Dades del projecte

El Pla Nacional de Cultius Marins JACUMAR "Aqüicultura integrada: experiència pilot per al desenvolupament de sistemes de cultiu multitròfics" (2008-2011), consisteix a desenvolupar diverses experiències pilot mitjançant sistemes de cultius integrats, tant en instal·lacions en terra com instal·lacions en mar.
De l'anàlisi dels resultats obtinguts d'aquestes experiències, es conclourà si els sistemes integrats milloren la competitivitat de les empreses, aportant beneficis tant a nivell econòmic com ambiental.

Antecedents

Els cultius marins integrats van començar a experimentar-se en la dècada dels 80 en la seva majoria des de la aqüicultura tradicional i en països en vies de desenvolupament. Així mateix, en les zones on el consum d'algues i crustacis estava més estès, es van iniciar diferents versions originalment orientades cap a un aprofitament integral dels recursos naturals existents en les unitats de cultiu. Aquestes pràctiques aqüícoles van aportar un nou enfocament tant des del punt de vista mediambiental, com pel que fa a la capacitat de producció dels sistemes. Posteriorment en els països desenvolupats, l'aqüicultura a nivell industrial va aconseguir tal dimensió que el problema ambiental va fer reprendre de nou aquestes pràctiques, ara amb l'objectiu de la mitigació dels possibles efectes dels processos productius aqüícoles.
Actualment, a nivell internacional, i nacional en menor mesura existeixen diversos projectes liderats per importants organismes d'investigació enfocats a demostrar la viabilitat d'aquest tipus de cultius pel que fa a l'eficiència ambiental i econòmica.

Objectius

Objectiu general:
El desenvolupament del Pla Nacional de Cultius Marins JACUMAR "Aqüicultura integrada: Experiència pilot per al desenvolupament de sistemes de cultiu multitrófics", té com a finalitat avaluar l'aplicació de sistemes de cultius integrats multi-tròfics en aqüicultura a Espanya.

Objectius específics:

L'objectiu general definit es pretén aconseguir a través dels següents objectius específics

• Avaluar l'efectivitat dels sistemes de cultius multi-tròfics desenvolupats en gàbies en mar obert i en instal·lacions de cultiu en terra.
• Provar l'eficàcia d'aquest tipus de cultius sobre la qualitat de la columna d'aigua en zones de cultiu.
• Avaluar la millora de la competitivitat i/o rendibilitat d'aquest tipus de cultius sobre l'activitat normal de l'empresa.
• Analitzar les repercussions negatives o positives per a la producció, o per les instal·lacions.
• Identificar les espècies i sistemes més interessants segons les zones de cultiu (en terra, i en mar).

Model conceptual.

El següent model conceptual il · lustra els processos involucrats en l'aplicació de sistemes de cultius integrats multitròfics, que condueixen a la millora de la qualitat del medi natural on es realitzen i l'increment de la rendibilitat econòmica de les instal · lacions a través de la producció de altres espècies d'interès comercial.

Resultats

Els resultats obtinguts pel subprojecte de les illes Balears són els següents:

• Els sistemes de captació recullen llavor de petxina variada (Chlamys varia), ostra plana (Ostrea edulis) i altres mol·luscs bivalves sense interès comercial. A més, aquests col·lectors són usats com a refugi d'una petita gamba (Lysmata seticaudata), que té un cert interès econòmic en poder-se utilitzar com a esquer en la pesca esportiva. No s'ha realitzat engreix d'ostra plana pel fet que tenen una elevada mortalitat deguda a la marteiliosis, que és endèmica a les Illes Balears.
• Les petxines variades estan en fase de posada des d'octubre a juny. S'ha comprovat que en els mesos de juliol i agost no s'alimenten.
• S'ha detectat la presència de Perkinsus mediterraneus en petxina variada i ostra.
• Com que el sistema de col·lectors és eficient en la captura del bivalve protegit Pinna nobilis, s'utilitza el seu disseny en un projecte sobre aquesta espècie.
• La captació de petxina variada és màxima entre octubre i abril.
• Els mateixos col·lectors poden usar-se amb dispositius d'engreix. S'aconsegueix la talla comercial a partir dels 19 mesos d'immersió, sent el moment òptim per a la recollida als 22 mesos. A partir d'aquest moment disminueix el nombre d'individus de talla comercial per la captació de nova recluta.
• La petxina variada de talla inferior a la comercial pot engreixar-se. No obstant això, el maneig ha de ser exquisit, per la seva etologia. Un cop desenganxades, si es mantenen en sec, intenten desplaçar-se mitjançant obertures i tancaments de valves, que les seca. Per tant, han de manejar sempre dins de l'aigua i mantenir-les el temps mínim possible en sec. Les primeres proves d'engreix realitzades van donar com a resultat una mortalitat propera al 95%. Això és perquè un cop introduïdes en sacs o llanternes d'engreix, els individus neden i acaben introduint una de les valves en el mantell d'una altra petxina variada. Llavors no són capaces de separar-se i les ferides produïdes les maten. S'ha aconseguit superar aquest problema introduint cada individu en bossetes de malla, obtenint així una supervivència propera al 90%.
• El senyal isotòpic de C i N prové principalment d'excedents de pinsos utilitzats en alimentació de gàbies, i de matèria orgànica particulada, que conté al seu torn senyal isotòpica d'aquests excedents, la qual cosa demostra que filtradors com el musclo, com M. galloprovincialis, i la petxina variada o xelet, C. varia, són un sistema eficient de reducció de la càrrega de matèria orgànica associada a gàbies d'aqüicultura. Les holotúries són menys eficients.
• No s'ha pogut establir que les holotúries redueixin el contingut en nitrogen, fòsfor i carboni del sediment. La causa es desconeix i pot ser degut a diversos factors: la influència antròpica, que les gàbies actuïn com a trampes de sediment, els moviments del sediment en els temporals i / o les aportacions terrígenes causa de les pluges.

Pàgina Web del projecte Aqüicultura Integrada.