Salut mental

El Pla Estratègic de Salut Mental 2016-2022 estableix les prioritats següents a l’hora d’avançar en els models i en els processos assistencials d’atenció a la salut mental:

• Incrementar progressivament els serveis comunitaris i prioritzar els serveis de proximitat (atenció domiciliària, unitats comunitàries de rehabilitació, centres de dia, habitatges tutelats i recursos d’integració).
• Garantir una cartera de serveis comuns sanitaris i socials en salut mental a totes les Illes Balears.
• Elaborar i aplicar un Pla d’Atenció Comunitària de caràcter polivalent i preventiu destinat a fomentar l’autonomia de les persones.
• Millorar l’atenció de la salut mental en els pacients amb una edat avançada.
• Millorar l’organització i l’atenció a les persones amb addiccions.
• Potenciar els serveis d’atenció a l’àmbit infantojuvenil.
• Promoure la salut i la prevenció de les malalties mentals.
• Oferir formació contínua als professionals.

El pots descarregar en PDF en aquest enllaç.

La identitat de gènere és la lliure expressió de la diversitat humana. S’entén que totes les persones tenen dret a definir la identitat pròpia i a expressar-la amb relació a les necessitats que tenguin. És un dret que no es pot qüestionar.

L’expressió diversa de les característiques de gènere, incloent-hi les identitats que no estan associades al sexe assignat en el moment de néixer, és un fenomen humà comú i multicultural, que no s’ha de considerar patològic. El sistema públic de salut ha de respectar les possibles identitats o expressions de gènere i no les ha de jutjar, i també ha de respectar el ritme de cada procés, al qual cada persona decideixi recórrer. Per tant, els processos transidentitaris es reconeixen com una manifestació de la diversitat que ara es vol posar en relleu, amb plena consciència que cada procés és únic i singular.

En aquest protocol s’ha utilitzat el terme persones trans com un concepte paraigua que permet reflectir la realitat diversa de persones que s’autodefineixen, o no, com a persones transsexuals, transgènere, trans, no binàries, de gènere fluid, de gènere neutre o de qualsevol altra identitat social emergent. El que trans pretén assenyalar és l’heterogeneïtat a l’hora de concebre el cos, la identitat i les vivències, que va més enllà de les normes socials imposades.

En els darrers anys, s’han produït canvis i avanços importants en el marc legislatiu amb relació a la identitat de gènere i a la categorització d’aquesta en l’àmbit de la salut. A les Illes Balears, és vigent des de l’any 2016 la Llei 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per erradicar l’LGTBI fòbia, a més d’altres normes relacionades, tant d’àmbit autonòmic com estatal.

Cal ser conscients que vivim en una societat marcada per una estructura social binària pel que fa al gènere, que concep les identitats en dues úniques categories exclusives i excloents (home i dona). En les persones trans, pot haver-hi dissonància entre el sexe atribuït en el moment de néixer i el gènere expressat i sentit com a propi, i es poden produir alts nivells d’estigmatització, discriminació i victimització, que generen en la persona una visió negativa de si mateixa, possiblement acompanyada d’abandonament escolar o laboral, a més de comorbiditat clínica i disfunció social i familiar.
Per això, cal elaborar un protocol que serveixi de guia per oferir de manera ordenada i sistemàtica una atenció integral, personalitzada i respectuosa amb l’autodeterminació de gènere a les persones usuàries que voluntàriament venguin als serveis públics de salut de les Illes Balears.

Aquí pots descarregar el Protocol integral d’atenció sanitària de persones trans en PDF.
 

Segons l’Organització Mundial de la Salut, més de 800.000 persones moren cada any per suïcidi; és la tercera causa de mort entre joves de 15 a 19 anys.

L’any 2018, el suïcidi va ser la principal causa de mort no natural a Espanya. La taxa estatal va ser de 7,57 persones mortes per cada 100.000 habitants, és a dir, es van comptabilitzar 3.539 defuncions per aquesta causa. A les Illes Balears, aquell mateix any van morir 71 persones per suïcidi (la taxa va ser de 6,29 persones per cada 100.000 habitants), però la del grup d’edat de 15 a 19 anys va ser de 7,01 persones per cada 100.000 habitants. 

S’estima que per cada suïcidi hi ha hagut entre 10 i 30 temptatives. Aquesta xifra ascendeix fins a un interval de 100 a 200 temptatives per cada suïcidi en l’adolescència. A més, per cada suïcidi queden afectades per sempre entre 6 i 10 persones de l’entorn de la víctima, que també esdevenen víctimes supervivents de la pèrdua. Per tant, es tracta d’un problema greu de salut pública, que cal abordar. Se sap que els suïcidis es poden prevenir. Però perquè les respostes siguin eficaces es requereix una estratègia integral multisectorial de prevenció d’àmbit estatal.

L’any 2014, l’Organització Mundial de la Salut va declarar la prevenció del suïcidi com un imperatiu global i va instar tots els estats del món a impulsar i establir estratègies integrals de prevenció. Per aquest motiu, la Conselleria de Salut i Consum, per mitjà del Pla Estratègic de Salut Mental de les Illes Balears 2016-2022, va decidir prioritzar la creació de l’Observatori del Suïcidi en el si del Servei de Salut de les Illes Balears. Alguns dels seus objectius són impulsar accions encaminades a la prevenció, la detecció i l’abordatge de la conducta suïcida; elaborar protocols d’actuació per a diferents col·lectius vulnerables, i millorar els canals de derivació, comunicació i gestió de casos entre els professionals de la salut i els d’altres àmbits. 

Aquesta guia està adreçada als professionals dels centres educatius (docents, equips d’orientació, personal no docent, etc.) i al conjunt de professionals que, d’una manera o d’una altra, estan vinculats a aquests (equips de Consulta Jove, policies tutors, treballadors socials, educadors de carrer, etc.). 

Tots podem tenir un paper important en la prevenció del suïcidi, perquè és un problema global i multicausal en el qual és difícil intervenir, i per això són essencials la difusió apropiada de la informació i la sensibilització del problema a fi que els programes de prevenció tenguin èxit. Els programes de prevenció, l’educació per a la salut i la millora de la convivència als centres educatius obtenen més bons resultats amb la participació de la comunitat i l’aprovació dels equips directius i la comunitat educativa (famílies, personal docent i alumnat). Seguint aquesta directriu, a les Illes Balears disposam del programa CEPS (per Centres Educatius Promotors de la Salut), que pretén facilitar que tota la comunitat educativa adopti models de vida saludables en un entorn favorable per a la salut.

Cal considerar que l’establiment de diferents estratègies preventives i una intervenció ràpida i decidida del professorat poden arribar a salvar vides d’alumnes. En alguns casos, la intervenció consistirà a avisar la seva família o qui en té la tutela legal o bé activar els serveis d’emergències o sanitaris oportuns perquè valorin la situació i hi intervenguin. La majoria dels centres educatius tenen identificats els seus propis recursos de zona: equips dels centres de salut, que els poden assessorar en temes relacionats amb la salut; policies especialitzats en la infància, i serveis socials i de protecció de menors. Així mateix, alguns centres d’educació secundària disposen de Consulta Jove, en la qual es poden detectar alumnes en risc autolític i emprendre les actuacions oportunes quan s’identifiquin casos, coordinant-se amb l’equip de salut, CoorEducaSalutMental o altres dispositius. 
Aquesta guia pretén facilitar informació sobre la conducta suïcida, facilitar les claus per reconèixer-ne els factors de risc, donar a conèixer els factors protectors, mostrar la manera d’afrontar el problema i indicar com actuar en cada situació que es detecti, tot això en l’àmbit dels centres educatius de les Illes Balears.

Aquí pots descarregar, en PDF, la Guia per a la prevenció i el primer abordatge de la conducta suïcida als centres educatius de les Illes Balears.
 

La conducta suïcida és una realitat ocultada fins fa molt poc. És un problema al qual ningú ha mirat de cara. Ha estat ocultada per la por i per l’estigma durant massa temps. D’altra banda, ens afecta a tots com a persones, independentment de l’edat, el sexe, la cultura, el grup poblacional i el gènere, i també al nostre entorn més proper, familiar i social.

Ha arribat el moment de mirar, intentar comprendre i actuar en conseqüència. Així ho prioritza l’Organització Mundial de la Salut com a imperatiu global, després d’alertar que el suïcidi provoca més morts que les guerres.

Per tot això, la Conselleria de Salut i Consum va decidir donar prioritat a les recomanacions del Pla Estratègic de Salut Mental de les Illes Balears 2016-2022 pel que fa a la prevenció del suïcidi creant l’Observatori del Suïcidi, que s’havia d’encarregar de començar a sensibilitzar la societat, de formar els professionals i d’implementar i coordinar accions eficaces perquè les Illes Balears estiguin a l’altura d’encarar el problema, de reduir la taxa de mortalitat i de pal·liar el dolor que aquestes morts produeixen en el seu entorn.

El Pla de Prevenció, Actuació i Abordatge de la Conducta Suïcida a les Illes Balears recull i sistematitza el camí recorregut per tots els sectors interpel·lats, recomana el camí que cal seguir i convida a continuar sumant cada vegada més actors. Per elaborar-lo, l’Observatori del Suïcidi ha mantingut un diàleg constant amb les institucions, les entitats i els col·lectius implicats. Cal destacar l’estreta relació de col·laboració amb l’Associació de Familiars i Amics de Supervivents per Suïcidi de les Illes Balears (AFASIB), que du a terme una essencial i valuosa tasca de suport a les persones que han perdut una persona estimada per suïcidi i viuen un dels dols més tràgics i difícils d’afrontar. El propòsit és teixir entre tots una xarxa per a la prevenció del suïcidi.

Descarrega en PDF el Pla de Prevenció, Actuació i Abordatge de la Conducta Suïcida a les Illes Balears.