Torna

Les reserves marines a les Illes Balears

Descripció

La Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera, creada al maig de 1999 (BOIB núm. 74, de 8 de juny) en el marc de la política de gestió pesquera de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears és, després de la Reserva del Migjorn de Mallorca, la segona en extensió de les Balears. Té 13.617 hectàrees marines protegides, que coincideixen pràcticament amb les del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, que gestiona la Conselleria de Medi Ambient. La zona de la reserva comprèn des de fons poc profunds i aigües calmades fins a fons circalitorals a més de 60 metres de profunditat. Aquesta àrea natural és de gran valor paisatgístic, biològic i pesquer, i els seus fons estan poblats per una àmplia varietat de comunitats mediterrànies típiques de zones ben conservades.

Les praderies de posidònia (Posidonia oceanica) són, sens dubte, la comunitat paradigmàtica de la reserva, a causa de la gran extensió que ocupen i del bon estat de conservació. Creixen tant en fons arenosos, els més abundants a la reserva, com de roca, a profunditat variable (fins als 35 metres), i són nombrosos sobretot a la zona dels Freus. D’especial interès són els herbeis superficials que hi ha a diversos punts de la reserva, molt difícils de trobar avui dia arreu d’Europa.

En algunes zones rocoses de poca fondària es desenvolupen comunitats d’algues (Cystoseira spp.) molt interessants des del punt de vista biològic, indicadores d’una excel·lent qualitat de les aigües. També són molt interessants les comunitats de fondària, amb espècies d’aquest mateix gènere (Cystoseira spp.) i altres d’exclusives d’aquests ambients. Altres espècies bentòniques d’interès presents a la reserva són l’alga roja calcària Lithophyllum lichenoides, els mol·luscs Pinna nobilis i Pinna rudis, el crustaci Scyllarides latus, o els equinoderms Ophidiaster ophidianus i Centrostephanus longispinus, entre d’altres. Als hàbitats bentònics de la reserva s’han comptabilitzat 35 comunitats biològiques i 756 espècies.

Les comunitats de peixos de l’àrea estan constituïdes per les espècies pròpies dels ambients litorals mediterranis. Quan es va establir la reserva, la talla dels peixos i l’abundància de certes espècies vulnerables denotaven una pressió pesquera elevada. Això no obstant, algunes de les espècies objectiu de la pesca més apreciades, com els escorballs (Sciaena umbra), els anfosos (Epinephelus marginatus, E. costae, E. caninus), els dèntols (Dentex dentex) o els sards (Diplodus sargus), avui dia s’hi poden observar amb relativa facilitat, i la mida i l’abundància tendeixen a augmentar encara més amb les restriccions de pesca imposades.