Les espècies animals introduïdes que poden resultar invasores, són un seriós perill per la nostra fauna i flora autòctones. Si adquiriu animals com a mascotes no les allibereu mai a la natura. Algunes d'aquestes espècies s'adapten i creen una competència molt forta. A vegades, poden arribar a desplaçar les nostres espècies posant les seves poblacions en seriós perill. Fenòmen que s'accentua encara més a les illes.
Moltes espècies considerades ara com autòctones, foren també introduïdes a l'antiguitat (calàpet, mart, geneta, mostel, eriçó...) però la seva entrada fou lenta, durant segles. Fins i tot han evolucionat de manera diferent, formant subespècies pròpies en alguns casos. Però així i tot, algunes espècies introduïdes fa molt de temps, segueixen essent invasores, com les rates, ratolins i cabres.
Els mamífers, rèptils i aucells, s'introdueixen com animals de companyía. Alguns s'escapen, mentre que d'altres s'alliberen amb tota la bona voluntat dels seus propietaris, però també amb tota la ignorància del que això pot suposar. És el càs de la tortuga de Florida (Trachemys elegans). Alguns aucells s'escapen de nuclis zoològics i jardins. Això succeeix especialment amb les ànneres. En el cas de les rapinyaires, es tracta d'exemplars escapats. Seria el cas de l'àguila mora (Geranoaetus melanoleucus).
També es pot donar el cas d'introduccions accidentals, com per exemple la serp de ferradura (Coluber hipocreppis) o la sargantana de coa llarga (Psammodromus algirus), que han arribat juntament amb oliveres peninsulars, terra i altres. Una llista densa d'aucells exòtics s'actualitza constantment, podent destacar en aquest grup a la cotorra argentina (Myiopsitta monachus) i a la de Kramer (Psittacula krameri), el minà (Acridotheres tristis) i el bec de corall (Estrilda astrild). Els nvertebrats s'introdueixen accidentalment, mitjançant introducció de plantes, troncs o terra infectats. Així va entrar la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa)i més recentment el becut vermell (Rhincophorus ferrugineus) o el barrinador del garballó (Paysandisia archon). El cranc de riu americà (Procambarus clarkii) es troba escampat a torrents, basses i a s'albufera, originari d'un intent de granja d'aquesta espècie per a consum humà.
|