Suspensió de funcions

Suspensió de funcions.

Declarar el personal funcionari en la situació de suspensió de funcions quan correspongui.

• Articles 111 i 112 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 49 de 3 d'abril de 2007).

• Article 90 del Reial Decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (BOE núm. 261, de 31 d'octubre de 2015).

• Articles 20, 21 i 22 del Reial decret 365/1995, de 10 de març, pel qual s’aprova el Reglament de situacions administratives dels funcionaris civils de l’Administració General de l’Estat.

6 mesos.

Caducitat.

Director general de Funció Pública, per delegació d'acord amb la Resolució de la consellera de Presidència i Administracions Públiques de 2 d'agost de 2023 per la qual es deleguen competències en matèria de personal (BOIB núm. 109, de 5 d'agost de 2023).

D'ofici.

Sí.

La Llei 3/2007 i el Reial decret 365/1995 disposen que la suspensió de funcions pot ser ferma o provisional. No obstant això, només té caràcter de situació administrativa la situació de suspensió de funcions ferma.

Suspensió de funcions provisional

L’article 98 del Text refós de l’EBEP regula el procediment disciplinari i les mesures provisionals. El principi de presumpció d’innocència és compatible amb l’aplicació de mesures cautelars, sempre que s’adoptin mitjançant una resolució motivada i fonamentada.

Aquesta mesura cautelar pot adoptar-se i deixar-se sense efectes en qualsevol moment del procediment administratiu o judicial d’acord amb les circumstàncies que es produeixin en cada moment.

La suspensió provisional com a mesura cautelar en la tramitació d’un expedient disciplinari no pot excedir els 6 mesos, excepte en cas de paralització del procediment imputable a l’interessat.

La suspensió provisional també es pot acordar durant la tramitació d’un procediment judicial i s’ha de mantenir pel temps a què s’estengui la presó provisional o altres mesures decretades pel jutge que determinin la impossibilitat d’acomplir el lloc de treball.

El personal funcionari suspès provisionalment:

— No pot accedir al seu lloc de treball.

— No pot gaudir d’un canvi de situació administrativa durant la suspensió.

— Té dret a percebre les retribucions bàsiques i, si escau, les prestacions familiars per fill a càrrec. Les retribucions bàsiques es componen dels conceptes retributius següents: sou, triennis i components de sou i triennis de les pagues extres.

En el cas que la suspensió provisional s’elevi a definitiva, el temps de permanència en suspensió provisional és d’abonament per al compliment de la suspensió ferma.

Suspensió de funcions ferma

La suspensió ferma s’imposa en virtut d’una sentència dictada en una causa criminal o en virtut d’una sanció disciplinària.

La suspensió ferma per sanció disciplinària no pot excedir els sis anys.

La persona declarada en situació de suspensió de funcions:

— Queda privada de l’exercici de les seves funcions i de tots el drets inherents a la seva condició. Entre altres drets, no pot participar en els procediments de provisió de llocs de treball mitjançant sistemes definitius o convocatòries per assolir nous nivells en la carrera professional horitzontal.

— No es perceben retribucions.

— Si s’ha adoptat la mesura preventiva de suspensió provisional, la persona afectada ha de retornar les retribucions percebudes durant el temps de durada d’aquella.

— No pot prestar serveis en cap administració pública ni en els organismes públics, les agències o entitats de dret públic que en depenen o hi estan vinculats durant el temps que es compleixi la pena o sanció.

— No pot canviar de situació administrativa durant la situació de suspensió.

— Es troba inhabilitada per prestar serveis en tots els cossos o escales a què pertanyi.

— Perd la titularitat del lloc de treball si la suspensió és superior a sis mesos.

Quan finalitzi el termini de suspensió ferma, si s’ha perdut el lloc de treball, s’ha de sol·licitar el reingrés al servei actiu dins el darrer mes en què finalitza el termini de la suspensió. En el cas que no es demani el reingrés dins aquest termini, s’ha de declarar el funcionari o funcionària en la situació d’excedència voluntària per interès particular. En el supòsit que es demani el reingrés i no es concedeixi dins un termini de sis mesos, la persona interessada ha de ser declarada en la situació d’excedència forçosa amb efectes des de la data en què es va extingir la responsabilitat penal o disciplinària.