El Govern lliura les restes de Joan Ferrà Ferrà a la seva família
9 de febrer de 2020
Les restes de Joan Ferrà varen ser localitzades l’octubre de 2018 a la fossa de Calvià, dins el Pla d’Actuació de Fosses 2018, i s’han identificat gràcies a les anàlisis d’ADN.
El Govern de les Illes Balears ha organitzat aquest diumenge un acte d’homenatge a Joan Ferrà i Cristòfol Barceló, tots dos residents a Galilea i víctimes del feixisme, que varen ser assassinats l’agost de 1936 i enterrats a la fossa comuna del cementiri de Calvià.
La jornada s’ha iniciat a les deu del matí amb la Caminada per la Memòria, que ha partit de Son Font, a Calvià, per arribar al migdia al cementiri de Puigpunyent, on s’ha celebrat l’acte institucional, que ha comptat amb la presència dels familiars de les víctimes, la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado i el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera.
També hi han participat els batles de Calvià i de Puigpunyent, Alfonso Rodríguez i Antoni Marí, respectivament, així com representants de Memòria de Mallorca i l’historiador Manel Suárez, encarregat de la investigació històrica sobre la fossa de Calvià.
Durant els parlaments, la consellera Isabel Castro ha agraït el compromís i esforç de totes les persones i institucions que des de la legislatura passada han fet feina per a la recuperació de la Memòria Democràtica i ha assenyalat que, com a societat, ens podem sentir orgullosos «per no mirar cap a una altra banda, per no oblidar a totes aquelles persones que varen perdre la vida per defensar la llibertat».
El secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, ha assegurat que «tenim la clara obligació de ser al costat de les víctimes del franquisme, perquè el seu honor i la seva dignitat no els van ser mai reparats. Els assassins d’en Joan i en Tòfol mai no varen ser jutjats. És més, l’endemà s’atrevien a bravejar de les seves morts. Actes com el d’avui ens han de servir perquè, com a societat, reivindiquem les víctimes i denunciem els botxins».
L’homenatge s’ha iniciat amb el lliurament de les restes de Joan Ferrà a la seva família de mans del batle de Calvià.
Durant l’homenatge, la consellera Castro i el secretari autonòmic Jesús Jurado han entregat a la família el certificat de víctima del franquisme de Joan Ferrà. L’acte ha acabat amb una ofrena floral.
Cal recordar que aquesta és una de les dues víctimes, juntament amb Juana Baño, que s’han pogut identificar a hores d’ara a partir de les restes localitzades al cementiri de Calvià l’octubre de 2018, fruit de les intervencions dutes a terme per la Societat Aranzadi dins el Pla d’Actuació de Fosses de 2018, impulsat pel Govern de les Illes Balears.
Fins avui, a les Illes Balears s’ha intervingut en tretze fosses, s’han recuperat les restes d’una setantena de cossos i s’han identificat 25 víctimes de la repressió franquista, gràcies a les anàlisis d’ADN i la realització d’estudis antropològics.
Joan Ferrà i Cristòfol Barceló, foren assassinats i enterrats a Calvià
Natural de Puigpunyent, Joan Ferrà vivia a Galilea. Casat i amb dos fills, era jornaler de professió. Tenia 36 anys quan, dies després de l’aixecament militar, fou detingut i traslladat a Palma per ser alliberat poques hores després.
Tal com descriu l’historiador Manel Suárez, Joan Ferrà era un home inquiet i republicà, membre de la Casa del Poble de Galilea, i en tornar al poble no es va voler amagar. «Per què ho he de fer, si jo no he fet res», responia a tots els que li recomanaven que cercàs un refugi segur.
El 23 d’agost de 1936, la Guàrdia Civil va anar a cercar quatre homes del poble i els va ordenar que es presentassin a la Casa del Poble, ja en mans de la Falange. Gabriel Pujol, Pere Joan Alcover, Tòfol Barceló i Joan Ferrà pujaren al camió que els havia de dur a Palma. Però, en realitat, el camió es va dirigir a Calvià i al km 15,7 de la carretera de Palma a Calvià el vehicle s’aturà i els feren baixar encanonats pels fusells amb la intenció d’assassinar-los.
Dos dels quatre homes aconseguiren escapar; els altres dos, però, en Joan Ferrà i en Cristòfol Barceló —natural de Porreres i veí de Galilea— foren abatuts a tirs allà mateix. Varen ser enterrats al cementiri de Calvià.
Des de llavors les seves famílies no han deixat mai de cercar-los ni de reclamar la recuperació dels seus cossos amb caminades reivindicatives com la que s’ha celebrat aquest diumenge i que, per primera vegada, ha canviat el sentit —de Calvià a Puigpunyent— per assistir al lliurament de les restes de Joan Ferrà als seus familiars.