Projecció d'evolució de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle
- Marc energètic i climàtic
- Metodologia empleada i definició d'escenaris
- Escenari tendencial de reducció d'emissions
Marc energètic i climàtic
El present Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic es desenvolupa sobre un marc normatiu les lleis del qual, ordenances, reglamentacions, normativa en tramitació i acords vigents, s'han tingut en compte com a base per a la seva elaboració. S'enumeren, a continuació, els diferents documents que han servit com a referència.
Legislació principal:
- Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
A nivell nacional es troben com a principals i recents:
- Ordre PCM/735/2021, de 9 de juliol, per la qual s'aprova l'Estratègia Nacional d'Infraestructura Verda i de la Connectivitat i Restauració Ecològiques.
- Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica.
- Decret llei 3/2021, de 12 d'abril, de mesures extraordinàries i urgents per a executar les actuacions i els projectes que han de finançar-se amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
- Llei 21/2013 d'Avaluació Ambiental.
- Reial decret 1955/2000, d'1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d'autorització d'instal·lacions d'energia elèctrica.
A això se li uneix la legislació relacionada amb el comerç europeu de drets d'emissió (EU MTS, per les seves sigles en anglès)
A més, també és necessari considerar una altra planificació entorn del canvi climàtic i l'energia, que ha permès avançar en el marc d'actuació en el qual s'insereix el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic de les Illes Balears. Entre elles, es troben les següents com a principals:
- L'estratègia Menorca 2030, amb el “Full de ruta per a descarbonitzar el sistema energètic de l'illa” aprovada en Ple del Consell Insular de Menorca el 15 d'abril de 2019.
- El Full de ruta per a la transició energètica d'Eivissa, presentada al Secretariat per a les Energies Netes per a les illes de la UE a l'octubre de 2020.
- El Full de ruta per a la transició a l'energia neta, Mallorca, de novembre de 2020.
- Pla Director Sectorial Energètic Balear.
- Llei 3/2022, de 15 de juny, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears
- Pla d'intervenció en àmbits turístics de Mallorca (PIAT).
- Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030.
- El projecte Green Hysland, que té com a objectiu principal desplegar un ecosistema d'hidrogen (H2) a les illes.
- Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic 2021-2030 i els seus programes de treball.
Metodologia empleada
S'utilitzen els denominats ritmes de creixement (o decreixements interanuals) per a definir uns escenaris tendencials.
S'ha de tenir en compte per al càlcul dels ritmes de creixement el període de referència a considerar, ja que no té sentit retrotreure's a una situació passada que se sap per endavant que no ha de repetir-se a causa de l'evolució tecnològica que ja han sofert unes certes tecnologies.
Per a l'elaboració del Pla es prenen com a base les dades energètiques corresponents a l'any 2019, a causa de les circumstàncies especials de l'any 2020 provocades per la crisi sanitària del COVID -19.
Es calculen uns escenaris tendencials amb dades des de l'any 2005 (any base d'eficiència) fins a l'any 2019, incloent-hi les dades reals disponibles per a anys posteriors. La fórmula utilitzada per al càlcul dels ritmes de creixement és:
present = passat x (1 + taxa de creixement)n
taxa de creixement = (present / passat)1/n - 1
n = número de períodos de tiempo
Aquest mètode ens donarà una taxa de creixement mitjà per a cada interval de temps, la qual estarà determinada pel valor passat i present i suposant que va haver-hi una taxa constant de creixement.
A continuació, es mostra l'esquema emprat per a planificar els escenaris anteriorment indicats i es defineix gràficament la metodologia de treball emprada en el Pla:
Pitja aquí per veure l'anàlisi i situació sectorial de les Illes Balears
Pitja aquí per veure l'evolució i projecció dels factors exògens
Escenari tendencial de reducció d'emissions
La següent il·lustració mostra les emissions en l'escenari tendencial o de Polítiques Actuals. Les emissions representades de 1990 a 2020 són les publicades en els inventaris d'emissions GEH del Govern de les Illes Balears, adaptant alguns valors a la realitat insular:
- Les emissions del Transport Aeri s'han modificat per a mostrar només les degudes al transport aeri nacional.
- Les emissions d'Activitats Marítimes s'han modificat per a mostrar només les degudes a les activitats marítimes nacionals.
- S'han afegit les emissions degudes a l'energia elèctrica importada.
En l'escenari tendencial s'aprecia una disminució de les emissions totals. El major causant d'aquesta disminució és la nova interconnexió amb la península prevista per al 2026-2027. L'energia importada de la península augmentarà, disminuint l'ús de combustibles per a generació elèctrica d'alt factor d'emissió a Illes Balears. A més, aquesta energia importada, pel fet que el mix de generació peninsular té un factor d'emissió molt inferior al de la generació elèctrica a Illes Balears, aportarà menys emissions. La millora de l'eficiència energètica i una major presència de renovables també afavoreixen aquesta disminució. No obstant això, la reducció d'emissions en aquest escenari no és suficient per a aconseguir l'objectiu de la Llei 10/2019. Respecte a 1990, les emissions es preveuen un 3% superiors.
L’escenari d’emissions tendencial serà el punt de partida per definir les accions addicionals que haurà d’establir el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic per aconseguir arribar a l’escenari objectiu de reducció d’emissions establert a la Llei 10/2019.