Torna

Canvi Climàtic

c

Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica

c

PDF  Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica

PDF Presentació de la llei. Versió de 22 d'agost de 2018 després de l'Acord de Consell de Govern. Pot haver patit modificacions amb el posterior tràmit parlamentari.

C

C

Per què aquesta Llei?


La Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica té contingut ambiciós en la lluita contra el canvi climàtic i fixa el camí per fer efectiva la transició de les Illes Balears cap a les energies netes. 

Les mesures i els objectius que determina la Llei s’han pensat a mitjà i llarg termini i assolir-los requereix esforços públics i privats, així com la implicació de tota la societat. El canvi de model que suposa l’aplicació d’aquesta Llei comporta l’assumpció de les mesures que conté des de l’àmbit públic, empresarial, social i particular perquè efectivament sigui possible.

Aquesta Llei és la culminació d’un ampli procés de participació, amb més de 2.000 veus implicades (empreses, entitats socials, associacions i particulars) i aportacions, durant la seva tramitació, dels diferents grups parlamentaris.

El Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC) ha publicat cinc informes que confirmen l’evidència dels canvis en el clima i la correlació directa amb l’activitat humana a causa, fonamentalment, de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle provocats per l’ús de combustibles fòssils i les alteracions en l’ús del sòl. El canvi climàtic és un dels principals reptes als quals s’enfronten les societats arreu del món atesos els impactes negatius principalment en el medi ambient, els recursos naturals, l’economia i la salut.


Les Illes Balears, pel fet insular, són especialment vulnerables al canvi climàtic. En bona part ho són perquè es preveu que l’increment mitjà de temperatura a l’arxipèlag serà superior a la mitjana global.  Els principals factors climàtics que es preveu que afectin l’arxipèlag són l’increment de la temperatura mitjana, la disminució de la precipitació mitjana i l’augment d’esdeveniments extrems, com onades de calor o pluges intenses. Aquests factors creen un nivell de risc davant el canvi climàtic alt per als sectors de l’aigua, el territori, el turisme i la salut; i un risc significatiu per al medi natural, l’energia i el sector primari.

Les Balears són, també, el territori amb major dependència energètica exterior i menor implantació de generació energètica renovable. Una part important dels combustibles fòssils utilitzats en la generació d’electricitat, com el carbó o el fuel, són especialment contaminants. A més a més, la ràtio de cotxes privats per habitant és superior a la mitjana estatal. Segons un informe recent elaborat per la Universitat de les Illes Balears, l’arxipèlag balear constitueix el territori que registra l’índex d’intensitat turística més alt dels territoris insulars del món.

Per combatre els impactes dels canvis en el clima, es requereix una transformació profunda del model energètic i productiu a fi d’eliminar-ne la dependència dels combustibles fòssils. També cal la prevenció i l’adaptació a les transformacions que ja s’han iniciat. La lluita contra els efectes d’aquest fenomen és necessàriament una governança multinivell: amb política transversal i implicació de tots els àmbits de la societat i l’economia que tenen incidència en les emissions indicades i es veuran afectats pels seus impactes... i ara és el moment per a desenvolupar aquesta governança. 

En la 21a Conferència de les Parts (COP21) de la UNFCCC es va adoptar l’Acord de París de 2015, pel qual els signataris es comprometeren a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle com més aviat millor amb l’objectiu de mantenir l’increment de temperatura global “ben per davall de 2ºC respecte dels nivells preindustrials”, així com a fer l’esforç addicional de limitar l’escalfament de forma que no superi els 1,5ºC. Així mateix, l’Acord ha de complir el principi d’equitat i assumir “responsabilitats comunes però diferenciades i capacitats respectives”.   El Govern va aprovar, el 15 de setembre de 2017, adherir-se als objectius i les línies d'actuació de lluita contra el canvi climàtic previstos en l'Acord de París de l'any 2015. 

c
Finalitats de la Llei


La Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica persegueix les finalitats d’interès públic següents:

c

c

a)  L’estabilització i el decreixement de la demanda energètica, prioritzant, en aquest ordre, l’estalvi energètic, l’eficiència energètica i la generació amb energies renovables.

b)  La reducció de la dependència energètica exterior i l’avanç cap a un escenari amb la màxima autosuficiència i garantia de subministraments energètics.

c)  La progressiva descarbonització de l’economia així com la implantació progressiva de les energies renovables i la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, d’acord amb els compromisos adquirits per l’Estat espanyol i la Unió Europea i amb especial atenció al fet insular.

d)  El foment de la democratització de l’energia, entesa com:

—   El dret de la ciutadania a l’accés a l’energia com a consumidors i productors, i la responsabilitat d’aquests com a part activa del sistema.

—   El dret a la informació i a la formació per part de les persones usuàries en l’àmbit energètic per adaptar-ne el consum i la producció a polítiques energètiques sostenibles i eficients.

—   L’impacte econòmic, social i ambiental positiu del sistema energètic en els ciutadans.

e)  El foment de la gestió intel·ligent de la demanda d’energia amb l’objectiu d’optimitzar la utilització dels sistemes energètics d’acord amb els objectius d’aquesta llei.

f)  La planificació i la promoció de la resiliència i l’adaptació de la ciutadania, dels sectors productius i dels ecosistemes als efectes del canvi climàtic.

g)  L’avanç cap al nou model mediambiental i energètic seguint els principis de la transició justa, tenint en compte els interessos de la ciutadania i dels sectors afectats per aquesta transició.

h)  Promoure l’increment de la iniciativa pública en la comercialització de l’energia.

i)   El foment de l’ocupació i la capacitació en els nous sectors econòmics que es generin i promoguin.

 

Els principis que inspiren la llei són la disponibilitat d’energia d’acord amb les necessitats, l’assequibilitat, les garanties procedimentals i l’accés a la justícia, el bon govern, la sostenibilitat, l’equitat intrageneracional, l’equitat intergeneracional i la responsabilitat, en termes complexos dels governs, de les corporacions, de les generacions presents amb les futures i de la societat amb l’ecosistema. En particular, s’han de tenir en compte els potencials impactes laborals de les mesures i la necessitat d’evitar la deslocalització d’activitats, de llocs de feina o d’emissions de les Illes Balears a altres territoris, tot tenint en compte les directrius de l’Organització Internacional del Treball.

c

Objectius de la Llei


La llei té per objecte el compliment dels compromisos internacionals que emanen de l’Acord de París mitjançant l’ordenament de les accions encaminades a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic en les Illes Balears, així com la transició a un model energètic sostenible, socialment just, descarbonitzat, intel·ligent, eficient, renovable i democràtic.

c

Penetració d’energies renovables

El Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic ha de preveure les mesures necessàries per avançar cap a la major autosuficiència energètica, de manera que l’any 2050 hi hagi la capacitat per generar al territori de les Illes Balears, mitjançant energies renovables, almenys el 70% de l’energia final que es consumeixi en aquest territori.

El Pla ha de preveure quotes quinquennals de penetració d’energies renovables, per tecnologies, a fi d’assolir progressivament els objectius següents, definits com a proporció de l’energia final consumida en el territori balear:


a) El 35% per a l’any 2030.
b) El 100% per a l’any 2050.

Aquests objectius s’han d’ajustar a les particularitats de cada illa

c

Objectius d’estalvi i eficiència energètica

El Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic ha de concretar quotes quinquennals d’estalvi i eficiència energètica i ha de prendre com a base el consum primari registrat en l’exercici 2005 per assolir els objectius de reducció en el consum primari següents:


a) El 26% per a l’any 2030.
b) El 40% per a l’any 2050.

c

Objectius de reducció d’emissions

El Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic ha de preveure les quotes quinquennals de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’ hivernacle a fi d’assolir progressivament, prenent com a base de càlcul l’any 1990, els objectius següents:

a) El 40% per a l’any 2030.
b) El 90% per a l’any 2050.

Aquests objectius tenen caràcter vinculant per a les emissions difuses i indicatiu per a les no difuses.

c

c

Mesures principals de la Llei


c

c

c

c

c

Potenciar l’ús generalitzat de les energies renovables és un dels principals objectius i es concreta en determinades obligacions, com la d’instal·lar plaques solars als grans aparcaments i a les noves edificacions.

En el cas dels aparcaments, s’han introduït modificacions respecte del plantejament inicial. Hi estan obligats els aparcaments nous de més de 1.000 m² i els existents de més de 1.500 m².

S’han d’instal·lar també plaques solars en els nous edificis de més de 1.000 m² o en aquells en què es faci un canvi d’ús o reforma integral, amb l’excepció de si la coberta és de fibrociment.

Les edificacions aïllades només es podran subministrar amb energies renovables.

c

c

c

c

c

La Llei defineix un pla de ruta clar que afecta es Murterar i també les centrals de Maó, Eivissa i Formentera.

c

c

c

c

c

El 35 % de les emissions de CO2 a les Illes Balears prové del trànsit rodat. Per tant, actuar en la mobilitat és clau per mitigar els efectes del canvi climàtic.

Algunes de les principals accions que preveu la Llei són disposar de 1.000 punts de recàrrega de vehicles elèctrics el 2025 i tenir el 100 % del parc mòbil descarbonitzat el 2050.

Aquests objectius impliquen un seguit de passes, com ara:

— Circulació de cotxes i motos dièsel just fins a l'any 2025 (excepte els ja existents a les Illes Balears, que podran continuar circulant).
—Circulació de cotxes, motos, furgons i furgonetes contaminants (inclou benzina) just fins al 2035 (excepte els ja existents a les Illes Balears).
— Incloure de manera progressiva i obligada vehicles elèctrics o no contaminants a les empreses de lloguer de vehicles a partir de 2020 (2 % inicial) fins a arribar al 100 % el 2035.

Pel que fa a les empreses de lloguer, s’introdueixen sistemes de control sobre la flota per garantir que es va produint aquest canvi. Així, un mes després de l’entrada en vigor de la Llei, aquestes empreses hauran d’informar l’Administració de la llista dels vehicles que tenen matriculats, dels que són d’emissions zero i de si són contaminants. Hi haurà un distintiu que identificarà la flota de lloguer i si són d’emissions zero.

La Llei incorpora també la possibilitat que els municipis en els quals hi hagi àrees en què se superin els valors límit de qualitat de l’aire fixats hagin d’establir restriccions de circulació als vehicles.

Finalment, també inclou la necessitat de fixar, d’acord amb l’Estat, mesures per reduir la contaminació dels vaixells, com ara la declaració de zones ECA (àrees en les quals s’estableixen límits per a les emissions de gasos dels vaixells), juntament amb la definició dels criteris mínims en matèria d’emissions i qualitat de l’aire, que hauran de complir les embarcacions en les proximitats del territori de les Illes Balears.

Igualment —també d’acord amb l’Estat— s’hauran de definir plans de sostenibilitat en relació amb les emissions lligades al transport aeri.

c

c

c

c

c

Amb mesures com la que estableix que tot l’enllumenat públic ha de ser de baix consum el 2025 o d'altres com l’obligació de les grans i mitjanes empreses de calcular i registrar la petjada de carboni el 2020, així com el 2025 presentar i executar plans de reducció amb objectius vinculants.

c

Gobernança


Finalment, la Llei crea els organismes públics que han de garantir i vetlar per fer efectiva la transició energètica i la coordinació i l’aplicació de l’estratègia de lluita contra el canvi climàtic. Entre aquests organismes, hi ha el Consell Balear del Clima, que garantirà la participació permanent de la societat civil en la presa de decisions; el Comitè d’Experts, que graduarà i adequarà el compliment d’objectius a la situació real de cada moment, i l'Institut Balear de l’Energia (IBE).

c

La Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic

La Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic està integrada pels consellers i directors generals competents en matèria d’energia, mobilitat, medi ambient, territori, turisme, salut, educació, economia, treball i agricultura, i pels càrrecs de l’Administració de la comunitat autònoma que designi la Presidència del Govern.

Correspon a la Comissió:

  • Coordinar l’acció de l’Administració de la comunitat autònoma i els seus ens instrumentals en l’àmbit de la lluita contra el canvi climàtic.
  • Formular la proposta del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic, així com les propostes de modificació.
  • Avaluar les polítiques climàtiques i els diferents plans sectorials des del punt de vista de la seva adequació als objectius i principis establerts en aquesta llei i en el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic vigent.
  • Estudiar i debatre, a sol·licitud del conseller competent en matèria de canvi climàtic, les propostes de projectes de reglaments i plans relacionats amb els objectius d’aquesta llei.

c

El Consell Balear del Clima


El Consell Balear del Clima és l’òrgan col·legiat de caràcter consultiu, adscrit a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic, que té com a finalitats primordials assessorar les administracions públiques sobre les polítiques climàtiques i de transició energètica, proposar mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic, així com afavorir la participació dels sectors socials i econòmics de les Illes Balears en aquests àmbits.

Són funcions del Consell Balear del Clima:

  • Emetre un informe preceptiu  sobre els projectes de pla de transició energètica i canvi climàtic i de pla director sectorial energètic de les Illes Balears, així com sobre les seves modificacions.
  • Emetre un informe sobre els avantprojectes de disposicions legals o reglamentàries de la comunitat autònoma, en les matèries objecte d’aquesta llei, quan ho sol·liciti el conseller competent en matèria de canvi climàtic.
  • Elaborar propostes sobre planificació climàtica i sobre marcs estratègics d’adaptació al canvi climàtic, quan ho sol·liciti el conseller competent en matèria de canvi climàtic.
  • Emetre un informe sobre els instruments de planificació territorial i urbanística i sobre els plans d’acció d’energia sostenible i clima, quan ho sol·licitin les administracions territorials de les Illes Balears.
  • Avaluar el desenvolupament i la implantació de les polítiques en matèria de canvi climàtic, i, si escau, proposar canvis en la normativa vigent en aquesta matèria.
  • Promoure l’intercanvi d’informació sobre el canvi climàtic entre els diferents sectors socials i econòmics.

La composició, l’abast de les funcions i el règim de funcionament s’han de determinar reglamentàriament. En tot cas, en la composició del Consell s’hi ha de garantir la representació de les administracions insulars i municipals, del Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic, dels sectors econòmics, socials i professionals implicats, de les entitats representatives dels interessos mediambientals, de la universitat i dels grups d’investigació, i s’hi ha de fomentar una presència equilibrada d’homes i dones.

c

Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic

Es crea el Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic com a òrgan col·legiat que té com a finalitat assessorar el Govern de les Illes Balears en relació amb el desenvolupament i la consecució dels objectius marcats per aquesta llei. Està integrat per persones de reconegut prestigi en els camps mediambiental, laboral, energètic o de canvi climàtic, nomenades pel Govern de les Illes Balears.

Són funcions del Comitè d’Experts:

  • Assessorar, a petició del Consell Balear del Clima, sobre el desenvolupament de les polítiques climàtiques i sobre l’adequació de les polítiques als objectius d’aquesta llei i del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic.
  • Assessorar, a petició del Consell Balear del Clima, sobre l’adequació de projectes de normes i plans del Govern als objectius d’ aquesta llei.
  • Formular propostes encaminades al compliment dels objectius d’aquesta llei.

c

L’Institut Balear de l’Energia

Es crea l’Institut Balear de l’Energia com a entitat pública empresarial de les que preveu l’article 2.1.b) de la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, amb personalitat jurídica pròpia i diferenciada, adscrit a la conselleria competent en matèria de canvi climàtic. El consell d’administració està integrat per una presidència, que ha d’ocupar el conseller competent en matèria de canvi climàtic, i fins a un màxim de deu vocals nomenats atenent criteris de professionalitat.

L’Institut té com a finalitats bàsiques el foment i l’execució d’actuacions en matèria d’eficiència, gestió i estalvi energètics, com també d’energies renovables, la comercialització d’energia d’acord amb la normativa aplicable, l’elaboració d’estudis i anàlisis en matèria de canvi climàtic i transició energètica, així com la intervenció per fomentar la iniciativa energètica pública en tots els àmbits institucionals.

Són funcions de l’Institut, d’acord amb els seus estatuts, les següents:

  • Promoure i gestionar sistemes de producció d’energia renovable, sistemes d’emmagatzematge o gestió d’energia i sistemes de recàrrega de vehicles elèctrics.
  • Crear o participar en societats mercantils amb l’objectiu de comercialitzar energia elèctrica en règim de lliure competència, gestionar la venda d’excedents energètics d’instal·lacions d’autoconsum, recollida i anàlisi de les dades de consum i participar en la gestió intel·ligent de la demanda i en altres serveis del sistema elèctric.
  • Promoure actuacions i inversions públiques i privades en matèria d’absorció de diòxid de carboni, de la preservació i millora dels embornals de carboni i d’adaptació al canvi climàtic.
  • Fomentar la democratització de l’energia entre la ciutadania.
  • Obrir a la participació ciutadana els projectes energètics que es promoguin per part de l’ens, tant en el seu disseny com en el seu finançament.
  • Promoure campanyes d’informació i sensibilització ciutadana sobre el canvi climàtic i l’ús de l’energia.
  • Elaborar estudis i models predictius i emetre informes tècnics sobre tecnologies i sistemes energètics, hàbits de consum energètic, l’evolució del canvi climàtic i la vulnerabilitat dels diferents sectors econòmics, així com sobre el compliment dels objectius i les mesures del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic.
  • Fomentar la recerca, el desenvolupament, la formació i la reorientació professionals en matèria energètica.
  • Participar en projectes competitius d’àmbit estatal o internacional per tal de posar en marxa iniciatives relacionades amb els objectius d’aquesta llei o les funcions de l’Institut.
  • Proporcionar suport tècnic als gestors energètics i a les unitats de contractació de les diferents administracions públiques, elaborar programes de racionalització de l’ús de l’energia i promocionar l’aprofitament de recursos energètics renovables en l’àmbit del sector públic.
  • Proporcionar suport tècnic als municipis per a la redacció, l’execució i la revisió dels plans d’acció per al clima i l’energia sostenible.
  • Assessorar les institucions i les administracions públiques que ho sol·licitin sobre instruments fiscals utilitzables per avançar en la consecució de les finalitats d’aquesta llei.
  • Promoure actuacions i inversions públiques i privades en projectes R+D+i, a l’àmbit de la transició energètica.


Els poders públics, la ciutadania, les empreses, les organitzacions sense ànim de lucre i les associacions empresarials estan obligats a col·laborar amb l’Institut i a aportar-li les dades estadístiques necessàries per a l’execució de les polítiques climàtiques, d’acord amb els formats i amb els criteris de confidencialitat que s’estableixin. Quan sigui possible, les estadístiques han d’incloure la variable de sexe d’acord amb l’article 7 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes. Per a projectes de generació d’energia renovable, d’emmagatzematge d’energia o d’absorció de carboni que s’hagin de dur a terme a terrenys que siguin propietat d’una altra administració, l’Institut Balear de l’Energia pot redactar i dur a terme la tramitació administrativa dels projectes corresponents una vegada que hagi rebut la comunicació de la voluntat d’aquella administració per procedir a la posada a disposició dels terrenys amb aquesta finalitat, sense perjudici de la necessitat d’instrumentar posteriorment la cessió de la titularitat, si escau, dels terrenys, l’atorgament del títol habilitant per executar les obres o el mecanisme corresponent de col·laboració entre les administracions.