1. Quin objecte té la Llei de la dependència?
2. Quins són els seus principis fonamentals?
3. A quines persones s’adreça?
5. Qui pot acollir-se a la Llei?
6. Què s’ha de desplegar per tramitar les sol·licituds de prestacions?
7. Quins criteris s’utilitzen per assignar prestacions i serveis?
8. Com es mesuren el grau i el nivell de dependència?
9. Què s’entén per autonomia personal?
10. Com puc suposar si estic en una situació de dependència?
11. Com es determina si estic en una situació de dependència?
12. Què són les activitats bàsiques de la vida diària?
13. Quins graus es preveuen en la dependència?
14. Qui pot sol·licitar el reconeixement de la situació de dependència?
16. I ara què?
18. Quin és el catàleg de serveis i prestacions de dependència?
19. Què són els serveis de prevenció i promoció de l’autonomia personal?
20. Què és la teleassistència?
21. Què és el servei d’ajuda domiciliària?
22. Què són els serveis de centre de dia o de nit?
23. Què és el servei d’atenció residencial?
24. Què és la prestació econòmica vinculada al servei?
25. Què es la prestació econòmica per a atencions en l’entorn familiar?
26. Què es la prestació econòmica d’assistent personal (únicament per als graus III)?
28. Què és la prestació econòmica d’assistència personal?
29. Han de participar les persones beneficiàries en el cost de les prestacions?
Reconèixer un nou dret (universal i subjectiu) de la ciutadania a Espanya: el dret a la promoció de l’autonomia personal i a l’atenció de les persones en situació de dependència.
El caràcter universal i públic de les prestacions, l’accés a les prestacions en condicions d’igualtat i no-discriminació, i la participació de totes les administracions públiques en l’exercici de les seves competències.
A les persones que es trobin en situació de dependència (gent gran dependent; persones amb discapacitats moderades i greus o gran dependents; infants menors de tres anys amb problemes de dependència; persones que tenguin una discapacitat psíquica, intel·lectual o bé una malaltia mental i que siguin dependents).
És la situació, de caràcter permanent, en què es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat i lligades a la manca o a la pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessiten l’atenció d’una altra o d’altres persones o ajudes importants per dur a terme activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, altres suports per a l’autonomia personal.
El desplegament de la Llei de la dependència suposa:
L’assignació de prestacions es fa segons el grau i el nivell de dependència.
El grau i el nivell de dependència es mesuren seguint les pautes establertes en el barem aprovat pel Reial decret 504/2007, de 20 d’abril de 2007.
La capacitat de controlar, afrontar i prendre, per iniciativa pròpia, decisions personals sobre com viure d’acord amb les normes i les preferències pròpies, i també de desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària.
És possible que estigueu en situació de dependència si es donen les circumstàncies següents:
El sistema d’atenció a les persones en situació de dependència estableix un barem comú per a totes les comunitats autònomes. El barem és un instrument de mesura dels suports que les persones en situació de dependència necessiten per a les activitats bàsiques de vida diària. Aquest instrument és aplicat pels tècnics de l’Administració autonòmica, que hi estan especialitzats.
El barem diferencia l’edat de les persones i la necessitat de més o menys supervisió per a les activitats bàsiques de la vida diària.
Són les que permeten a la persona desenvolupar-se amb un mínim d’autonomia i independència, com ara la cura personal, les activitats domèstiques bàsiques, la mobilitat essencial, reconèixer persones i objectes, orientar-se, i entendre i executar ordres o tasques senzilles, etc.
El grau i el nivell de dependència es determinen mitjançant l’aplicació del barem acordat pel Consell Territorial del Sistema per a la Autonomia i Atenció a la Dependència, aprovat pel Govern de l’Estat mitjançant el Reial decret 504/2007, de 20 d’abril.
Cada un dels tres graus de dependència es classifica en dos nivells, segons l’autonomia de les persones i la intensitat de l’atenció que necessita.
El procediment de sol·licitud del reconeixement de dependència s’inicia a instància de la persona que pot estar afectada per algun grau de dependència o per qui la representa legalment. La informació i la recepció de sol·licituds correspon als centres de serveis socials municipals.
Els centres de serveis socials municipals constitueixen el primer nivell d’atenció del Sistema Públic de Serveis Socials, com a resposta propera davant qualsevol demanda o necessitat social. Es caracteritzen per adreçar-se a tota la població propera al centre municipal i facilitar l’accés al ciutadà.
La sol·licitud s’ha de fer mitjançant el model normalitzat, i s’ha de presentar la documentació següent:
Una vegada presentada tota la documentació requerida s’inicien les següents passes:
Aquest programa individual d’atenció (PIA) contindrà:
L’efectivitat del dret a les prestacions s’exerceix de forma progressiva, de la manera següent:
El sistema d’atenció a les persones en situació de dependència estableix un catàleg dels possibles serveis i prestacions econòmiques:
(i) Atenció de les necessitats de la llar
(ii) Cures personals
(i) Centre de dia per a gent gran
(ii) Centre de dia per a persones menors de 65 anys
(iii) Centre de dia d’atenció especialitzada
(iv) Centre de nit
(i) Residència de gent gran en situació de dependència
(ii) Centre d’atenció a persones en situació de dependència segons el tipus de discapacitat
Tenen per finalitat prestar assessorament, orientació i assistència en tecnologies assistides i adaptacions per a les activitats bàsiques de la vida diària. Ofereixen serveis de rehabilitació, teràpia ocupacional i programes d’autonomia personal.
Facilita l’assistència mitjançant l’ús de tecnologies de comunicació, i permet una resposta immediata davant situacions d’emergència o d’inseguretat, soledat o aïllament.
És el conjunt d’actuacions fetes al domicili de les persones en situació de dependència amb la finalitat d’atendre’n les necessitats de la vida diària, ja siguin necessitats de la llar o atencions personals.
Ofereixen una atenció integral en horari de dia o de nit a les persones en situació de dependència, amb l’objectiu de millorar o mantenir el millor nivell possible d’autonomia personal i donar suport a les famílies o els cuidadors.
La prestació d’aquest servei té com objectiu prestar una atenció professional 24 hores al dia, durant tot l’any, i pot tenir caràcter permanent, quan el centre residencial es converteixi en la residència habitual de la persona, o temporal quan sigui una estada temporal de respir.
Aquesta prestació es pot pagar únicament si no hi ha plaça a un centre públic. L’Administració dóna una aportació econòmica per ajudar a pagar el servei, degudament autoritzat, rebut de manera privada.
La Llei preveu, excepcionalment, en les situacions en les quals no hi hagi serveis adients, una prestació econòmica per a les atencions necessàries en l’entorn habitual de la persona en situació de dependència.
Ha de confirmar-se que es donen les condicions adequades de convivència i habitabilitat. La persona que fa de cuidador ha de tenir més de 18 anys, residir en el domicili de la persona en situació de dependència, i ha de ser un familiar seu fins al tercer grau de parentiu.
El seu objectiu és facilitar la promoció de l’autonomia a les persones amb gran dependència, amb independència de l’edat.
Aquesta prestació vol contribuir a la contractació d’una assistència personal que faciliti a la persona beneficiària una vida més autònoma, per promoure l’accés a l’educació i al treball.
Sempre que hi hagi les circumstàncies familiars i d’altre tipus adequades per a això, de manera excepcional, la persona beneficiària pot optar per ser atesa en el seu entorn familiar, i el seu cuidador rep una compensació econòmica per això. En aquest cas, el cuidador familiar ha d’estar donat d’alta a la Seguretat Social. EI suport a cuidadors comporta programes d’informació i formació, i períodes de descans per als cuidadors no professionals, encarregats d’atendre les persones en situació de dependència.
Les persones beneficiàries de les prestacions de dependència participen en el finançament segons el tipus i el cost del servei i la seva capacitat econòmica. La capacitat econòmica de la persona beneficiària es té també en compte en la determinació de la quantia de les prestacions econòmiques. Cap ciutadà no queda fora de la cobertura del sistema perquè no disposi de recursos econòmics.
La prestació econòmica d’assistència personal té com a finalitat la promoció de l’autonomia de les persones amb gran dependència. EI seu objectiu és contribuir a la contractació d’una assistència personal, durant un nombre d’hores, que faciliti a la persona beneficiària l’accés a l’educació i a la feina, i també una vida més autònoma en l’exercici de les activitats bàsiques de la vida diària. Amb l’acord previ del Consell Territorial del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència s’estableixen les condicions específiques d’accés a aquesta prestació.