Projecte de recuperació de la cranca mediterrània (Maja squinado)

Antecedents

A tota la Mediterrània la cranca, Maja squinado és troba en perill d'extinció. En el cas de Balears, només es tenien dades de captures aïllades d'alguns exemplars al final dels anys 80, quan a dècades anteriors les captures eren abundants a determinats indrets, com a Cabrera. L'any 2006, primer any del projecte de cultiu de cranca, es va localitzar una petita població de cranques autòctones a Formentera. La captura d'alguns exemplars d'aquesta població va permetre que, al LIMIA, s'aconseguís la primera posta en captivitat d'aquesta espècie al Mediterrani.

Dades del projecte

Per estudiar la cria en captivitat de les dues espècies de cranques que existeixen a Espanya (l'Atlàntica i la Mediterrània), la "Junta Asesora de Cultivos Marinos" (JACUMAR), depenent del MAGRAMA, va aprovar l'any 2006, el projecte presentat conjuntament entre les CCAA de Catalunya, Andalusia, Murcia i Balears: "Plan Nacional de Cultivo de Centolla". Una vegada finalitzat aquest projecte l'any 2008, es va aprovar a la JACUMAR un projecte de repoblacions amb diverses espècies, utilitzant l'aqüicultura com eina per aconseguir juvenils, nomenat "Propuestas y mejoras para el diseño y control de los planes de repoblación y evaluación del impacto de los escapes." amb una durada de 3 anys i en el qual participaren les CCAA d'Andalusia, Galícia, Canàries, Illes Balears i Catalunya. Dins aquest projecte, la DGP va dirigir l'esforç en aprofundir i millorar els resultats de cria i començar a experimentar amb les condicions òptimes per garantir l'èxit de les repoblacions amb juvenils criats al LIMIA.

Objectius

Objectius Generals

• Executar un pla de reintroducció responsable de la cranca mediterrània (M. squinado) als espais marítims protegits de les Illes Balears amb l'objectiu de restablir una població sostenible mitjançant l'alliberament tant de reproductors com de juvenils produïts en captivitat a partir de reproductors salvatges.

• Avaluar els factors determinants de l'èxit de l'acció de repoblació, a través d'experiments programats tant en laboratori com en les zones d'alliberament.

• Estimar la taxa de mortalitat dels juvenils alliberats. La finalitat última d'aquest objectiu és avaluar la viabilitat de la repoblació (entesa com probabilitat que els juvenils arribin a l'edat reproductora), determinar les condicions òptimes d'alliberament i avaluar els seus costos econòmics.

Objectius parcials

• Obtenció de reproductors de cranca mediterrània a partir de caladors on la seva presència és habitual: Còrsega i Sardenya. Repoblació de reserves marines amb aquests adults i marcatge mitjançant transmissors i marques externes amb l'objectiu de estudiar el moviment de la població amollada i les migracions estacionals.
• Difusió del projecte mitjançant una campanya d'informació entre la gent de la mar (clubs nàutics, de busseig, confraries de pescadors, etc.) de totes les Illes de les Balears, per tal d'involucrar-los al projecte i obtenir informació de possibles captures o albiraments.
• Desenvolupament de les tècniques de cria larvària adequades per a la cria de la cranca mediterrània, Maja squinado.
• Manteniment d'un estoc de reproductors al LIMIA amb les condicions de temperatura adequades per a obtenir postes naturals.
• Cria de juvenils.
• Estudi de sistemes de estabulació de juvenils per tal de millorar la supervivència en aquesta fase del cultiu i evitar l'elevada mortalitat deguda al comportament agressiu de l'espècie.
• Estudi d'hàbitats idonis per alliberar els juvenils.
• Avaluació de diferents sistemes de marcatge per a la identificació dels individus i la valoració de l'eficàcia de les repoblacions
• Estudi i construcció d'estructures per adaptació dels juvenils al nou medi abans de la seva alliberació definitiva.
• Repoblació de reserves marines i/o esculls amb juvenils de cranca obtinguts de la cria en captivitat.

Resultats

• Obtenció de reproductors: S'han aconseguit un total de 302 individus reproductors procedents de Còrsega (153 femelles i 149 mascles ) i 16 procedents de captures a Formentera (6 femelles i 10 mascles) durant 4 anys.
• Durant els anys 2007, 2009 i 2010 es varen alliberar a les aigües del Parc Nacional de Cabrera un total de 126 exemplars reproductors identificats mitjançant una marca numerada aferrada a la closca. Totes les femelles alliberades tenien masses d'ous al abdomen a punt d'eclosionar.
• S'ha realitzat una campanya mitjançant col•loquis informatius a les confraries de pescadors i clubs de busseig de la zona sud de Mallorca i les Pitiüses explicant el projecte i demanant col•laboració en informar sobre les recaptures o albiraments.
• S'ha difós el projecte mitjançant cartells informatius i tríptics pels clubs nàutics, de busseig i confraries de pescadors de totes les illes Balears. Les informacions sobre captures o albiraments han estat premiades amb samarretes amb l'anagrama del projecte.
• Gràcies a aquesta campanya d'informació, s'ha tingut coneixement de 31 recaptures per part de pescadors professionals i 4 albiraments. informats per bussejadors esportius.
• El 100% de les femelles reproductores salvatges arribaren a les instal•lacions del LIMIA fecundades i realitzaren entre 2 i 3 postes anuals.
• S'ha realitzat un seguiment del desenvolupament embrionari d'aquesta espècie per primera vegada (Durán et al, 2012). 



•  S'ha realitzat un estudi morfològic comparatiu de les fases larvàries entre M. squinado i M. brachydactyla (Guerao et al, 2009) que ha conclòs que ambdues espècies son morfològicament similars amb algunes diferències morfomètriques i merístiques.

• S'ha mantingut un estoc de reproductors amb condicions controlades de temperatura i fotoperíode per a determinar les condicions que permetin obtenir postes al llarg de tot l'any (Duràn et al, 2011)
• S'han realitzat diverses experiències dirigides a determinar les condicions òptimes per al cultiu larvari. Els millors resultats de supervivència s'han aconseguit utilitzant tancs troncocònics amb circuit obert, temperatura controlada entre 18-20º C, a una densitat inicial de 90 zoeas/litre i amb una seqüència d'alimentació basada en nauplius d'Artèmia salina durant les fases zoea I, zoea II i metanauplis enriquits a la fase megalopa a una concentració de 60 preses/individu.(Durán et al 2010).
• S'ha estudiat el creixement dels juvenils de cranca criats individualment o en parelles en compartiments cilíndrics de petites dimensions per avaluar l'efecte de distintes dietes, densitats i presencia o absència de camuflatge (natural o artificial) sobre el creixement, supervivència i increment de talla a la muda. Els resultats obtinguts determinen que les millors dades es donen alimentant amb pinso comercial per a llagostí, a densitat baixa i amb presència de camuflatge natural (alga).(Duran et al , en preparació)
• S'ha dedicat molt d'esforç en trobar un sistema per cultivar els juvenils en massa per simplificar les feines de manteniment dels cultius individuals i millorar els rendiments, dirigit especialment a l'obtenció d'un número significatiu de individus de talla adient per ser alliberats a la mar dins de les campanyes de repoblació. L' instal•lació dins dels tancs de preengreix de refugis (consistents en cilindres de reixeta de plàstic i plomers de ràfia simulant posidònia) així com la separació per talla dels exemplars, han millorat la supervivència dels juvenils per què s'ha reduït el comportament agressiu, característic de l'espècie, i que es la causa d'un gran nombre de baixes després de la muda (Pastor et al, 2011).
• S'ha estudiat el sistema de marcatge més adequat per a l'espècie, valorant la permanència d'aquest desprès de la muda, la possible influència sobre el creixement i la mortalitat deguda a la seva aplicació. En els experiments a curt termini, contrastant el marcatge intern amb Coded Wire Tags (CWT) en front del doble marcatge realitzat amb CWT i Visual Implant Elastomer (VIE) (per poder identificar els animals externament) no hem trobat diferències significatives en els resultats.(Duran & Pastor, 2011). S'ha ampliat aquest estudi amb una experiència a llarg termini amb l'objectiu de observar la permanència del marcatge amb VIE desprès de 6 mesos. Els resultats d'aquesta segona experiència estan pendents de analitzar.

• S'han plantejat diverses estratègies amb l'objectiu de millorar la supervivència i la permanència a la zona d'amollada dels individus:
  •  Utilització de gàbies de reixeta sense fons fondejades amb els animals dintre a les zones escollides, durant 4-5 dies abans de deixar-los anar lliurement. Això se fa amb la intenció de evitar l'efecte de fugida instantània de l'àrea d'amollada mitjançant una aclimatació prèvia.
  • Adaptació dels juvenils, durant una setmana, a tancs amb grava, alga i alimentació natural per a que entrenin la seva habilitat de camuflatge i s'habituïn a una alimentació distinta a la rebuda durant tot el cultiu.
  • Amollades mitjançant campanyes de busseig a zones prèviament escollides per la poca presència de depredadors potencials (pops, serrànids, etc), alliberant els crancs dins amagatalls a les roques o a les algues.
    • Es va canviar la idea prèvia d'amollar juvenils a les àrees marines protegides. L'efecte reserva fa que hi hagi un major nombre de depredadors potencials (anfossos, pops, vaques, etc). Per aquest motiu es van seleccionar diferents llocs d'amollada allunyats de les reserves marines després d'un estudi de camp. A cada lloc triat es van cercar hàbitats idonis, controlant la presència de: forats, cavitats i refugis; espècies de peixos i mides; tipus d'algues; mol•luscs, equinoderms, petits crustacis, esponges, cnidaris, etc. Les ubicacions es van registrar mitjançant GPS i es van marcar amb un sistema de boies.

    

     

    • A més dels 126 individus reproductors provinents de Còrsega marcats i amollats a les aigües del Parc Nacional de Cabrera, durant els anys 2009 i 2010 s'han alliberat al litoral de Andratx, entre Dragonera i el Cap des Llamp, 15.600.000 zoees eclosionades al LIMIA i 545 juvenils marcats. Col•locació de nanses de mostreig, punts d'amollada i alliberament dels juvenils 
      El seguiment dels juvenils alliberats s'ha fet mitjançant dues metodologies de mostreig, observació directa bussejant i per recaptura amb nanses col•locades al punt d'amollada a tal efecte.
    • Al maig de 2007 i 2009, es van dur a terme experiències de "tracking" amb individus capturats a Còrsega. El "tracking" és una tècnica basada en la telemetria, que permet localitzar un individu en un moment determinat i seguir-ne els seus moviments. A tal efecte, s'enganxa a la closca de les cranques un dispositiu transmissor abans de amollar-les. Una vegada activat el transmissor, emetrà un senyal que serà rebut per un receptor fondejat a tal efecte a prop de la zona d'amollada. Es conegut que Maja squinado té un comportament migratori pel qual abandona la costa desprès de realitzar la posta anual a zones de poca fondària, per anar-se'n a llocs de major batimetria, fins 100-120 m de fondària. La intenció de l'estudi ha estat conèixer els moviments i el temps de permanència dins l'àrea, dels animals, capturats a Còrsega i alliberats a una zona costanera de Mallorca, abans de migrar a aigües profundes.
      • L' any 2007 es va comprovar que els exemplars marcats amollats abandonaren la zona de detecció dels receptors. Els pescadors varen fer recaptures fins a 3 milles de distància i 100 m. de fondària durant dues setmanes. Aquest resultat va ser contrari a l'esperat, per que és conegut que M. squinado no realitza la migració a zones profundes fins finals de Juny - principis de Juliol. Aquest fet, ens va fer pensar, que no fer una adaptació prèvia a la zona d'amollada, provoca que els exemplars sortissin espaordits. Cranca amb transmissor receptor fondejat
      • L'any 2009, es marcaren 6 individus adults amb varius tipus de transmissors ultrasònics, 3 d'ells van ser amollats sense aclimatació prèvia i els 3 restants van ser introduïts dins d'una gàbia ancorada al fons sense fons durant 4 dies abans de deixar-los anar lliures. Els individus aclimatats prèviament van ser detectats major nombre de dies dins de l'àrea on estaven ancorats els receptors (4 a 9 dies). Cal ressaltar, que 4 dels 6 individus emprats en aquesta experiència iniciada el Maig de 2009, van ser recapturats o albirats fins a dos anys després.

          

       Saber més: En busca de les cranques perdudes (video)