
garriga d'ullastre, que és la formació més estesa.
Mallorca presenta gran extensions de pinars i, en menor grau, d'alzines. L'alzinar de Mallorca és el 85% de tots els alzinars balears. La garriga d'ullastre també presenta superfícies importants i representa el 70% de totes les garrigues balears. Totes tres formacions estan ben representades. Els savinars costaners es poden trobar a les zones dunars especialment.
Menorca presenta més de la meitat de la seva superfície arbrada coberta per garrigues d'ullastre i matollars. Aquesta formació està seguida de pinars, molt menys
dominants que a les altres illes. També hi ha una representació important d'alzinars.
A Eivissa i Formentera manquen els alzinars, tot i que hi ha algunes alzines presents. La formació amplament majoritària és el pinar. Cal destacar també el
savinar, molt estes a tota la vorera de mar, de manera que representa el 84% de tots els savinars balears.
Al conjunt de totes les illes, domina el pi, quasi amb un 50% de la superfície forestal, seguit de les garrigues (25%) i dels alzinars (17%) tot i que aquests darrers
només estan presents a Mallorca i Menorca.
Gràfic: Percentatges de les espècies dominants a les Illes Balears
Tot i les dades d'espècies dominants , cal dir que la gran majoria de boscos de les Illes Balears no són uniformes (un 84,87% són mescles en major o menor grau) i només un 15% es poden considerar homogenis o purs.
Aquest inventari també fa estimacions del exemplars que hi ha, en forma de peus majors i peus menors. El peus majors són aquells amb un diàmetre superior a 7,5cm a una alçada de 130cm. S'estimen més de 62 milions d'arbres a les Illes Balears, el 45,61% són pins, el 31,52% són alzines i el 17% són ullastres.
| Peus majors | Mallorca i Cabrera | Menorca | Eivissa | Formentera | Total |
| Pinus halepensis | 17.265.804 | 3.708.988 | 7.110.035 | 548.221 | 28.633.048 |
| Quercus ilex | 16.588.293 | 3.205.566 | 11.221 | 89 | 19.805.169 |
| Olea europaea | 7.672.145 | 2.917.070 | 48.531 | 1.070 | 10.638.816 |
| Ceratonia siliqua | 525.863 | 158.042 | 49.491 | 7.085 | 740.481 |
| Juniperus phoenicea | 164.008 | 92.777 | 905.012 | 280.399 | 1.442.196 |
| Altres frondoses | 1.121.262 | 404.790 | 9.521 | 1.715 | 1.537.288 |
| Total | 43.337.375 | 10.487.233 | 8.133.811 | 838.579 | 62.796.998 |
Taula: Peus majors per espècies i per illes
Cal remarcar que la diferència de peus entre pins i alzines no reflecteix la diferència en superfície coberta. Als alzinars, el nombre de peus d'alzina és més dens que els pins als pinars. Els pinars mostren una gran variabilitat en la seva densitat, mentre que els alzinars són, en general, molt més espessos.
També es fan estimacions sobre el peus majors afectats per diverses causes. En totes les espècies, llevat del garrover, més del 70% d'exemplars es troben sense danys.
Unes altres dades de superfícies forestals, més recents, corresponen als realitzats per la Comunitat Autònoma per a la seva inclusió en el III Pla General de Defensa Contra els Incendis Forestals del 2002. Les superfícies de cada sistema (forestal, pastures, agrícola, urbà, zones humides i àrea costera) es van calcular basant-se en el Mapa de cultius i aprofitaments i en els resultats de l'Inventari forestal nacional.
| SISTEMA | SUPERFÍCIE MALLORCA (ha) | SUPERFÍCIE MENORCA (ha) | SUPERFÍCIE PITIÜSES (ha) | SUPERFÍCIE TOTAL (ha) |
| Pinus halepensis | 32.955,90 | 5.581,96 | 16.468,06 | 55.005,93 |
| Quercus ilex | 2.011,99 | 3.040,84 | 0 | 10.475,46 |
| Olea europaea | 12.280,62 | 3.605,61 | 102,21 | 15.988,44 |
| Barreja Pinus halepensis i Olea europaea | 9.979,36 | 202,01 | 321,55 | 10.502,92 |
| Barreja Pinus halepensis i Quercus ilex | 9.116,21 | 4.340,12 | 0 | 13.456,33 |
| Barreja Pinus halepensis, Ceratonia siliqua i Olea europaea | 23.517,74 | 1.724,53 | 9.351,07 | 34.593,36 |
| Garrigues | 41.233,03 | 10.750,76 | 4.475,57 | 56.459,37 |
| Pastures | 577,17 | 11.981,04 | 247,66 | 12.805,88 |
| Cultius | 206.966,49 | 23.005,42 | 30.232,73 | 260.204,65 |
| Urbà, industrial i altres | 14.200,46 | 4.639,49 | 3.183,94 | 22.023,96 |
| Torrents, embassaments, albuferes i altres làmines d'aigua | 2.030,55 | 86,65 | 352,87 | 2.582,16 |
| Platges, roquissars... | 4.111,28 | 807,76 | 855,11 | 5.774,15 |
| TOTS ELS SISTEMES | 358.980,80 | 69.766,20 | 65.590,78 | 499.872,61 |
Taula: Superfícies d'usos forestals i dominàncies d'espècies 2002.
Segons aquest document oficial, els sistemes forestals ocupen una superfície de unes 209.300 ha, aproximadament el 42% de la superfície de la Comunitat Autònoma. Els sistemes forestals arbrats (amb pi, alzina, ullastre, garrover...) ocupen un total de 140.000 ha, mentre que les garrigues i les pastures sumen més de 69.000 ha.
L'espècie forestal més representativa de les Balears, si tenim en compte el total de superfície ocupada com a espècie dominant o barrejada amb alguna altra, és el pi (Pinus halepensis). L'alzina només representa el 7% de la superfície de les Balears.
La serra de Tramuntana és l'àrea de les illes que en total té més superfície coberta per arbres; en total, el 67% de la seva superfície esta ocupada per sistemes forestals.
Comparació entre els Inventaris forestals nacionals.
Algunes dades es poden comparar entre els inventaris II i III. Les superfícies d'usos, les biomasses i els peus són paràmetres comprables.
| Inventari/Any | Forestal arbrat | Forestal arbrat però amb bosc clar | Total forestal arbrat | Forestal no arbrat | Total d'ús forestal | Total d'ús no forestal | Total provincial |
| IFN3/1999 | 170.967 | 15.410 | 186.377 | 37.224 | 223.601 | 275.565 | 499.166 |
| IFN2/1986-1987 | 122.475 | 0 | 122.475 | 81.427 | 203.902 | 295.266 | 499.168 |
Taula: Comparació de superfície de usos segon i tercer Inventari forestal nacional: tipus de sòl
Gràfic: Comparació superfície forestal dels darrers inventaris forestals nacionals
| Existències | Indicadors (densitat per ha) | |||||
| Any | Biomassa arbòria (m3) | Quantitat de peus majors | Quantitat de peus menors | Quantitat de peus majors | Quantitat de peus menors | Biomassa arbòria (m3) |
| IFN3/1999 | 7.525.457 | 62.796.997 | 103.509.384 | 337 | 555 | 40 |
| IFN2/1986-1987 | 5.451.412 | 45.923.035 | 55.511.419 | 375 | 453 | 45 |
Taula: Comparació usos segon i tercer Inventari forestal nacional: existències d'arbres
S'aprecia un increment de la superfície forestal, així com una disminució de la superfície forestal no arbrada.
| Espècie | IFN2 (m3) | IFN3 (m3) | IFN3-IFN2 (m3) | Relació IFN3/IFN2 |
| Pinus halepensis | 4.687.196 | 5.644.550 | 957.354 | 1,2 |
| Quercus ilex | 607.877 | 1.106.405 | 498.528 | 1,82 |
| Olea europaea | 91.228 | 564.960 | 473.732 | 6,19 |
| Totes les espècies | 5.451.412 | 7.525.457 | 2.074.045 | 1,38 |
Taula: Comparació de biomassa principal (VCC m³) per espècie
Gràfic: Indicadors d'arbres per hectàrea
Sembla que la tendència en els darrers anys és la d'increment de la superfície arbrada a les illes Balears, com ho demostra el fet que la superfície amb ús forestal ha incrementat en quasi 20.000 ha i en la disminució de superfície no arbrada paral·lela a l'increment de la superfície arbrada. Però si s'analitzen els indicadors de densitat (per hectàrea), es detecta que en general aquesta ha disminuït en peus majors i en biomassa arbòria per hectària, el que semblaria indicar que és possible que s'estigui donant un procés de regeneració dels boscos més vells o que han patit alguna pressió important (temporals, sequeres, plagues).