Torna

Canvi Climàtic

c

L'efecte hivernacle

c

c

PDF Fulletó divulgatiu sobre l'efecte hivernacle

c

c

A l'atmosfera hi ha una complexa mescla de gasos que envolten la Terra, tant naturals com d'origen antropogènic, que compleixen unes funcions determinades i a més a més hi fan possible la vida.

La major part de l'energia procedent del Sol arriba a la superfície terrestre i aquesta la remet a l'atmosfera en forma de radiació infraroja. Aquesta radiació és a la vegada absorbida i remesa en totes direccions per alguns components de l'atmosfera i queda així retinguda, contribuint a que la temperatura mitjana del planeta sigui aproximadament d'uns 15ºC. Aquests components de l'atmosfera són els anomenats gasos d'efecte hivernacle, els quals ajuden a conservar el calor a la Terra al mateix temps que fan possible que el nostre planeta sigui habitable. Sense aquest procés natural, la temperatura de la Terra seria molt més baixa. De fet, la temperatura mitjana de la Terra seria de -18ºC , massa freda per permetre la diversitat de vida que hi ha actualment.

Els principals gasos d'efecte hivernacle són el vapor d'aigua (H2O), el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), l'òxid nitrós (N2O) i alguns halocarburs fluorats: els hidrofluorocarburs (HCFC), els perfluorocarburs (PFC) i l'hexafluorur de sofre (SF6). Els quatre primers gasos es troben de forma natural a la composició de l'atmosfera. L'activitat industrial, en cremar combustibles fòssils, desprèn grans quantitats de diòxid de carboni i òxid de nitrògen. El metà es genera com a resultat de l'activitat agrícola i ramadera. Els halocarbons són d'origen antropogènic.

c

     
Diagrama explicatiu de l'efecte hivernacle. Feu click per engrandir la imatge.

c

D'ençà de la Revolució Industrial, els països desenvolupats han produït quantitats creixents de gasos d'efecte hivernacle cremant els combustibles fòssils com el carbó, el petroli o el gas natural, per fer córrer els nostres vehicles, funcionar les indústries i generar l'energia elèctrica que consumim a les nostres cases.

D'altra banda, el devastament de terres per a ús agrícola, la ramaderia intensiva, etc. també contribueixen en menor mesura a augmentar les concentracions de gasos d'efecte hivernacle al nostre planeta.

c

Potencial d'escalfament global (PEG)

c

La intensitat en què els gasos contribueixen a l'efecte hivernacle es mesura a partir del anomenat Potencial d'escalfament global. Per tal de poder comparar aquest paràmetre entre els diferents gasos s'utilitza el concepte de CO2 equivalent, és a dir, l'efecte d'escalfament durant 100 anys que produeix 1 kg de gas d'efecte hivernacle en relació a 1 kg de CO2.

c

 
Processos que produeixen gasos Gasos d'efecte hivernacle

Potencial d'escalfament global
(CO2 equivalent)

Crema de combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural) per a la producció d'electricitat, fabricació de ciment, combustible per als vehicles, etc.

Diòxid de carboni
(CO2)

1

Activitat ramadera (rumiants), els abocadors i les extraccions de gas i petroli

Metà
(CH4)

21

Degradació de fertilitzants nitrogenats i deixalles del bestiar

Òxid nitrós
(N2O)

310

Processos d'origen industrial que s'utilitzen per a la fabricació d'escumes, en els sistemes de refrigeració i equips d'aire condicionat, com agents de neteja, en transformadors elèctrics, etc.

Hidrofluorocarburs
HFC 23 (CHF3)

12.000

Hidrofluorocarburs
HFC 134 a (CF3CH2F)

1.300

Hidrofluorocarburs
HFC 152 a (CH3CHF2)

120

Tetrafluorometà

(CF4)

5.700

Hexafluoretà

(C2F6)

11.900

Hexafluorur de sofre
(SF6)

22.000
Font:  IPCC (2009)