La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha convocat avui la Comissió per a la Resposta i Adaptació del Sector Agrari de les Illes Balears al Canvi Climàtic, un òrgan creat per coordinar, amb una visió estratègica i participativa, les actuacions que permetin augmentar la resiliència i la sostenibilitat del sector agrari en l’actual context de crisi climàtica. La sessió ha estat presidida pel conseller Joan Simonet, acompanyat pel director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, i per la gerent de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP), Georgina Brunet. Hi han participat representants dels consells insulars, organitzacions agràries, sindicats, cooperatives i entitats de recerca. Durant la jornada s’ha validat el model de funcionament de la Comissió i el pla de treball per al segon semestre de 2025, que tindrà com a eixos prioritaris la planificació hídrica i l’ús d’aigües regenerades.

A la reunió s’ha analitzat i debatut la línia de treball relativa a l’aigua destinada a l’agricultura i la ramaderia. S’ha presentat el Pla General d’Aprofitament i Optimització d’Aigües Regenerades amb Destinació al Regadiu a les Illes Balears 2023-2027, que preveu inversions en infraestructures, nous sistemes de reg, manteniment, bones pràctiques, recerca aplicada i eficiència energètica per optimitzar aquest recurs alternatiu essencial. El conseller Joan Simonet ha destacat que «la reutilització de les aigües regenerades no només és una aposta estratègica del Govern per garantir recursos en un context climàtic incert, sinó també una manera de protegir el territori». A més, ha remarcat que «tenim el ferm compromís d’afavorir el sector agrari amb mesures estructurals, i l’aigua és un factor clau. És essencial per garantir el futur del regadiu. Per aquest motiu, la Conselleria no només n’és conscient, sinó que actua, hi destina recursos i ho integra en la planificació».

Fernández ha fet un repàs de la situació de totes les basses de reg amb aigua regenerada i ha exposat la situació de les comunitats de regants. A més, ha detallat el pla d’infraestructures i inversions en regadiu, que disposa d’un pressupost de 6,5 milions d’euros durant el 2025. El tema central de la sessió, però, ha estat la presentació de l’informe tècnic sobre les necessitats hídriques per al reg segons el tipus de cultiu i per illa, elaborat per la Direcció General d’Agricultura. Aquest document, basat en el mètode FAO Penman-Monteith i en les dades climàtiques del Servei d’Informació Agroclimàtica per al Regadiu (SIAR), estableix les dotacions mínimes i màximes recomanades en m³/ha/any per grups de cultius a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. «Aquesta eina serà clau per a la revisió del Pla Hidrològic de les Illes Balears i per garantir una assignació eficient dels recursos hídrics en un escenari climàtic», ha remarcat el director general.

Pel que fa a aquest punt, el director general d’Agricultura ha informat que, amb la situació actual i segons els càlculs establerts en el Pla Hidrològic, l’agricultura a Mallorca absorbeix el 25 % del total dels recursos hídrics. Ara, amb les dades que s’han calculat a partir de l’informe elaborat per la Conselleria, s’aspira a una dotació màxima del 29 %. A Menorca, la situació actual és del 18 %, amb una previsió màxima del 31 %; a Eivissa, el percentatge actual se situa en el 12 %, amb una dotació màxima del 21 %, i finalment, a Formentera, la xifra actual és del 7 %, amb una dotació màxima prevista de fins al 19 %. En aquest sentit, Fernández ha manifestat que «volem que el sector disposi d’una reserva de recursos hídrics d’almenys el 25 % del total dels recursos disponibles, amb l’objectiu de garantir-ne la viabilitat i possibilitar el creixement de la superfície de regadiu».

Per a aquests càlculs, ha explicat Fernández, s’ha utilitzat el sistema oficialment establert (mètode FAO Penman-Monteith), que valora diferents indicadors. En concret, s’han analitzat les dades dels darrers deu anys sobre la temperatura mitjana, la mitjana de les precipitacions, les necessitats hídriques específiques de cada cultiu durant el seu cicle de creixement habitual i l’evapotranspiració. Aquest darrer factor augmenta en condicions de canvi climàtic i, per tant, també augmenten les necessitats hídriques. 

Després del debat amb el sector, s’ajustarà la proposta de manera que es contempli encara més els efectes del canvi climàtic. En concret, s’introduiran com a variables l’eficiència en el sistema de reg, l’augment de la demanda d’aigua a causa de l’increment de les temperatures i, fins i tot, l’aigua extra que es requereix quan hi ha un excés de salinitat.

Pel que fa al bestiar, igualment afectat per l’augment de les temperatures, el director general ha indicat que, un cop fet el càlcul de les necessitats hídriques, s’ha determinat en aquesta primera proposta que es necessiten 2,1 hectòmetres cúbics d’aigua a l’any per al manteniment del bestiar actual de les Illes Balears.

«Tota aquesta informació és clau per a una millor planificació territorial i un ús eficient dels recursos hídrics, cosa que reforça la sostenibilitat del sistema agrari. També proporcionarà seguretat a les comunitats de regants i a les explotacions, i permetrà establir escenaris agronòmics realistes i adaptats al canvi climàtic», ha assenyalat Fernández. Així mateix, ha insistit que la Conselleria ja impulsa projectes que faciliten una millor interpretació de les condicions agroclimàtiques, entre els quals destaca la Xarxa d’Estacions Meteorològiques —que, a partir de les dades climàtiques, permet predir l’arribada de malalties i plagues i aplicar tractaments preventius— o el sistema de teledetecció de sequeres.

Recerca i adaptació

Durant la reunió també s’ha compartit l’informe de la Conselleria, que recull les actuacions en curs per promoure una ramaderia més sostenible i adaptada. Destaquen iniciatives com la implantació del registre ECOGAN, per calcular emissions, la creació d’un banc de terres de pastures, el foment de l’economia circular i la participació en projectes europeus per valorar el paper de les pastures com a embornals de carboni, entre d’altres.

La gerent de l’IRFAP també ha exposat les línies de recerca orientades a l’adaptació i mitigació del canvi climàtic en el sector agrari. L’Institut impulsa projectes d’innovació centrats en l’eficiència energètica en el reg, varietats més resistents o la gestió dels sòls i els sistemes agroforestals. La Comissió valorarà en properes sessions la seva integració dins de l’estratègia de transició agroecològica de les Illes Balears.

Una comissió amb visió estratègica

Cal recordar que la Comissió, impulsada pel Govern el desembre de 2023, té com a missió coordinar l’adaptació del sector primari davant el canvi climàtic amb una perspectiva transversal i participativa. Simonet ha destacat que «el sector primari balear no només és víctima del canvi climàtic, sinó que també pot ser un actor clau en la seva mitigació, mitjançant pràctiques agrícoles i ramaderes sostenibles. Els agricultors són els primers aliats per afrontar aquest repte, ja que són gestors del territori, generadors de paisatge i embornals de carboni».

«Davant els reptes del canvi climàtic, s’ha d’actuar amb rigor tècnic, fer inversions reals i mantenir un diàleg constant amb el sector. Aquesta Comissió és l’eina per fer-ho possible, amb una estratègia que atengui les necessitats reals del sector», ha conclòs el conseller Simonet.