-
Campana de Gauss
-
CAPI
-
Caracter
-
Cartograma
-
CASI
-
Categoria
-
CATI
-
CAWI
-
Cens
-
Cens agrari
-
Cens d’habitatges
-
Cens de població
-
Cens electoral
-
Cicle econòmic
-
Cistell de consum
-
Classificació estadística
-
CNAE
-
CNED
-
CNO
-
Codi de bones pràctiques
-
Coeficient de correlació
-
Coeficient de variació
-
Combinació
-
Comptabilitat Nacional
-
Contrast d’hipòtesi
-
Correlació
-
Conjuntura
-
Creixement econòmic
Campana de Gauss
Corba de forma acampanada corresponent a la funció de densitat de probabilitat d'una distribució normal.
CAPI
Sigla de la denominació anglesa computer-assisted personal interviewing. Recollida de dades a través d’una entrevista personal assistida per ordinador.
Caracter
Element objecte d’estudi, per exemple sexe, edat…(en estadística és equivalent al concepte variable).
Cartograma
Mapa sintetitzat en què es dóna preferència a la informació estadística sobre determinats aspectes geogràfics o geològics.
CASI
Sigla de la denominació anglesa computer-assisted self-completion Interviewing. Recollida de dades en què l’entrevistat introdueix ell mateix les dades en un terminal informàtic sense presència de l’entrevistador.
Categoria
Grup en què es poden reunir diferents objectes atenent una propietat, una condició, etc., especialment la seva importància, grau o condició social. Valors que pren una variable qualitativa. Per exemple a la variable sexe poden distingir-se les categories home i dona.
CATI
Sigla de la denominació anglesa computer-assisted telephone interviewing. Recollida de dades a través d’enquestes telefòniques en què l’entrevistador va introduint en l’ordinador les dades que li comunica l’entrevistat.
CAWI
Sigla de la denominació anglesa computer-assisted Web interviewing. Recollida de dades a través de llocs web en els quals l’entrevistat introdueix les dades.
Cens
Recompte exhaustiu d'una població estadística.
Cens de població
Recompte exhaustiu de la població d’un país que permet conèixer les característiques socials i demogràfiques de les persones (edat, estat civil, estudis…) i constitueix l’operació de major rang dins l’activitat estadística oficial.
El primer cens modern a l’Estat espanyol data de 1768 i a partir de l’any 1950 es denominaren censos de població i habitatges, perquè relacionaven les característiques dels habitants amb les dels habitatges que ocupaven. Amb referència a 1 de novembre de 2001 s’han realitzat els primers censos demogràfics del segle XXI, que són els darrers disponibles.
Cens electoral
Registre en el qual s'inscriuen tots els ciutadans amb dret a vot.
Cens d’habitatges
Conjunt d’operacions tendents a recopilar, resumir, valorar, analitzar i publicar les dades relatives a tots els llocs destinats a habitacle humà que s’han concebut com a tals (habitatges familiars) i a enumerar els que, malgrat que no s'han concebut amb aquesta finalitat, tenen, tot i així, aquest ús (allotjaments fixos o mòbils).
Cens agrari
Operació estadística a gran escala que es duu a terme periòdicament per reunir, processar i difondre dades sobre l’estructura del sector agrari d’un país (dimensions de les explotacions, règim de tinença i aprofitament de les terres, àrees conreades, reg, ramat, mà d’obra...)
Cicle econòmic
Sèrie de fluctuacions alternatives d’alça i baixa que es produeixen al llarg dels anys en l’activitat econòmica.
Cistell de consum
Conjunt de béns i serveis seleccionats de la despesa total analitzada en l’Enquesta de pressuposts familiars (ECPF). Actualment, un bé o servei s’inclou en la cistella si supera el 0,3 per mil de la despesa total de l’ECPF. La cistella de la compra de l’IPC base de 2006, la conformen un total de 491 articles.
Classificació estadística
Estructures elaborades amb l’objectiu de poder agrupar unitats homogènies, segons un criteri definit, en una mateixa categoria. Amb això, s’aconsegueix que un conjunt d’informació pugui tractar-se a través d’un codi i facilitar així les análisis estadístiques i la interpretació de les dades.
CNAE
Classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE 2009). Les unitats que agrupa una classificació d’activitats són les empreses i els establiments que tenen activitats comunes. Les principals ocupacions són:
A. Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca.
B. Indústries extractives.
C. Indústria manufacturera.
D. Subministre d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat.
E. Subministre d’aigua, activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació.
F. Construcció.
G. Comerç a l’engròs i al detall, reparació de vehicles de motor i motocicletes.
H. Transport i emmagatzematge.
I. Hoteleria.
J. Informació i comunicacions.
K. Activitats financeres i d’assegurances.
L. Activitats immobiliàries.
M. Activitats professionals, científiques i tècniques
N. Activitats administratives i serveis auxiliars.
O. Administració pública i defensa; seguretat social obligatòria
P. Educació
Q. Activitats sanitàries i de serveis socials.
R. Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment.
S. Altres serveis.
T. Activitats de les llars com a ocupadors de personal domèstic, activitats de les llars com a productors de béns i serveis per a ús propi.
U. Activitats d’organitzacions i organismes extraterritorials.
CNED
Classificació nacional d’educació (CNED 2000). Instrument per recollir, tractar i analitzar les dades relatives a l’educació, per facilitar-ne l'harmonització nacional i la comparació internacional. Els nivells de la CNED són:
A. Educació infantil
B. Educació primària
C. Programes per a la formació i la inserció laborals que no requereixen una titulació acadèmica de la primera etapa de secundària per poder-se cursar
D. Primera etapa d’educació secundària
E. Programa per a la formació i la inserció laborals que requereixen una titulació d’estudis secundaris de primera etapa per poder cursar-se
F. Segona etapa d’educació secundària
G. Programes per a la formació i la inserció laborals que requereixen una titulació d’estudis secundaris de segona etapa per poder cursar-los
H. Ensenyaments de grau superior de formació professional específica i equivalents, arts plàstiques i disseny i esportives
I. Altres programes de dos i més anys que requereixen el títol de batxiller
J. Ensenyament universitari de primer i segon cicle
K. Programes que requereixen una titulació universitària per poder cursar-se
L. Ensenyament universitari de tercer cicle
M. Programes formatius per als quals no s’especifica el requisit de formació acadèmica per poder cursar-los
CNO
Classificació nacional d’ocupacions. Aquesta classificació garanteix el tractament uniforme de les dades estadístiques sobre ocupacions en l’àmbit nacional i facilita la comparació internacional i comunitària. Els criteris utilitzats són el tipus de feina realitzada i la qualificació (capacitat per desenvolupar tasques inherents a una ocupació determinada).
Codi de bones pràctiques
Instrument autoregulador basat en quinze principis que les autoritats encarregades de la governança i les autoritats estadístiques de la Unió Europea es comprometen a respectar i a revisar-ne l’aplicació periòdicament utilitzant els indicadors de bones pràctiques corresponents a cadascun d’aquests principis.
Coeficient de correlació
Coeficient adimensional comprès entre -1 i +1 que mesura el grau de relació lineal entre dues variables quantitatives. Si el coeficient és 0, significa que no hi ha correlació entre les variables; si el valor és -1, indica una correlació negativa perfecta (és a dir, com més elevat sigui el valor de la primera variable, menor será el valor de la segona variable); contràriament, si el valor és +1 hi ha una correlació positiva perfecta.
Coeficient de variació
Mesura de dispersió adimensional que resulta de dividir la desviació estàndard per la mitjana aritmètica. Indica la representativitat de la mitjana aritmètica dels valors de la variable. Es calcula fent el quocient entre la desviació estàndard i la mitjana aritmètica, i normalment es dóna en percentatges, és a dir, multiplicat per cent. Si el coeficient de variació és petit (proper a 0), aleshores els valors presenten poca dispersió respecte a la mitjana aritmètica, és a dir, que la mitjana és molt representativa.
Combinació
Cadascun dels subconjunts del mateix nombre d’elements d’un conjunt finit donat, i de manera que dos d’aquests subconjunts difereixen en un element. Per exemple, en el conjunt de valors 1, 2, 3 i 4, si els prenem de 2 en 2, tindrem les combinacions sense repetició següents: (1, 2), (1, 3), (1, 4), (2, 3), (2, 4) i (3, 4).
Comptabilitat nacional
Registre sistemàtic dels fluxos de producció, renda i despesa de l’economia durant el període comptable considerat.
Contrast d’hipòtesi
Metodologia d’inferència estadística per jutjar si una propietat que se suposa que compleix una població estadística és compatible amb el que s'ha observat en una mostra d'aquesta població.
El procediment que se segueix consisteix a plantejar una hipòtesi determinada i una d'alternativa, i s'intenta dirimir quina de les dues és la hipòtesi correcta tenint en compte la informació que proporciona la mostra.
Correlació
Grau d’interdependència entre diverses variables o entre diferents conjunts de nombres. (Vegeu Coeficient de correlació)
Conjuntura
Estat general de l'activitat econòmica en una etapa determinada del cicle econòmic.
Creixement econòmic
Creixement sostingut de la capacitat productiva d'una àrea geogràfica i de l'aprofitament i la millora dels seus recursos disponibles, normalment associat a una expansió del capital i de la força del treball, a la innovació tecnològica i empresarial, i a un increment del comerç.