CONFÈRENCIES DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA GOIB
1. Contramonument
Per Eugenio Merino
Presentat per Marina Crespí
En aquesta conferència, Eugenio Merino plantejarà qüestions relacionades amb la funció de l’art contemporani i la nostra memòria.
L’artista farà una selecció dels seus treballs, relacionats amb el tema, que desafien el concepte de monument per qüestionar la versió hegemònica de la nostra història.
Per finalitzar la xerrada, Merino relatarà el procés judicial sofert arran de l’exhibició d’Always Franco en la Fira ARCO (2012) i Punching Franco en l’exposició Jornades contra Franco (2013).
2. Estratègies de resignificació en llocs de memòria: la Vall dels Caiguts i més enllà
Per Francisco Ferrándiz Martín
Presentat per Margalida Capellà Roig
En aquests temps es parla molt de la necessitat de «resignificar» el Valle de los Caídos. Sens dubte es tracta d’un lloc enormement complex, la transformació del qual en memorial necessitarà d’intervencions a diferents nivells: jurídics, polítics, simbòlics, pedagògics i patrimonials. En aquesta conferència es plantegen una sèrie d’interrogants. Per exemple, què és una «resignificació democràtica»? Com es pot dur a terme? Quins són els seus límits? Hi ha altres alternatives? Quins models hi ha en altres llocs del món i quines estratègies podem aprendre d’ells?
3. D’Anjel Lekuona als sis de Hradischko: història d’unes cendres
Per Anton Gandarias Lekuona
Presentat per Maria Antònia Oliver
En aquesta ponència s’explica el treball de recerca iniciat cap a l’any 2000 buscant informació sobre el recorregut d’Anjel Lekuona. Com l’any 2007 es va col·locar un panell a l’exposició permanent de Flossenburg i com el 2019, gràcies al treball conjunt d’Unai Eguia, Antonio Medina i el mateix Anton Gandarias, han aconseguit localitzar la ubicació de les cendres de sis espanyols: Enric Moner Castell, de Figueres (Girona); Pedro Raga Castell, d’Ulldecona (Tarragona); Antonio Medina, de Motril (Granada); Rafael Moyà, d’Andratx (Illes Balears); Vicente Vila Cuenca, d’Alberic (València), i Anjel Lekuona, de Bustúria (Bizkaia).
4. Història i memòria de les víctimes de la Guerra Civil
Per Julián Casanova Ruiz
Presentat per Lluís Ruiz
La Guerra Civil espanyola ha passat a la història, i així és recordada, per la deshumanització del contrari, per l’espantosa violència que va generar. Simbolitzada en les «tretes», els «passejos» i assassinats massius, va servir en els dos bàndols en lluita per eliminar als seus respectius enemics, naturals o imprevistos. El total de víctimes mortals, segons els historiadors, s’aproxima a les 600.000, de les quals 100.000 corresponen a la repressió desencadenada pels militars revoltats i 55.000, a la violència en la zona republicana. Mig milió de persones s’amuntegaven a les presons i camps de concentració quan la guerra va acabar l’abril de 1939.
La destrucció de l’adversari es va convertir per a molts en l’objectiu prioritari. A la política d’extermini inaugurada pels militars revoltats es varen adherir amb fervor sectors conservadors, terratinents, burgesos, propietaris, «homes de bé», que es varen separar definitivament de la defensa del seu ordre mitjançant la llei. On el cop militar va fracassar va sonar l’hora de l’anhelada revolució i del judici final als patrons, rics i explotadors. Sense regles ni govern, sense mecanismes de coerció obligant a complir lleis, la venjança i els odis de classe es varen estendre com una força devastadora per aniquilar el vell ordre.
La guerra va acabar amb l’aclaparadora victòria d’un bàndol sobre un altre, en una pau incivil i una llarga dictadura, una victòria associada des d’aquest moment amb tota mena d’atrocitats i polítiques d’exclusió. Vuitanta-cinc anys després que les armes s’imposessin a les paraules, és necessari llegir i escoltar als qui hem investigat amb rigor i atendre el coneixement més enllà de la propaganda i l’ús polític del passat.
5. La lluita de les filles i netes per la memòria, el cas de Chon Mendieta
Per Chon Vargas Mendieta
Presentat per Maria Antònia Oliver
La dictadura franquista va afusellar entre 120.000 i 150.000 persones. Timoteo Mendieta va ser un d’ells. Després de romandre setanta-nou anys en una fossa comuna, avui les seves restes descansen al costat dels de la seva filla Ascensión Mendieta en el cementiri civil de la Almudena (Madrid). El seu epitafi diu: «Hi ha una dignitat que el vencedor no pot aconseguir» (Jorge Luís Borges).
Les víctimes de la nostra dictadura abracen els seus fills, nets, besnets… Transiten contextualment i sincrònicament la situació repressiva, amb les seves conseqüències en la família pel saldo d’executats, desapareguts, detinguts, torturats i exiliats.
6. Desenterrant la repressió de gènere: anàlisi de la violència exercida sobre les dones durant la Guerra Civil i la dictadura franquista a Espanya
Per la Dra. Laura Muñoz Encinar
Presentat per Ana Belen
’estratègia repressiva franquista posada en pràctica a partir del cop d’estat del 17 de juliol de 1936 va desenvolupar mecanismes complexos de càstig físic i psicològic. Dins del sistema punitiu franquista va existir un procediment específic aplicat a les dones republicanes. En aquesta comunicació, es realitza una anàlisi de la repressió soferta per les dones durant la Guerra Civil i la dictadura franquista a Espanya. Per a això, han estat analitzades històries de dones que varen sofrir tortures físiques i psicològiques, al costat de fosses comunes que contenien cossos de dones represaliades. La nostra recerca està basada en un estudi holístic de fonts orals i documentals al costat del registre material de les fosses comunes, des d’una perspectiva històrica, arqueològica i forense. Les nostres conclusions indiquen que les diferents estratègies repressives utilitzades pel feixisme espanyol contra la població femenina varen estar motivades per la percepció de les dones com a ciutadanes de segona classe i, per tant, inferiors als homes. El seu càstig va seguir criteris d’exemplaritat.
7. Desenterrant silencis… Un Projecte pluridisciplinar per a l’obertura de les fosses de la repressió franquista i la Guerra Civil a les Illes Balears (Pla de Fosses 2019-2020).
Per Cesc Busquets Costa, Núria Armentano Oller i Jordi Ramos Ruiz
Presentat per Jesús Jurado
El Govern de les Illes Balears, a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica, va desenvolupar durant el bienni 2019-2020 el Segon Pla de Fosses de les Illes Balears. Aquest projecte contemplava la localització, exhumació i identificació de víctimes i represaliats de la Guerra Civil a diversos municipis de Mallorca i Eivissa. El contracte per desplegar aquest pla va ser adjudicat a la societat ATICS (Associació de Tècnics d’Investigacions Culturals i Socials, SL).
Per afrontar aquest estudi, des d’ATICS es va dissenyar una estratègia basada a cohesionar un equip pluridisciplinar que apliqués una metodologia concreta a cada fase del procés per intentar arribar a l’objectiu final, que no és altre que la identificació final de cadascuna de les víctimes de desapareguts i/o represaliats en aquelles fosses comunes o llocs on actuava.
8. La transmissió oculta. Una herència sense testament
Per Ana Miñarro
Presentat per Maite Blázquez Losa
Els crims de lesa humanitat, com els que varen ser comesos a l’Estat espanyol, des del cop d’estat feixista i durant la guerra, la postguerra i la dictadura, no són habituals, i es distingeixen perquè varen ser expressament pensats i planificats pels agents de l’Estat.
Hannah Arendt ens parla del «mal radical», que ella anomena «banalitat del mal», que el que pretén sempre és la destrucció del pensament, de reduir els ciutadans a la condició de «superflus», és a dir de no pertànyer al món, de destruir el més humà de la condició humana i de dur-los a aniquilar, sense culpa, una altra part dels éssers humans (Arendt, 1958).
Així, el mal més terrible provocat per els totalitarisme és el de l’esborrament com a ciutadans. Aquest és el que va ser utilitzat per l’Estat espanyol mitjançant desaparicions en plena nit i en comissaries, amb ciutadanes enterrades en fosses comunes o llençades al Mediterrani en situació d’inconsciència; fins i tot a Mallorca on la guerra, estrictament, va durar poc i on, ja sense guerra, el maltractament i la repressió varen tenir la funció d’eliminar la dissidència.
Per tant, els vençuts, els represaliats, varen haver d’enfrontar-se a la hostilitat, al desconcert, a la fam, al fred, al rebuig o a la pietat, sobretot si es tractava de dones, a les que el règim va culpar com a instigadores. Aquests fets els he pogut escoltar en les mil quatre-centes entrevistes de testimonis recollides.
Al llarg del temps que va durar el genocidi espanyol, els moments estructurants del psiquisme, vinculats als processos de transmissió d’una generació a una altra, varen estar marcats violentament per situacions límit respecte a les possibilitats de preservació del psiquisme i dels seus vincles, és a dir, de la catàstrofe social.
I quan un estímul traumàtic no pot ser elaborat, la situació queda encapsulada, tancada, clausurada i enquistada en el psiquisme com una pedra.
Aquest procés és un fenomen intrapsíquic que tindrà efectes en les generacions posteriors, com si d’una herència sense testament es tractés.
9. L’exhumació de fosses de la Guerra Civil de les Pitiüses
Per Almudena García-Rubio Ruiz
Presentat per Lluís Ruiz
L’any 2000 es realitza a Espanya la primera exhumació d’una fossa comuna de víctimes de la Guerra Civil seguint una metodologia científica. Va començar així un cicle d’aplicació de l’Arqueologia i l’Antropologia Forense a un context de violació dels drets humans, que dura fins avui. Paral·lelament al procés tècnic s’han donat moviments socials, polítics i judicials relacionats amb la recuperació de la memòria democràtica.
Balears se suma a aquest procés sobretot a partir de l’any 2016 amb l’aprovació de la Llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme. Fins avui s’ha intervingut en una dotzena de llocs, alguns a Eivissa i Formentera. En l’actualitat està en marxa el tercer Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears, que inclou tornar a ses Figueretes i a Sant Francesc. En aquesta conferència veurem com varen transcórrer les intervencions a les Pitiüses i quins reptes queden per davant.
10. Els Mallorquins a l'Olimpiada que no fou
Per Pau Tomàs Ramis
Presentat per Marc Herrera
L’any 1936 es va organitzar a Barcelona un esdeveniment esportiu i cultural: l’Olimpíada Popular, on des d’una vessant antifeixista i proletària es pretenien contrarestar els Jocs Olímpics que l’1 d’agost s’havien d’inaugurar a Berlín baix el poder d’Adolf Hitler i on es suposava, com així succeí, que es promocionarien els supòsits de la ideologia nacionalsocialista nazi com l’antisemitisme, el racisme o el supremacisme.
11. Es pot rescatar la memòria històrica a través dels arxius públics a Espanya actualment?
Per Lisa Berger
Presentat per Dolors Marín
Lisa Berger exposarà la seva experiència com a documentalista audiovisual per a productores d’Espanya i estrangeres, des de la producció de documentals sobre la història d’Espanya fa més de trenta anys, per mitjà d’exemples com la sèrie sobre el franquisme España en Color per a la cadena DMax/Discovery (2019). Destacarà la manca de finançament per fer el material accessible als usuaris, així com la discrepància de criteris respecte a les tarifes i permisos entre arxius sota la supervisió del Ministeri de Cultura. Exposarà la seva sorpresa sobre la quantitat d’arxius militars que hi ha a tot el país, encara sota direcció militar, i l’exigència de demanar autorització a la Fundación Nacional Francisco Franco per utilitzar documents custodiats en l’Arxiu General de l’Administració. No hi ha cap criteri de foment de l’accés públic per part de la majoria de les institucions. Hi ha excepcions com la Biblioteca Nacional d’Espanya, que des de la pandèmia ha ofert no cobrar drets per fomentar l’ús dels fitxers; però encara no s’ha estès als fons del NO-DO i Laya Films, tot i que hi havia una iniciativa perquè els drets varen ser de franc per aconseguir que es poguessin realitzar documentals sobre la història del país amb els pressupostos tan limitats que hi ha per a les produccions de les televisions nacionals.
Parlarà d’altres exemples com el documental produït en coproducció amb Televisió de Catalunya sobre un grup de sindicalistes que varen lluitar pels seus drets laborals en els anys 70 a la fàbrica Pegaso.
12. Expulsats per ser “indesitjables per la nova Espanya”
Per Joan Pérez i Pere Bueno
Presentat per Pedro de Echave
Els dies 6 i 7 de juny de 1940, el director general de Seguretat del Govern franquista, José Finat y Escrivá de Romaní, comte de Mayalde, va dictar més de vint ordres d’expulsió de territori espanyol contra ciutadans centreeuropeus d’origen jueu que s’havien refugiat del nazisme a Mallorca i Eivissa.
Qui eren? Per què s’havien refugiat a les nostres illes? Què els va passar després de l’ordre d’expulsió?
13. Exhumacions al cementeri de Porreres (2019-2021)
Per Jaume Servera amb la intervenció de Lourdes Herrasti
Presentat per Francisca Cardona
Lourdes Herrasti Erlogorri és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat del País Basc (UPV). És professora d’ensenyament mitjà, especialitzada en Osteoarqueologia. Ha dirigit i participat en nombrosos projectes de recerca, des de la Prehistòria fins a l’actualitat. Centrada en l’estudi dels contextos funeraris, el seu reconegut prestigi com osteoarqueòloga s’ha plasmat en nombroses publicacions científiques. Dirigeix i col·labora activament en els projectes d’exhumació i identificació de persones represaliades durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
Jaume Servera i Bibiloni és arqueòleg professional. És codirector dels sondeigs arqueològics duts a terme per l’equip de la Societat de Ciències Aranzadi (Aranzadi Zientzia Elkartea) a les fosses comunes de la Guerra Civil a Manacor, concretament al cementeri del Pla de Son Mas i al de Son Coletes.
14. La Memòria Democràtica i l’educació a les Illes Balears
Per Elisabeth Ripoll Gil
Presentat per Marc Herrera
La ponència ens oferirà una visió general de la situació de la memòria democràtica en el sistema educatiu actual, posant èmfasi en el cas de les Illes Balears. Es farà referència als continguts curriculars i a la nova Llei de memòria democràtica, que inclou referències en l’àmbit educatiu.
Per altra banda, s’oferiran recursos didàctics per tal que els docents puguin els aplicar de manera directa i pràctica a les aules. Finalment, es parlarà sobre les activitats en l’àmbit educatiu que es desenvoluparan en els propers mesos per part de la Direcció General de Memòria Democràtica.
15. El soterrani de la Memòria. El cas del crim de la carretera de Màlaga a Almeria
Per Fernando Alcalde Rodríguez
Presentat per Sebastiano Rossi
A finals de gener de 1937, l’exèrcit revoltat amb suport italià i alemany va iniciar l’operació militar per a l’ocupació de la ciutat de Màlaga. Terroritzades, cent cinquanta mil persones varen emprendre una fugida desesperada de més de dos-cents quilòmetres per la carretera costanera en direcció a Almeria, sota les bombes de l’aviació italiana i les canonejades dels creuers Canarias i Baleares. Aquest succés, conegut com la Desbandá, és un dels majors crims comesos durant la Guerra d’Espanya a Andalusia, i constitueix un clar exemple de la imposició de l’estratègia de l’oblit enfront de la demanda de veritat, justícia i reparació de les víctimes.
16. Els treballs forçats a les Illes Balears (1936-1942)
Per Maria Eugènia Jaume Esteva
Presentat per Jesús Jurado
La Guerra Civil a les Illes Balears fou, sobretot, un període de repressió i violència que, a cada una de les illes i dintre de la seva particularitat, va allargar-se més enllà del final del conflicte. Tant a Mallorca com a Eivissa, entre 1936 i 1942, es varen obrir nombrosos camps de presoners que varen ser forçats a construir infraestructures viàries i de defensa.
Formentera, entre 1940 i 1942, fou l’escenari de la colònia penitenciària on més de mil presoners foren exposats a tota mena de maltractes, misèria i privacions. Menorca, des de la seva condició, també acull treballs forçats realitzats durant la guerra per presoners o pels veïns de les localitats que, a causa de la manca de mà d’obra presonera, foren obligats a construir les principals obres defensives del litoral. A partir de la Girada, al mes de febrer de 1939, les obres anaren a càrrec dels presoners que es trobaven a les principals presons de Maó i que foren trets per realitzar els treballs necessaris.
17. La transició valenciana: de País a Comunitat Autònoma
Per José Miguel Santacreu Soler
Presentat per Antoni Marimon
A diferència d’altres comunitats autònomes del Regne d’Espanya, la demarcació i definició de la Comunitat Autònoma Valenciana va ser difícil a causa de la batalla dels símbols i del mateix nom que la identifica; perquè l’antic Regne de València ja va gaudir de competències polítiques en l’Edat Mitjana i en la primera meitat de l’Edat Moderna. Els valencians no ho havien oblidat el 1982 i, de fet, els redactors del preàmbul de l’Estatut de 1982 varen fer palesa la tradició valenciana que provenia de l’històric Regne de València per justificar la creació de la Comunitat Autònoma Valenciana amb un concepte cultural propi emmarcat en un territori i població identificats com a País Valencià.
18. L’Estat espanyol i el Dret Internacional dels Drets Humans
Per Catalina Moragues Vidal
Presentat per Jaime Bueno
En matèria de memòria democràtica no és inusual escoltar o llegir que l’Estat espanyol constitueix, almenys fins ara, un model d’impunitat en relació amb els crims del franquisme. Què es vol dir amb aquesta frase?
La ponència pretén explicar el contingut d’aquesta afirmació i esbrinar si és certa o, per el contrari, no hi ha elements reals que la sustentin. I, per això, passarem revista, en primer lloc, a les obligacions imposades pel dret internacional als estats per donar resposta a les violacions massives, sistemàtiques i generalitzades dels drets humans, violacions comeses i/o executades pels agents estatals, l’exèrcit i cossos policials o paraestatals, grups armats, i provocades o consentides per els poders constituïts. Aquest conjunt d’obligacions legals es coneixen amb el nom de «justícia de Transició», en la terminologia de Nacions Unides, o de «Justícia Transicional» perquè el seu àmbit d’aplicació són les societats en transició de règims totalitaris o dictatorials a d’altres democràtics, en aplicació del principi d’identitat o continuïtat del estat. També repassarem quins són els objectius de les diverses mesures que conformen el concepte de Justícia de Transició.
En segon lloc, analitzarem quina ha estat la resposta de l’Estat espanyol a les obligacions derivades de les greus violacions dels drets humans per part del franquisme, tant en relació amb l’activitat legislativa com amb l’activitat judicial. Quant al primer aspecte estudiarem les mesures i mancances de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, coneguda com a Llei de memòria històrica; farem una breu referència a les distintes lleis autonòmiques, per acabar amb l’actual Projecte de llei de memòria democràtica que està en debat al Congrés.
Quant a la resposta judicial, i per finalitzar, repassarem les demandes de les víctimes davant els tribunals de justícia, tant els ordinaris com davant l’Audiència Nacional, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional. Les conclusions i possibles propostes esper que les construïm entre tots els assistents.
19. El moviment obrer a les Illes Balears: de la república al franquisme
Per David Ginard Ferón
Presentat per Kika Coll
En aquesta conferència s’oferirà un repàs per la història del moviment obrer a les Balears des del 1936 fins al final de la dictadura franquista. Una història farcida de construccions, destruccions i reconstruccions en què, tanmateix, la classe obrera illenca trobà mecanismes per dissentir i per reinventar-se. L’exposició contarà dels següents apartats:
1. El moviment obrer de preguerra a les Balears.
2. 1936-1943: la desarticulació de l’obrerisme republicà.
3. 1943-1948: resistència i repressió.
4. El desert dels anys cinquanta i seixanta.
5. Expansió turística i nou moviment obrer (1968-1975).
20. El Valle de los Caídos
Per Queralt Solé Barjau
Presentat per Yaiza Alonso
El Valle de los Caídos s’erigí com un monument que volia representar la victòria franquista i es volia materialitzar en ell la idea del nacionalcatolicisme. Anys després es va voler matisar el seu simbolisme franquista, tot afirmant que era un monument dedicat a tots els morts durant la guerra, però tots els seus elements fan impossible que sigui vist d’aquesta manera. La ponència exposarà la història del Valle de los Caídos, el trasllat de restes òssies de morts durant la guerra des de tot l’Estat cap al monument, així com els elements clau que fan perdurar la idea del Valle de los Caídos com a principal monument franquista erigit en el segle XXI.
21. TAULA RODONA: Final del franquisme i l’adveniment de la democràcia a Menorca
Per Joan Pons Moll, Josep Maria Quintana i Francesc Tutzó
Presentat per Miquel Àngel Maria
Joan Pons Moll (Es Migjorn Gran, 1931) és un historiador i polític menorquí. Fou diputat en la primera legislatura del Parlament de les Illes Balears i membre del Consell Insular de Menorca. Establert a Maó, ha treballat per a l’Institut Nacional de Previsió a l’administració de la Residència Monte Toro fins que es va jubilar. Durant la transició espanyola fou un dels fundadors del Partit Socialista de Menorca i ha participat en la vida cultural menorquina com a promotor del Cine Club de l’Ateneu de Maó. També fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de les Illes Balears del 1983.
Josep Maria Quintana Petrus (Alaior, 1950) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’any 2003 va ser elegit membre corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. L’any 2008 va ser elegit acadèmic de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Balears, i el 2009 acadèmic de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. Exerceix de registrador de propietat des de fa més de 24 anys. Retorna a la literatura i a l’assaig amb la tesi de llicenciatura Menorca Segle XX. De la Monarquia a la República (Ed. Moll. Palma, 1976) i guanya el Premi Ateneu de Maó de 1973. A aquest llibre li va seguir immediatament un altre, Els menorquins i l’autonomia (Ed. Moll. Palma, 1977). El seu compromís polític el va dur a col·laborar amb la denominada Operació Roca (1986), amb la qual varen obtenir un fracàs digne d’entrar al Llibre Guiness dels rècords, i el seu compromís intel·lectual el va dur a presidir l’Ateneu de Maó (1981-1987) i dirigir la Revista de Menorca durant aquests mateixos anys.
Francesc Tutzó Bennàssar (Maó, 1940) és un polític menorquí. Amb la Unión de Centro Democrático (UCD) fou el primer president del Consell Insular de Menorca entre 1979 i 1983, durant aquella legislatura tingué de vicepresident a Antoni Casanovas Franco. Fou president del Consell General Interinsular del setembre del 1982 al maig de 1983. El 2006 va rebre la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Programa de Primer Cicle de Jornades de Tardor
22. DONES, PERIODISME I MEMÒRIA DEMOCRÀTICA. En commemoració de l'assassinat del periodista i escriptor, Julius Fučík
La Vicepresidència del Govern i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, va commemorar el Dia Internacional del Periodisme amb la taula rodona ‘Dones, Periodisme i Memòria Democràtica’ que es celebrà en CineCiutat.
La taula d'anàlisi, va estar moderada per la periodista i directora d'IB3 Ràdio, Maitane Moreno, i en ella hi participaren les periodistes Ana Pardo de Vera (Público), Elena Ballestero (Última Hora), Natalia Junquera (El País), Maria Llull (Ara Balears) i Marisa Goñi (Diari de Mallorca).
La finalitat de l'acte va ser la reflexió de com la memòria històrica ha perdurat en el temps gràcies al testimoni de dones que varen viure la Guerra Civil i la dictadura. Al mateix temps, el paper del periodisme per donar-li una continuitat a les seves històries i ajudar a la reparació de les víctimes i les seves famílies. Històries que encara tenen molta repercussió en la nostra societat i han estat silenciades durant molt de temps.