Orígens del joc de l’oca

Sabem que els templers van elaborar un joc de l’oca que servia per ajudar els pelegrins a arribar a Compostel·la. Era un codi secret, en què el tauler de l’oca volia ser una guia per al viatger, en un món en què la majoria de la població no sabia llegir. Els dibuixos mostraven les granges on reposar, els rius per travessar, les poblacions per on passar, els ponts..., els obstacles i els perills en la ruta nord del camí de Sant Jaume.

Es coneix que, durant el Renaixement, el joc de l’oca es va estendre per tot Europa, sobretot entre l’aristocràcia i els intel·lectuals. Simbolitzava un recorregut per la vida, amb obstacles diversos i atzarosos (pous, rius, presons, calaveres...) que cal encarar per arribar a la casella 63. Aquest número, sagrat per a la càbala, representava l’edat sàvia i experimentada, difícil d’aconseguir per molta de gent en aquell temps. Era, doncs, una metàfora del trajecte vital, seguint un concepte medieval de viatge iniciàtic cap a la recerca d’experiència espiritual i filosòfica, que obria horitzons.

El Museu Metropolità de Nova York conserva un tauler del joc de l’oca del segle XVI. Curiosament, al revers del joc ja hi trobam el tauler d’escacs. Aquest joc de l’oca fou encarregat per aristòcrates venecians a artesans de l’Índia, i es confeccionà amb materials nobles: seda, eben, or i ivori.

D’altra banda, cal no oblidar que les oques tenen una forta càrrega simbòlica, ja que eren les guardianes de les cases perquè alertaven de la presència dels intrusos amb els seus crits. Des de l’antiguitat ja es vinculen amb forces esotèriques perquè són considerades missatgeres dels déus, intermediàries entre el Cel i la Terra. Els antics egipcis creien que eren guies sagrades que vivien amb nosaltres per protegir-nos i traslladar les ànimes dels morts.

A les albuferes mediterrànies se sol trobar l’oca riallera (Anser albifrons i Anser erythropus), que dona nom a aquest joc.