Com es fa una estadística?
El procés d’elaboració d’una estadística segueix normalment les fases següents:
- Definir què volem estudiar; és a dir, quina és la pregunta que ens hem formulat.
- Seleccionar de manera adequada la mostra. Una tria incorrecta pot fer que la resta del procés sigui erroni. Una bona mostra ha de ser representativa de la població.
- Recollir les dades de manera sistemàtica i organitzar-les bé. Per això, podem utilitzar fulls de càlcul o bases de dades. Sempre serà més fàcil que fer-ho només amb un paper i un llapis, no? Però també es pot fer d’aquesta manera menys tecnològica (més “tradicional i casolana”).
- Tractar les dades matemàticament per obtenir xifres, percentatges, mitjanes (mitjana aritmètica, mediana…), mesures de dispersió (variància, desviació estàndard), indicadors, taules i gràfics que ajudin a respondre la pregunta que ens hem formulat inicialment.
- Analitzar els resultats i interpretar les dades extretes per trobar la resposta al dubte plantejat inicialment. És la fase de les conclusions.
Vegem-ho amb un exemple concret:
EXEMPLE: com es fa una estadística?
QUÈ VOLEM ESTUDIAR?
Ens interessa conèixer quina és la valoració dels alumnes del nostre institut sobre la qualitat del menjador.
MOSTRA
A l’institut hi ha molts d’alumnes matriculats i en un any no tenim temps d'entrevistar-los a tots per conèixer la seva opinió; a més, hi hauríem de dedicar molt de temps. Per això, cal que seleccionem un grup que sigui representatiu de la població total (alumnes de l’institut que utilitzen el servei de menjador). Aquest “subgrup” seria la mostra del nostre estudi.
Aquí es plantegen dues qüestions:
- És una població en si mateixa: tot l'alumnat que utilitza el servei de menjador i amb el qüestionari ho sabrem "tot" sobre aquesta població.
- O és una mostra autoseleccionada i, per tant, no representativa: si un alumne va anar al menjador i no li va agradar gens, no hi tornarà mai més i nosaltres no en sabrem la seva opinió.
RECOLLIDA DE DADES
Podríem lliurar un breu qüestionari als alumnes que formen part de la mostra que inclogués preguntes relacionades amb el menjar (varietat, qualitat…), el nombre de vegades que va al menjador a la setmana, la netedat del menjador, l'eficiència del servei...
Una vegada recollits els qüestionaris, introduiríem les opinions en un full de càlcul.
TRACTAMENT MATEMÀTIC
Ara ens tocaria aplicar fórmules que ens facilitassin la comprensió dels resultats. Podríem començar, per exemple, per sumar el total d’alumnes que han opinat que la qualitat del menjar és bona. Després, calcularíem quin percentatge representa sobre el total de participants.
CONCLUSIONS
Una vegada analitzades les dades, podrem concloure si la valoració del menjador és positiva, en quin percentatge, quins aspectes del menjador són millorables, si els homes fan valoracions més negatives que les dones o a l’inrevés...