Torna

Portal de la Direcció General de Dependència

Valoració i reconeixement de la discapacitat

imagencentro discapacitat.jpg

El reconeixement del dret es gestiona a través de les unitats tècniques administratives del Servei de Valoració i Orientació de la Discapacitat i la Dependència, i té validesa a tot l’Estat. Un equip tècnic format per un/a metge/essa, un/a psicòleg/a i un/a treballador/a social, i altres professionals, si n’és el cas, duu a terme la valoració i emet la proposta de resolució de reconeixement del grau de discapacitat, de la necessitat d’ajuda d’una tercera persona per a les activitats de la vida diària i de les dificultats de mobilitat per utilitzar el transport col·lectiu, d’acord amb els barems aprovats pel Reial decret 1971/1999, de 23 de desembre, tenint en compte que:

1. La patologia que ha donat origen a la deficiència ha d’haver estat prèviament diagnosticada pels organismes competents, ha d’haver-se aplicat el tractament adequat i ha d’estar documentada.

2. El diagnòstic de la malaltia no és un criteri de valoració en si mateix, però sí que ho són les conseqüències que se’n deriven.

3. Són deficiències permanents aquelles alteracions no recuperables. El temps mínim que ha de transcórrer entre el diagnòstic i el final del tractament i l’acte de valoració és, com a mínim, de sis mesos per tal que la deficiència pugui considerar-se instaurada.

4. Les deficiències permanents s’avaluen, sempre que sigui possible, mitjançant proves específiques i objectives.

5. La valoració de les malalties que es produeixen per manifestacions intermitents (asma, esclerosi, colitis ulcerosa...) han de ser avaluades en els períodes intercrítics.

6. La discapacitat pot ser objecte de revisió en els supòsits següents: Quan s’hagi reconegut amb caràcter temporal. Quan es produeixin millores o agreujaments; en aquest darrer cas, sempre que hagin transcorregut dos anys, llevat de casos amb patologies sobrevingudes. En el cas d’errors de diagnòstic, material o de fet, que poden ser rectificats en qualsevol moment, d’ofici o a instàncies de la persona interessada.

7. Es considera que hi ha discapacitat sempre que s’obtengui en el barem un mínim d’un 33 %.